Andorra la Vella.- Laura Castro Hernández és una de les veus més autoritzades per parlar de turisme, esports i comunicació. Natural de San Cristóbal de la Laguna (Tenerife), és doctora en Dret, Societat i Turisme i graduada en Periodisme. L'octubre del 2019 va assumir la direcció general d'Esports de l'illa on va ser-hi poc més de dos anys, abans de prendre les regnes com a directora general de Turisme del Cabildo de Tenerife. Amb ella, el turisme insular ha fet un pas endavant cap a la sostenibilitat, l'aposta per la qualitat i no la quantitat i ha aconseguit ser porta de tres continents gràcies a l'anhelat vol directe a Nova York. La seva formació, el Partido Socialista Canario, va guanyar les darreres eleccions amb vots i escons, però una moció de censura els va apartar del govern.

Laura, expliqui'ns, què vol dir això de ser porta d'entrada de tres continents?
Al final, la situació geogràfica de les Illes Canàries, molt perifèriques i que durant anys no s'ha vist com un avantatge, ens atorga la possibilitat de ser un punt estratègic. Tenim Àfrica a tocar, som territori Europeu i gràcies al vol directe amb Nova York, som a només sis hores dels Estats Units. Aquesta ubicació ens dona l'oportunitat d'atreure talent en diferents camps dels sectors de la innovació.

Aquesta ubicació és una de les parts sobre les quals van estructurar la diversificació econòmica?
Sens dubte. El vol a Nova York era clau per nosaltres, per tenir un peu a Europa i l'altre a Amèrica i ser el vas comunicant del talent entre les dues bandes de l'Atlàntic. Aquí és on hem fet una aposta important per convertir Tenerife en un escenari que sigui atractiu per empreses digitals, però també per als esports electrònics o el sector audiovisual, que cada cop realitza més produccions a casa nostra. Enteníem que havíem d'estar a l'avantguarda de tot i, per descomptat, aquestes indústries tenen uns grans creixements i era el moment de pujar al tren o perdre la competitivitat respecte a altres territoris.

Parlem de turisme. Vostès van fer un gir important en la política de turisme de Tenerife, amb vostè al capdavant. Què els va portar a impulsar-lo?
Bé, nosaltres vam fer un diagnòstic en arribar al govern i vam veure el que ja venia sent una tendència general dels visitants, que demandaven més activitats a l'aire lliure, més experiències. A més a més, el nou turista aposta per a tenir una major consciència sobre el seu benestar personal, sobre el medi natural i, per descomptat, que la pandèmia va venir a agilitzar tots els canvis que ja s'estaven detectant en el sector.

Ens ho pot detallar més?
Vam impulsar una nova estratègia amb el nom 'Tenerife despierta emociones'. Aquesta estratègia la vam ancorar en aquests pilars del que et parlava: sostenibilitat, i digitalització. Aquests són qüestions que nosaltres vam posar sobre la taula i complementàriament hem invertit en turisme esportiu, en gastronomia i en altres subsectors del turisme, perquè enteníem que és l'estratègia que havíem d'impulsar. Hem de tenir en compte que el planeta ja ha donat senyals d'esgotament i hem de complir els ODS sense perdre benestar per la societat.

Andorra està vivint precisament un procés de desestacionalització.
Andorra entenc que va fer l'aposta per desestacionalitzar precisament pel contrari que Tenerife. Nosaltres no tenim estacions perquè és veritat que tenim un bon clima durant tot l'any i no hem de desestacionalitzar. El que vam voler és explicar-li al món que a més de sol i platja, que és com se'ns coneix des que va enlairar el turisme aquí a Canàries, som molt més. La gent ens coneix pel bon clima, pel bon temps, per la nostra costa. Però volíem explicar-li al món que tenim una gastronomia molt rica amb fins a 11 estrelles Michelin; hem posat l'accent també en el turisme esportiu per a tota mena d'esports durant cada mes de l'any, complementat amb una oferta d'oci i cultural potent. Aquesta és la direcció on penso que va el turisme, i en certa manera també és la d'Andorra. Perquè el turisme amb valor afegit, esportiu o respectuós amb el medi ambient, fa temps que ha deixat de ser una moda per ser el que demanden els visitants.

Què vol dir?
Fer aquesta aposta va molt més enllà d'un eslògan. Les noves generacions, aquesta nova modernitat líquida, ja no vol res sòlid o consolidat, sinó que vol experiències. Tenen feina i el que volen és explotar al màxim el seu temps, però no de qualsevol manera. I aquí les administracions públiques han de modernitzar-se i anar a l'avantguarda d'aquests canvis que ja són aquí.

