Amb el saldo de caixa del Tresor USA (Cash Balanç) prop de mínims històrics queda clar que aquest compte necessita reposar-se. El divendres passat el compte de caixa del tresor va caure a un nivell de només 87bn dòlars, i va fer incomodar a la senyora Yellen, qui adverteix que l'1 de juny es queda sense diners. Queda clar doncs que aquest compte operatiu del Tresor s'ha de reposar, i això té una implicació amagada (que pocs adverteixen) pel que fa al mercat. En la meva humil opinió, els inversors s'enfronten a dos possibles resultats dels quals és difícil escapar:

a. D'una banda, si les converses sobre el sostre del deute fracassen, les empreses es veuran obligades a augmentar les seves 'precautionary cash hòldings' (tinences d'efectiu), la qual cosa portarà a una considerable reducció en la velocitat dels diners, que al seu torn desencadenaria una fugida de liquiditat global. Una mena de succió de liquiditat (cap a posicions estables) que per descomptat sortiria d'altres actius. Ja m'entenen.

b. D'altra banda, si tinguéssim sort i s'aconsegueix un acord a temps sobre el sostre del deute (com crec que succeirà), aconseguirem donar visibilitat al mercat, però no hem d'oblidar que el Tresor americà continuarà necessitant recarregar aquest compte de saldo operatiu (per uns quants centenars de bilions) el que crec que actuarà com un llast per a la liquiditat immediata. Alguna cosa que es podria també deixar notar als mercats. Sens dubte, seria menys perjudicial que l'escenari "a" (col·lapse de la velocitat dels diners) que es derivaria d'un incompliment de pagament del deute dels EUA, però, així i tot, cal tenir-ho en compte.

És per aquesta combinació que el mercat es mou entre arenes movedisses. L'escenari dolent és realment dolent, mentre que l'escenari bo resulta no ser tan bo.

Pot costar un temps sortir d'aquí.