Sant Julià de Lòria.- Són moltes les vegades que històricament el comú de Sant Julià de Lòria ha intentat tirar endavant l'Associació de Comerciants per tal de revitalitzar la parròquia a nivell econòmic. Aquest mandat, la majoria continua amb una aposta decidida per assolir aquest objectiu i és per això que va donar l'encàrrec als membres de la minoria comunal, concretament a la consellera Maria Àngels Aché, per tal que liderés el projecte. El problema principal, tal com ha reconegut el cònsol major lauredià, Josep Majoral, durant la sessió ordinària del consell de comú d'aquest dijous, és no disposar de la figura d'un interlocutor vàlid "que ens ajudi a comunicar i a treballar conjuntament per tirar endavant la revitalització de la parròquia".

Després de reunir-se amb comerciants del teixit econòmic de la parròquia, el conseller de la minoria Cerni Cairat ha assegurat que els empresaris han verbalitzat la necessitat de reformar l'entorn urbà, fent que sigui més accessible, amable, funcional i embellit. A més, també han apuntat "la necessitat de tenir més places d'aparcament" perquè turistes i residents puguin accedir de manera àgil al nucli urbà, i han expressat una reivindicació històrica com és que "Naturland no està tenint l'efecte desitjat quant a retorn indirecte".

Majoral ha exposat que "aquestes demandes no són noves", ja que la problemàtica de l'aparcament "és una de les demandes que ja vam tenir quan vam entrar al comú". En aquest cas, ha dit, el centre comercial que s'està construint al centre del poble farà que es pugui disposar de més de 200 places d'aparcament "i ja donarà més aire en aquest sentit". A més, ha indicat que el nou tram del vial també ha propiciat que hi hagi més places, malgrat que encara no siguin suficients.

Aquest embelliment de l'entorn urbà també passa per la remodelació dels carrers de la parròquia. De fet, durant la sessió s'ha aprovat la remodelació de les voravies de l'avinguda Francesc Cairat per un import de 212.830 euros a l'empresa Project, que disposarà d'un termini de finalització dels treballs de 117 dies naturals. En aquest punt, Desperta Laurèdia ha compartit la necessitat de reformar els trams de voravia malmesos, tot i que la formació és partidària de fer-ho de manera harmònica, global i per fases, mentre que des de la majoria s'aposta per fer les actuacions per zones. "Creiem que si anem actuant d'aquesta manera, anirem fent petits pegats i continuarem com fins ara", ha indicat.

Per la seva banda, Majoral ha dit que l'actuació consisteix a reformar tot el paviment de la zona a causa del seu mal estat "i no es pot esperar per treure un concurs per harmonitzar-los tots a la vegada". En aquest sentit, ha reconegut que actualment "hi ha una urgència d'un risc que un ciutadà es faci mal", per la qual cosa també està prevista la instal·lació de tanques de protecció, tot i que no es tracta "de cap obra faraònica".

Liquidació del primer trimestre del 2022

El comú de Sant Julià de Lòria ha tancat el primer trimestre del 2022 amb un saldo positiu de 171.182,5 euros, sent el total d'ingressos de 2,9 milions, el que representa una execució del 17,18% del pressupost. Pel que fa a les despeses, el total liquidat ha estat de 2,8 milions, el que representa un 14,61% d'execució del pressupost final, tot i que l'import ja compromès ascendeix fins als 6,6 milions, un 34,61%.

A banda, l'import executat d'inversions al tancament del primer trimestre ha estat de 109.000 euros, un 1,94% del pressupostat. Dels actius financers s'han executat un 21,33%, un percentatge que correspon a la concessió de préstecs previstos inicialment al pressupost per a cada societat, dels quals s'ha transferit un 39,9% a Sasectur i un 35,69% a l'escola bressol.

Finalment, l'endeutament del comú a 31 de març del 2022 s'ha situat en el 62% de l'import disposat, el que representa un total de 9.042.000 euros.

Suplements de crèdit i crèdits extraordinaris

Al llarg de la sessió d'aquest dijous, tant majoria com minoria han aprovat per assentiment un suplement de crèdit per valor de 16.000 euros per finançar la promoció de l'esdeveniment esportiu 'Esports i Salut', que tindrà lloc el proper mes de setembre. També s'ha donat el vistiplau a un altre suplement de crèdit per un import de 269.625 euros per finançar diverses adjudicacions d'urbanisme, així com per a la compra de material divers per a aquest departament.

Una altra obra que es tirarà endavant serà la del Seminari III del Centre Cultural i de congressos lauredià, el qual esdevindrà la sala de premsa oficial del comú. En aquest cas, està previst instal·lar equipament específic de so, il·luminació i canviar el sostre per un import de 22.861 euros.

Una altra de les obres importants és la relativa a l'eixample de la carretera de la Rabassa en diferents trams del poble de Juberri - Quart d'Auvinyà, on es destinaran 246.149 euros i l'empresa encarregada disposarà de 58 dies naturals per finalitzar els treballs.

Complex esportiu a la zona d'Auvinyà

Malgrat que no estava previst a l'ordre del dia, Cairat ha volgut fer una demanda a la majoria relativa a una informació apareguda en un mitjà de comunicació en la qual es fa referència a la voluntat de l'FC Andorra de projectar un complex esportiu a la zona d'Auvinyà. Tot i que a hores d'ara no hi ha res definit, Majoral ha reconegut que "hi ha hagut contactes tècnics" entre l'arquitecte de l'obra i el departament d'Urbanisme del comú "per conèixer les capacitats legals a nivell urbanístic de la zona" per a la creació d'aquesta ciutat esportiva. El cònsol ha exposat la possibilitat de donar cabuda a la proposta sempre que es compleixin les normes legals, mentre que en cas contrari es denegarà la sol·licitud que s'acabi presentant, si finalment és així.

Per la seva banda, Cairat ha expressat que la voluntat de la minoria és conèixer totes les característiques de l'obra, ja que només han tingut coneixement per la premsa. "A falta de conèixer els detalls ens preocupa per la ubicació que s'està parlant per les dificultats d'accés o per si és l'entorn més adequat", ha dit. Tot i que no s'ha posicionat en contra, "entenem que és el comú qui, proactivament, ha de liderar el projecte per buscar un espai adequat".