En els anys noranta i primers dos mil, el turisme esportiu era incipient. Com ho han fet per fer aquest gir convertint-se ara en una referència?
Des d'Europa les xifres i els indicadors que se'ns presenten és que el turisme esportiu és el segment que més creixerà en els pròxims deu anys. Això unit a l'orografia de Tenerife, on tenim tres mil set-cents divuit metres d'altura amb el Teide ens han donat una situació privilegiada. Històricament, hem estat un reclam per als ciclistes que venen a entrenar-se per preparar les seves grans curses; però hem aconseguit fer un pas més enllà i fidelitzar-los perquè resideixin tot l'any aquí. La mateixa orografia i l'impuls que hem donat des de les administracions ens ha permès convertir-nos en una referència per al sector. En el passat mandat des del Cabildo vam impulsar la Volta al Teide, una prova capdavantera que ja porta uns anys, però en la qual vam invertir més recursos. També hem atret la Gran Fondo Giro d'Itàlia, que és una prova franquícia per a ciclistes no professional... Per això aquí tenim molts ciclistes al llarg de l'any preparant-se, però també els que venen per aquestes curses. Aquest és un turisme de qualitat; un perfil que deixa despesa en el destí i que a nosaltres ens interessa enfront d'aquest turisme històric de masses que hem tingut. A més a més, són perfils que respecten el nostre medi natural.

L'escolto, i tot és força similar al que passa a Andorra. Especialment en matèria ciclista. Per això li demano que opini. Creu que l'aposta que està fent Andorra per a fer aquest salt a un turisme menys de masses, que ara són vuit milions a l'any, i que sigui turisme de més alta qualitat, turisme esportiu i familiar és la bona?
És per a on aniran les tendències els pròxims anys. Crec que territoris com Andorra, o com les Canàries, que tenen molta similitud i segurament si veiéssim la trajectòria, el present i el futur dels fulls de ruta seria molt similar, és cap a on hem d'anar. És a dir, el turisme s'ha de centrar en la qualitat i no en la quantitat. El que nosaltres preteníem era buscar un perfil que inverteix més, com és el nord-americà, sense renunciar al britànic, perquè òbviament hem de fer els canvis tot donant garanties al sector. Crec que Andorra, des de la meva humil opinió fa bé fent aquest gir tot apostant per la qualitat i no la quantitat.

Però no només de l'esport viu el nou turisme.
Exacte. Aquí estàvem intentant diversificar tot el ventall turístic i econòmic, i hem fet apostes importants amb la indústria audiovisual, com et deia al principi, i també hem tingut un creixement exponencial en els últims quatre anys. O en matèria d'esports electrònics, on acollim uns dels premis més importants del sector. I en el cas d'Andorra, efectivament, poden perfectament encaminar aquest full de ruta cap a buscar la qualitat i desestacionalitzar per a també poder jugar amb aquest equilibri de mercats emissors de turisme.

Abans de ser directora de turisme ho va ser d'esports. Com s'ho fan per conjugar equips d'alt nivell com el Lenovo Tenerife, el CD Tenerife o la UDG Tenerife?
La veritat és que l'àrea d'esports del Cabildo és molt complexa. Jo no m'havia imaginat mai que tingués aquesta magnitud, perquè fixa't que només el 10% del pressupost de l'àrea d'esports és per als equips federats. Això vol dir que el 90% restant és per a programes destinats a la població que no està federada, és a dir, nens que van al col·legi i tenen els seus programes i les seves activitats esportives, gent gran o persones amb diversitat funcional. Has de combinar això; aquest 90% per a l'esport no federat, amb la gestió d'instal·lacions esportives, tant les que depenen del Cabildo com pot ser el gran Heliodoro Rodríguez López, com les municipals amb les quals també col·laborem. El que teníem clar, quan vam entrar a la gestió, és que calia girar els programes esportius cap a l'esport i salut, d'aquí ve que impulséssim un programa tan potent com la recepta esportiva, que avui dia està parada pel govern actual, però que va ser clau. Això ens va permetre signar un conveni amb el Servei Canari de Salut perquè qualsevol persona federada o no federada, d'igual condició o nivell econòmic, pogués accedir a una prescripció d'un metge cap a un entrenador, un preparador físic o un educador  per tal de millorar en la salut física però també mental de les persones.