Andorra la Vella.- La pedra havia estat històricament un element essencial de la construcció a Andorra però l'arribada de nous materials, que permetien fer edificacions més ràpidament, la van anar relegant. Amb els anys el sistema s'ha anat "pervertint" i es donen paradoxes com que tot i tenir pedra al país es fa venir, "amb sort de Portugal" i, en paral·lel, s'estan fent excavacions que generen residus de pedra que s'estan exportant. Veient aquest "contrasentit" i tenint en compte la necessitat de fer que el procés constructiu sigui més sostenible, des del despatx d'arquitectura Altura s'ha pensat a impulsar un estudi per veure el potencial de la construcció de murs amb pedra del país, tal com explica Lluís Ginjaume.

Altura SL, va presentar aquest projecte d'estudi sobre un sistema constructiu de murs estructurals de pedra utilitzant el material de la mateixa excavació de l'edifici al programa per al foment de l'economia circular que impulsa l'executiu i ha rebut un ajut de 10.000 euros per impulsar-lo.

Ginjaume recorda que construir murs estructurals de pedra és "una tècnica tradicional molt utilitzada al país" on els pobles disposaven d'una pedrera o bé s'aprofitava la pedra de la mateixa excavació del terreny per fer aquestes estructures. Ara es vol "recuperar aquest saber fer" que amb els anys s'havia deixat de banda. Es vol avaluar "el potencial de la pedra" i per aquest motiu l'estudi, que s'allargarà uns dos anys, ha d'estudiar un seguit d'aspectes com, en primer lloc, "el càlcul del cicle de vida" dels murs de pedra per veure quina energia es necessita per obtenir el material i l'impacte que això té, fent-ne una comparativa amb altres materials. Així, l'arquitecte destaca que avui en dia "s'està menyspreant la part d'energia que es gasta per a la construcció de l'edifici" i, en canvi, es té molt present que aquests edificis siguin sostenibles.

La segona part de l'estudi és la que gira al voltant de fer "un mur de pedra optimitzat, 2.0", bromeja, és a dir, veure com es pot evolucionar aquest tipus de construcció tenint en compte que una de les mancances de la pedra és que "no és aïllant" i, per tant, caldrà treballar "el farciment" d'aquests murs de tal manera que es trobi la manera de fer-los aïllants. En aquest sentit, es provaran materials com la ceràmica o el suro, detalla Ginjaume.

La tercera part serà el càlcul estructural i amb aquestes tres "potes" es vol validar aquest sistema constructiu i es calcula que en dos anys es puguin tenir ja els resultats. El projecte el lidera Altura, però al darrere hi ha també altres participants que aportaran la seva expertesa. Així, es compta amb un assessor ambiental, Alfonso Godoy; per a l'apartat d'estructures hi haurà la participació del despatx BBG i de l'enginyer Xavier Beal i per la part de l'anàlisi dels materials hi estarà implicada la Universitat Politècnica de Catalunya.

Ginjaume destaca com la recerca per fer més sostenible el sector de la construcció està suposant el "ressorgir de molts models antics", com per exemple les construccions de fusta o d'adob. El fet que aquestes "tècniques vernaculars estiguin agafant força" fa que des d'Altura es reivindiqui un element com la pedra que a Andorra "potser no s'està explotant prou". Incideix, en aquest sentit, que el projecte que ells lideren no té res a veure amb la pedra seca, que és una tècnica que històricament s'ha fet servir, entre altres, per construir murs però de marge, per delimitar terrenys. En canvi, la proposta que ells volen explorar té la pedra com a element principal, però s'uneix amb altres productes com el morter de calç. Un cop es tingui sobre la taula l'estudi caldrà veure si aquesta tècnica constructiva es pot aplicar en la construcció d'edificis, més aviat construccions de no gaire plantes d'alçada.