Andorra la Vella.- La inversió estrangera ha aportat al país en deu anys un total de 930 milions d'euros, segons les dades que recullen la inversió formalitzada. Així ho ha posat en relleu el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en la seva compareixença davant la comissió legislativa d'Economia, on ha aprofitat per respondre les preguntes dels consellers que van quedar pendents la setmana passada sobre la inversió estrangera i on també ha explicat els canvis a la llei dels treballadors per compte propi. El ministre ha fet una valoració "positiva" d'aquestes dades, però ha volgut incidir en el fet que es tracta "de xifres d'inversió formalitzada, la que manifesta tot inversor que durà a terme i que, per tant, es dona per fet que serà així". En aquest sentit, ha remarcat el fet que amb la nova llei es permetrà fer una anàlisi més exhaustiva de la inversió realitzada a través "d'un seguiment" que ha de permetre comprovar com "evoluciona".

Gallardo ha fet aquestes manifestacions a preguntes del president suplent de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Joan Carles Camp, que també li ha demanat per l'impacte de la inversió estrangera en el PIB. Així, el titular d'Economia ha detallat que el 2019 va ser del 9,8%; el 2020 del 5,5% i el 2021 del 18,2%. Gallardo també ha puntualitzat que l'increment de la inversió estrangera ha estat del 160% en aquest període de deu anys, temps des que es va aprovar la llei ara vigent.

El ministre també ha detallat que els sectors en què es dona més inversió forana són el de serveis i immobiliari i també ha afegit que "des de fa dos anys cap aquí" hi ha un sector "incipient" que és el dels negocis digitals.

Gallardo també ha estat qüestionat pel president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, sobre l'escurçament dels terminis per a l'obertura d'un negoci i ha reiterat que es podran reduir en 30 dies els actuals 98. De totes maneres, ha subratllat que l'objectiu final és estar al voltant del mes. En aquest sentit, la inversió estrangera que es pugui acollir al règim de liberalització (en cas de països amb els quals hi hagi un conveni per evitar la doble imposició o una col·laboració en matèria d'inversió estrangera) podrà gaudir d'aquest tràmit simplificat en el qual s'inclou, ha remarcat el ministre, els tràmits bancaris i en aquest sentit ha subratllat que la llei aclareix que el desemborsament inicial es podrà fer a l'espai SEPA.

Tal com s'ha esmentat el ministre ha comparegut davant la comissió legislativa per explicar el projecte de llei de mesures per als treballadors per compte propi, un text que, com va explicar ara fa unes setmanes als mitjans de comunicació, ha d'aportar un seguit de millores per als treballadors autònoms i que té com a una de les principals novetats la creació de la figura del treballador per compte propi econòmicament dependent. El ministre ha reiterat que la voluntat és impulsar els treballadors per compte propi, ja que el seu pes dins el PIB ha anat davallant en els darrers anys. Una altra de les novetats és que es crea un registre de treballadors per compte propi, en el qual no serà obligatori registrar-se. De totes maneres, el ministre ha incidit que no servirà per "fer un control sinó per fer un seguiment i acompanyament" i poder disposar de dades sobre en quins sectors estan aquests autònoms, quina és la seva evolució, etcètera. Precisament, a preguntes del conseller socialdemòcrata Roger Padreny ha manifestat les dificultats de poder disposar de dades a l'hora d'elaborar la llei. "Hi ha barreres que hem de superar totes les institucions del país, conèixer les dades és essencial per promoure polítiques públiques, sense coneixement i informació es fa més difícil" ha recalcat Gallardo que ha afegit que una de les dificultats ha estat calcular l'impacte econòmic que la llei pot arribar a tenir. Amb les dades obtingudes i previsions "maximalistes" ha xifrat aquest cost de la implantació del text en 2,2 milions d'euros.