Andorra la Vella.- El pes de l'activitat dels treballadors per compte propi en l'economia ha anat a la baixa des del 2017 malgrat el nombre de persones que treballen com a autònoms és cada vegada superior. Per revertir aquesta situació i "impulsar l'activitat" d'aquest tipus d'empleat el ministeri d'Economia ha impulsat el projecte de llei del treballador per compte propi. Tal com ha comentat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, cal "insistir en la importància del text i en l'impuls que donarà" a aquests treballadors, ja que "dona resposta a les seves necessitats i reivindicacions històriques" equiparant les cobertures a les dels assalariats, ajustant la cotització a la renda neta, contemplant la possibilitat de la prejubilació o creant la figura del treballador per compte propi econòmicament dependent, és a dir, aquell que depèn en un 80% d'un sol client i que té "una dependència clara i manifesta" d'aquest únic client. Amb aquesta creació es vol "evitar buits legals" que s'han donat en altres països i que hi hagi "precarietat laboral". L'executiu calcula que amb l'aplicació de la nova llei el cost per a les arques de l'estat serà de 2,3 milions d'euros a l'any.

"Es tracta d'un projecte de llei important que és un ferm compromís envers el col·lectiu i que recull en gran part moltes mesures per ajudar els autònoms a continuar tenint el pes dins l'economia andorrana que històricament han tingut", ha reivindicat Gallardo. En aquest sentit, ha subratllat que el nou text busca "impulsar l'activitat per compte propi"; millorar les condicions per al desenvolupament de l'activitat i equiparar les condicions dels autònoms i els assalariats i facilitar la prejubilació assegurant una transició empresarial de les unitats de negoci.

Tal com s'ha esmentat, una de les novetats del nou text és que es regula "una nova figura que comença a donar-se", la del treballador per compte propi econòmicament dependent, i als quals es vol donar "seguretat jurídica" perquè puguin desenvolupar la seva feina. Es considera que són econòmicament dependents aquells treballadors autònoms que almenys en un 80% dels seus ingressos depenen d'un sol client o els administradors que són socis únics de societats mercantils i que perceben almenys aquest 80% dels seus ingressos d'activitats econòmiques o professionals. Entre els requisits per poder-se acollir a aquesta nova figura hi ha no tenir treballadors a càrrec, executar l'activitat de manera diferenciada als treballadors assalariats, disposar d'infraestructura productiva i materials propis, desplegar la feina amb autonomia i criteris organitzatius propis, percebre una contraprestació econòmica d'acord amb els pactes amb el client i assumir el risc i ventura de l'activitat econòmica. Caldrà que hi hagi un contracte amb el client i una inscripció al registre de treball per compte propi, que es crea, i les persones que s'acullin a aquesta figura hauran de gaudir dels descansos laborals establerts, es fixen les causes de resolució del contracte amb el client i també es promou la mediació. Gallardo ha considerat que no té per què haver-hi un abús d'aquesta figura, al contrari, ha subratllat que és voluntària i que "a ningú" se'l podrà "obligar a deixar de ser assalariat". El secretari d'Estat d'Economia i Empresa, Éric Bartolomé, ha afegit que aquesta figura pot ser interessant, per exemple, per a joves que comencen l'activitat i que al principi tenen un sol client.

Aquest text també recull mesures fiscals com la modificació de la llei de l'IRPF per permetre la deducció de les despeses relacionades amb l'activitat i també de la Llei de la taxa sobre el registre de titulars d'activitats econòmiques, per preveure una bonificació del 50% de la taxa durant els primers dotze mesos d'activitat per als que obtenen rendes anuals inferiors als 24.000 euros.

Quant a les mesures en matèria de seguretat social, cal destacar que es modifica la llei de la CASS per contemplar que la parapública assumeix la part empresarial de la cotització durant el període de percepció de les prestacions econòmiques per invalidesa per accident laboral, maternitat, adopció i risc de l'embaràs. A més computaran als efectes dels períodes de cotització exigits la cotització de situacions d'incapacitat temporal, maternitat i risc d'embaràs. Es considerarà accident laboral les malalties derivades de l'execució del treball i els accidents 'in itinere'. A més, es rebaixa l'exigència d'antiguitat i de cotització mínima en cas d'adoptar un infant i es reconeix la jubilació anticipada.

A més, hi haurà una bonificació per a la conciliació de la vida familiar i professional i també en la quota de cotització durant dotze mesos continuats del 100%, 50% o 25% per cuidar menors a càrrec de fins a dotze anys, familiars discapacitats, familiars malalts o dependents (ascendents primer grau, descendents fins a segon grau).

També hi haurà la possibilitat de modificar quotes de cotitzacions dins el mateix any i la d'adaptar la cotització a la realitat. D'aquesta manera es podrà fer en funció de la renda neta i no d'acord amb la facturació. "És més raonable", ha destacat Gallardo. A més, els règims superiors a la cotització del 100% ja no seran obligatoris si bé s'incentivarà que qui pugui s'aculli a la cotització del 125% i el 137,5%. A més, s'amplien els supòsits per acollir-se al percentatge del 25% per calcular la base de cotització en els dotze primers mesos d'activitat després d'un període d'inactivitat.

Tal com s'ha esmentat també es crea el registre de treballadors per compte propi que vetllarà pel compliment de la llei, gestionarà el registre dels treballadors (no amb un afany de control, ha manifestat Gallardo, sinó de tenir més dades disponibles) i proposarà al Govern programes i accions en benefici del col·lectiu. A més, aquest nou organisme oferirà suport als treballadors autònoms i farà una memòria anual.

El ministre ha manifestat que el paquet de mesures que es deriven de la llei poden arribar a tenir un cost anual per al Govern de 2,3 milions d'euros, "en el cas maximalista" però ha afegit que no es considera un cost sinó una mesura per "acompanyar" aquests treballadors.

Quant a la possibilitat que el Consell General acabi aprovant aquesta llei abans no acabi la legislatura el ministre ha manifestat que ara com ara no s'està donant "l'embús" que es va donar en l'anterior legislatura i creu que hi haurà la predisposició dels grups a aprovar el text. Ha reconegut que li hagués agradat poder tenir la llei abans, però també ha assenyalat la "complexitat" de fer els càlculs del seu impacte, especialment pel que fa a les dades que deriven de la CASS.