Andorra la Vella.- La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha presentat aquest divendres el projecte de llei de mesures d'estalvi energètic, un text que ja ha estat tramitat al Consell General per la via d'urgència amb la voluntat que pugui estar en vigor abans no comenci l'hivern. El projecte de llei preveu tres nivells de mesures, el darrer dels quals fa referència a accions "extremes" que s'haurien de prendre si es donen talls de llum importants. "El capítol 3 és excepcional, però l'hem volgut incloure per un criteri de prudència", ha destacat Calvó, que ha afegit que contempla, per exemple, el tancament d'alguna activitat o la restricció en la venda de carburants. De tota manera, ha volgut incidir que "segur que no el farem servir" però s'han volgut "anticipar de forma responsable".

La ministra ha incidit, com ja ho va fer dijous, que el text vol ser garantista i vetllar perquè l'afectació de possibles talls sigui el menor possible per als ciutadans i el teixit productiu del país. Així, ha destacat que s'anticipen a possibles escenaris adversos i s'estipulen ja un seguit de mesures que es podrien anar aplicant en cas de necessitat. Les més extremes s'incorporen, ha subratllat, no perquè s'hagin d'aplicar sinó perquè ja quedin recollides tenint en compte que no hi ha figures legislatives flexibles com en altres països que permeten a través d'un decret llei aplicar accions en un parell de dies. En aquest sentit, ha recordat que al país, encara que es tramiti un text per extrema urgència, la seva entrada en vigor pot tardar dues o tres setmanes. D'aquesta manera, ha defensat que el darrer dels capítols, que preveu accions com restringir activitats o la venda de carburants, és molt poc probable que s'apliqui però s'ha volgut, igualment, recollir en el text. Si calgués aplicar aquestes accions es faria per un període de quinze dies i caldria un acord del Consell General per a la seva pròrroga, que podria ser per períodes de com a màxim dos mesos.

La titular de Medi Ambient ha posat en relleu que s'ha seguit el mateix criteri que davant la crisi sanitària i a través d'aquest projecte de llei es vol dotar l'executiu de les mesures necessàries per poder implantar accions sense que s'hagi de paralitzar el país.

En el primer nivell de mesures es faculta l'executiu perquè via decret pugui establir accions d'obligat compliment. Així, s'atenen les demandes del sector empresarial que ha demanat que per no "falsejar" aquestes accions es pugui fer servir aquesta obligatorietat perquè no es doni el cas que uns ciutadans o empreses actuen i els altres, no. Aquest llistat es podrà decretar per un període de dos mesos renovable i pot fer referència, per exemple, a la il·luminació dels edificis o l'ús de determinades fonts d'energia.

Els capítols segon i tercer de mesures tracten les accions a impulsar en cas de restriccions en el subministrament. Així, el segon regula els procediments a seguir en cas de talls puntuals i sobrevinguts i vol "aportar garanties". Així, s'estableix, com ja es va avançar dijous, que la ciutadania hagi de ser alertada amb 24 hores d'antelació de possibles talls i que aquests no durin més de dues hores, amb la qual cosa els operadors hauran de fixar protocols perquè aquestes afectacions siguin rotatòries i no afectin una mateixa empresa o ciutadà més de dues hores.

Pel que fa al capítol 3, la ministra ha destacat que esperen "no haver-lo d'aplicar mai" i anirà vinculat a la declaració de crisi energètica. Ha explicat que des del sector productiu s'ha demanat que es prioritzin les necessitats pròpies del país i així, per exemple, si es restringís la venda de carburants es faria en primer terme començant pels visitants.

El text inclou també dues disposicions finals, la primera de les quals per a l'ampliació del capital de FEDA en quinze milions d'euros per compensar els resultats negatius que la companyia està tenint per l'increment dels preus de l'energia. L'altra disposició serveix per "desconnectar" les tarifes de l'energia fotovoltaica de la resta amb la voluntat de donar seguretat jurídica als inversors. De totes maneres, es deixa clar que no podran ser inferiors a les actuals.

Calvó ha recordat que durant el mes d'octubre s'han donat quatre talls de llum per part d'Espanya i que els ciutadans no s'han vist afectats perquè s'ha fet la connexió amb França i s'han gestionat també amb la producció nacional. A preguntes dels periodistes ha manifestat que els operadors tampoc s'aventuren a confirmar si n'hi haurà més o no, però ha afegit que durant l'hivern aquestes restriccions estaran molt lligades a l'estalvi que es pugui aconseguir i a la meteorologia, ja que un hivern amb temperatures molt baixes podria complicar la situació per l'increment de la demanda.

A l'últim, la titular de Medi Ambient ha recordat que des de l'executiu s'ha optat des del primer moment per la "concertació" i que, per tant, les mesures que puguin aplicar certs sectors com el de la neu poden ser suficients sense la necessitat que hi hagi un decret que els obligui. En aquest cas concret, ha recordat que les estacions encara treballen en les accions a aplicar.

Parcs fotovoltaics
Qüestionada sobre la moratòria que alguns comuns estan aplicant per a la construcció de parcs fotovoltaics, Calvó ha recordat que és una competència comunal i per tant són les corporacions comunals les que han de decidir. De totes maneres, ha recordat que ella ja ha fet "una crida" perquè es faciliti aquesta construcció per part dels particulars. També ha recordat que tant FEDA com el Govern estan concentrats en infraestructures de gran envergadura com el parc eòlic.