Andorra la Vella.- Aleix Mañosas (Escaldes-Engordany, 1983) és soci i fundador de l’empresa R&A Consultors, dedicada a l’assessorament comptable i fiscal. Acaba de publicar el seu primer llibre sobre economia domèstica, 'Sobreviure a Andorra. Consells per millorar les finances personals' (editorial Llamps i Trons).

Ens podria resumir què trobarem al seu llibre?
És un llibre pensat perquè tothom pugui entendre aquells conceptes econòmics que sentim tantes vegades als mitjans de comunicació però que ens costa entendre, ja que a l’hora d’explicar-los abunden tecnicismes amb què la gent que no es dedica a l’economia no està familiaritzada. He intentat “baixar” el nivell d’aquestes explicacions i transmetre-les d’una manera més senzilla, que puguin arribar a tothom. Hi trobarem capítols que expliquen la història econòmica d’Andorra; altres dedicats a educar en el món financer als nens, des de ben petits fins a l’edat adulta; hi ha un capítol que versa sobre la importància que ha tingut la dona en l’economia al llarg dels diferents períodes; incideixo molt en la importància d’il·lustrar què significa ‘estalviar’, tècniques per aconseguir-ho i per, posteriorment, donar rendiment a aquests diners, com invertir-los.

Què el va motivar a escriure’l?
Va començar una mica de casualitat; tinc una assessoria amb la meva dona (R&A Consultors) i ens dediquem bàsicament a portar la comptabilitat i a orientar empreses tant a particulars com a empreses a nivell d’impostos. I comentàvem molt sovint com d’alta és la quantitat de gent que no arriba a final de mes o que té problemes econòmics diversos; paral·lelament, formo part d’una associació europea de planificadors financers, i fa temps que col·laboro, arreu d’Espanya, com a formador de col·lectius d’arquitectes, òptics, farmacèutics... que saben molt del seu àmbit, però no controlen tant els conceptes econòmics. Va ser aleshores quan em vaig plantejar d’escriure el que explico en aquestes formacions; l’editorial va pensar que seria un bon tema i m’hi vaig posar, ara fa un any i mig. En aquest temps he començat a col·laborar amb el programa de RTVA ‘Becaris’, conduit pel Xavi Albert; hi vaig un cop al mes i explico coses d’economia, en ocasions sobre temes atemporals, en altres sobre qüestions d’actualitat, en clau molt planera, i ha tingut molt bona acceptació. Això em va impulsar a aprofundir en el llibre, que ha vist la llum a principis d’aquest mes.

Com s’ha arribat a la situació que es viu a Andorra avui en dia, és a dir, a aquest preu desproporcionat dels lloguers?
Ha passat el mateix que pràcticament a tot arreu, sobretot a Espanya, país amb què Andorra s’emmiralla molt, tant culturalment com referent a les lleis que anem aplicant; suposo que per proximitat i perquè és d’on prové la majoria de la immigració. El que ha passat és ben senzill: els pisos han crescut a una velocitat molt més elevada que els salaris.

Cap a on creu que derivarà la situació dels lloguers a Andorra?
Hi ha molts elements que s’han de posar d’acord; s’estan fent modificacions en la llei de l’habitatge, i això està bé, però és un pedaç; el que s’ha de fer és legislar perquè l’habitatge no se’ns escapi de les mans. Hi ha molts pisos buits a Andorra, es vol augmentar el preu de la taxa d’aquests pisos (passar-la dels 15 als 50 euros per metre quadrat) per incentivar que es posin al mercat de lloguer. Això i mirar si es pot arribar a invertir més en habitatge públic, són algunes de les iniciatives que poden ajudar a posar més immobles al mercat. Normalment, si hi ha més oferta, el preu es redueix.

Creu que s’han d’ampliar les hores d’economia al currículum escolar?
Sí, de fet dedico part del llibre a incidir en aquest punt. L’educació financera ha de començar a casa, inculcar-la als nens ja de ben petits. I a l’escola s’hauria d’introduir a partir de l’ESO, mitjançant tallers o altres metodologies per atansar l’economia als ‘futurs adults’, per preparar-los pel món real a través d’exemples pràctics. De la mateixa manera, al llibre parlo de la necessitat d’incloure classes de cuina i de gestió d’emocions, realitats que també formen part de la quotidianitat i que ningú ens ajuda a gestionar. La base de l’educació és preparar als infants perquè es puguin valdre per si mateixos; cada dia duem a terme accions que incorporen una implicació financera, i a les escoles no ens preparen per a aquesta evidència.