L'Skal Club d'Andorra va celebrar el passat dimecres la seva tradicional gal·la i lliurament de guardons coincidint amb el Dia mundial del turisme. D'entre els premiats per l'associació de professionals, Claude Benet va ser guardonat per la seva trajectòria professional i personal, tot incidint en la seva etapa com a ministre de Turisme. En parlem amb ell:

Què suposa per a vostè haver rebut aquest premi?
Per a mi va ser una sorpresa, perquè ja fa molt temps que estic allunyat del món del turisme. Un reconeixement sempre és d'agrair. Va ser una vetllada agradable on vaig retrobar-me amb persones que feia temps que havia perdut de vista.

L'Skal Club ha reconegut la seva trajectòria professional. Quines fites o reptes aconseguits recorda amb més nostàlgia o orgull?
Crec que aquest premi no reconeix només la meva tasca amb relació al turisme. De fet, he tingut un compromís important amb el país a través de federacions i associacions on he estat pràcticament quaranta anys. Però sobretot, crec que han reconegut la meva implicació com a ciutadà de peu. No he parat des que tenia vint anys fins ara! Sempre he estat un ciutadà actiu o activista. A vegades una mosca collonera, però crec que s'ha de fer! (riu)

A vegades és necessari insistir.
El meu interès pel país és alhora la meva preocupació. I crec que ara s'està convertint en un producte. Estem deshumanitzant un paisatge fantàstic en lloc de valorar-lo com es mereix. Penso que jo sempre he estat bastant sincer amb el que he dit. Potser m'he fet algun adversari per les meves crítiques, però sempre dic que no vaig contra les persones, sinó contra les seves actuacions. Estem desmembrant el país. I això tindrà conseqüències socials.

Vostè va presidir durant sis anys l'associació Velles Cases Andorranes. Com valora la seva etapa al capdavant de l'entitat?
Crec que m'hi vaig posar amb molta voluntat. Volia fer entendre a la ciutadania i als governants que havíem de protegir un patrimoni fràgil. Estic parlant tant d'un patrimoni natural com d'un patrimoni material. A vegades, costava fer-me entendre perquè potser sembla que vulguis fer una intrusió al món de la gent. Jo crec molt en la força de la societat civil, del ciutadà de peu. I m'hi vaig posar amb ganes perquè em va agradar.

En un article es comenta que li va donar "la volta com un mitjó". Hi està d'acord?
Els estatuts de Velles Cases Andorranes es van fundar per sensibilitzar els poders públics. I, al meu entendre, l'associació s'havia convertit en una agència de viatges. Els socis anaven a visitar ciutats, tornaven cansats i dormien. Jo, primer de tot, volia fer-los comprendre el país que tenien. I el seu patrimoni. Vaig canviar una mica allò que estaven fent a partir de la meva visió. En aquell moment, vaig fer diverses accions com recuperar algunes cases velles que es trobaven en mal estat i també intentar salvaguardar les estacions Sud Ràdio i Radio Andorra. No ho vam aconseguir i penso que és una llàstima. Era un patrimoni únic a escala mundial.

Es va quedar amb mal cos?
Sí. Estem parlant d'unes estacions de ràdio que tenien un abast que cobria tot Europa. Està demostrat que també van arribar a Amèrica, Japó i el Canadà. És cert que hem conservat l'edifici, la maquinària i em consta que també algun disc. I està molt bé! Però hem perdut part de la història. Em vaig quedar amb una mica de mal gust de boca. Què hi farem...

Per compensar-ho, però, ara ha aconseguit rescatar l'històric Fargo! Per què creu que tanta gent es va bolcar en la seva reparació?
És un element que simbolitza Andorra. Jo fa temps vaig demanar qui n'era el propietari i em van assegurar que no era de ningú. Llavors vaig pensar que, sent l'autocar més antic d'Andorra, valia la pena salvaguardar-lo i vaig inventar-me un eslògan: 'l'autocar de ningú; el projecte de tots'. Penso que és un gran testimoni d'una època molt característica d'Andorra. A més, té una estètica molt bonica. Ara, ens falta només l'última fase per deixar-lo enllestit.

Continuarà vinculat a l'entitat d'alguna manera?
En soc soci. Penso que, quan surts d'un projecte, has de saber quedar-te en segona o tercera línia. Tot i això, estic molt actiu amb el tema del projecte del Fargo. I el vull acabar.

Reprenent el tema del turisme. Considera que propostes turístiques com la del Pont Tibetà o les fonts de colors de la plaça de la Rotonda són elements innovadors o projectes prescindibles pel país?
Andorra per si sola ja és meravellosa. Penso que és més autèntic si sabem explicar-nos només amb allò que tenim. Uniformitzar Andorra amb parcs temàtics no és el que més m'agrada. Si puges a la muntanya pots gaudir de paisatges magnífics i, en canvi, estem apostant per un projecte que aporta massificació a la muntanya. Pel que fa a l'espectacle de les fonts em semblen un 'xou', com la Font Màgica de Montjuïc. No hi ha cap manera de denunciar-ho, i penso que tampoc és ben bé allò que s'ha de fer. Jo em centraria en promocionar l'autenticitat i el paisatge, enlloc d'intentar copiar allò que es fa a fora.

Fa uns anys que Andorra també li interessa atreure el visitant de qualitat, d'alt nivell adquisitiu. Cap a on creu que s'hauria d'encaminar el turisme al Principat?
Cap a la natura i la cultura. I penso que estem fent exactament el contrari. Estem creant parcs temàtics i massificacions. Aquest turisme de qualitat 'premium' que ens posem en boca, no crec que l'estiguem aconseguint. Hem d'anar obrint portes a poc a poc. Preservant allò que tenim i encuriosint el visitant amb bona qualitat de recepció i de servei.

I el patrimoni, quin lloc hauria d'ocupar?
Un de molt important. Primer s'haurà de sensibilitzar la gent d'aquí, però tinc clar que ha d'ocupar una 'primeríssima' plaça.

Ja per acabar. Com li agradaria que es recordés la seva etapa professional?
Jo només intento que la gent estimi i conegui Andorra. Tinc molt bon record del moment en què vam senyalitzar les carreteres. Va ser una acció molt petita i semblava una futilitat senyalitzar els ports de muntanya, però ara només cal veure la gran quantitat de ciclistes que hi ha al país.