Andorra la Vella.- La Psiquiatria viu un període d'ebullició davant la força que estan adquirint les anomenades substàncies psicodèliques en el tractament de les malalties mentals. En realitat, això no és una novetat i cal recordar que en els anys 50 i 60 del segle passat, la Psiquiatria més acadèmica i oficial ja va començar a utilitzar la LSD (el més potent al·lucinogen conegut) i la psilocibina. El laboratori Sandoz on treballava el Prof. Hoffmann -qui havia sintetitzat aquestes dues substàncies- les distribuïa graciosament entre els psiquiatres interessats perquè en fessin l'ús que podia semblar més adequat pels seus pacients.

Les troballes semblaven força interessants i es va publicar centenars d'articles científics sobre aquestes experiències. Tot això se'n va en orris quan, cap a l'any 70, es va prohibir, de forma fulminant, continuar fent ús d'aquests productes com medicaments. En realitat, el coneixement i l'ús d'aquestes substàncies és molt més antic: fa milers d'anys que la Humanitat té a la seva disposició dotzenes de plantes i fongs (i també alguns animals) amb potencial al·lucinogen. Tan sols es tracta d'anar-ho coneixent, preparant-ho de la forma més efectiva i anar-ho fent servir. I així, al llarg de generacions, els xamans i xamanes (que també n'hi ha, lògicament) han anat descobrint la forma idònia d'ús i aplicació mèdica-espiritual-religiosa d'aquest món. Ja sabem que els xamans són els individus que dins del seu grup cultural juguen un rol entre bruixot/ sacerdot /metge/ conseller.

Doncs bé, arreu del món, moltes cultures han desenvolupat un coneixement profund que és la base del que es vol aplicar actualment en l'àmbit de la Salut Mental. A partir de treballs d'antropòlegs botànics i psiquiatres transculturals aquest saber antiquíssim ha anat arribant al món occidental i als seus àmbits més científics. La realitat actual és que, en els darrers anys, arreu del món, superant dificultats legals i burocràtiques absurdes s'estan duent a terme un nombre creixent de treballs de recerca sobre les substàncies al·lucinògenes i la seva possible utilitat com a tractament per diversos problemes psiquiàtrics. Queda bastant clar que és molt recomanable fer-ne ús amb un acompanyament expert psicoterapèutic que doni sentit a l'experiència.

Cal tenir clar que el "viatge psicodèlic" implica una modificació de l'estat habitual de consciència i pot ser contraproduent si no es tenen els coneixements adients per manegar-lo La psilocibina, derivada dels fongs Psylocibes, és una de les substàncies més estudiades i mostra resultats molt prometedors en casos de depressió, ansietat i addicions. També la MDMA sembla el tractament ideal per l'estrès posttraumàtic i es podria legalitzar l'any que ve. La ketamina -ja legal- està demostrant la seva eficaç capacitat antidepressiva i antiàlgica. La ibogaïna potser serà la solució per addiccions greus com la de l'heroïna.

Tot això genera un interès creixent en el camp de la Salut Mental. Evidentment, la psiquiatria psicodèlica no és la panacea que ho ha de curar tot. Molta gent, per diferents motius, no se'n podrà beneficiar, però s'albira una nova etapa dins de la Psiquiatria molt esperançadora i amb perspectives il·lusionants.

*Psiquiatra