Diumenge 24 de novembre de 2024
|
09:53 H
La presidenta del Consell d'Administració de l'AREB, Silvia Cunill, compareix davant la Comissió de Finances i Pressupost.
La presidenta del Consell d'Administració de l'AREB, Silvia Cunill, compareix davant la Comissió de Finances i Pressupost. (Foto: M. R.)
La presidenta del Consell d'Administració de l'AREB, Silvia Cunill, compareix davant la Comissió de Finances i Pressupost.
La presidenta del Consell d'Administració de l'AREB, Silvia Cunill, compareix davant la Comissió de Finances i Pressupost. (Foto: M. R.)
La presidenta del Consell d'Administració de l'AREB, Silvia Cunill, compareix davant la Comissió de Finances i Pressupost.
La presidenta del Consell d'Administració de l'AREB, Silvia Cunill, compareix davant la Comissió de Finances i Pressupost. (Foto: M. R.)
Sector financer

L'AREB ha rebut 29 noves aportacions de documentació per part de clients de BPA des del mes de juliol

Andorra la Vella.- La presidenta del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries d'Andorra (AREB), Silvia Cunill, ha anunciat durant la compareixença pública d'aquest matí al Consell General davant la Comissió de Finances i Pressupost que l'organisme ha rebut 29 noves aportacions de documentació per part d'antics clients de BPA des de l'11 de juliol fins al 30 de setembre. A partir d'aquest moment, l'agència analitzarà tota la documentació entregada amb l'objectiu de detectar si algun d'aquests clients de l'antiga banca presenta la licitud de fons requerida per a poder ser considerat "apte" i poder ser traspassat a Vall Banc. Fins ara, Cunill ha informat que s'ha aconseguit traspassar un 94% de clients a Vall Banc mentre que un 4% restant del total encara roman a BPA. Un percentatge que, suposa un traspàs del 85% dels fons inicials.

És la primera vegada després de quatre anys que un representant de l'AREB compareix davant la Comissió de Finances per a exposar públicament l'activitat de l'entitat. En aquest sentit, diversos membres de la Comissió, concretament del partit socialdemòcrata i de Tercera Via, tot i agraïr la compareixença per part de la presidenta de l'entitat, han expressat la seva decepció pel fet que Cunill s'hagi negat a fer públiques determinades xifres de l'operació de remediació de clients -una revisió interna exhaustiva per a detectar els clients que poden acreditar bones pràctiques-. Una de les xifres que no s'ha revelat, per exemple, ha estat l'import exacte que correspon al 15% del fons que actualment roman a BPA. "No es tracta de detalls, sinó de grans xifres de l'actuació econòmica" ha denunciat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. Per la seva banda, Cunill ha al·legat que la informació reclamada "és de caràcter reservat i que es farà pública quan es consideri oportú". Tot i això, Cunill ha assegurat que el 96% dels clients "bons" que han estat traspassats han recuperat la totalitat dels seus fons.

Per altra banda, Cunill -qui ha qualificat el traspàs de clients que s'ha fet fins ara com "una gran fita pel sistema financer i pel ciutadà"- ha destacat també davant d'una pregunta formulada pels membres del Consell sobre el funcionament actual de BPA, que ara es tracta d'una "banca intervinguda amb una operativa limitada" i que, tot i que està complint amb una sèrie d'operatives, no està duent a terme actuacions pròpies d'una banca tradicional com ara l'obertura de comptes nous o l'execució d'operacions de crèdit. A més, amb relació a la remediació de clients, ha celebrat que "cada vegada estem més a prop del final d'aquest procés". Un fet que es desmarca totalment del procés judicial -que està tractant la causa sobre la demanda per mala praxi dels administradors de BPA- i que, tal com ha esmentat, encara es preveu que s'allargui en el temps.

Cunill també s'ha negat a afirmar una filtració a la premsa corresponent al passat mes de juny on s'afirmava que la gestió pública, majoritàriament duta a terme per l'Agència estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) de la intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA) hauria generat pèrdues de l'ordre de 500 milions d'euros.