Andorra la Vella.- La despesa anual del Govern s'incrementarà en vuit milions d'euros arran de l'aplicació de les mesures per fer front a la crisi actual i incrementar el poder adquisitiu de la població. Aquest és l'import total que es destinarà des de l'executiu per implementar una sèrie d'accions per mitigar els efectes de la inflació que es viu actualment a Andorra i arreu del món, a causa, en grans mesures, per la irrupció del conflicte a Ucraïna i les seves conseqüències.

D'aquesta manera, tal com ha manifestat aquest dimarts el cap de Govern, Xavier Espot, després de reunir-se amb els agents socials i econòmics del país, la guerra "ha provocat una escalada sense precedents del preu de les matèries primeres", un fet que aboca a l'administració pública "a estar al costat de la ciutadania". Així doncs, ha considerat que les propostes que es promouran al llarg dels pròxims dies i mesos "alleugeriran algunes de les despeses ordinàries a les quals han de fer front les famílies durant la seva vida quotidiana".

Les accions, que s'emmarquen en tots els àmbits, tenen la voluntat de consolidar el teixit econòmic i empresarial, tot enfortint la capacitat de consum de les persones nacionals i residents. A més, també preveuen un foment de l'estalvi i la transició energètica per continuar en la línia del Govern de lluitar contra el canvi climàtic. "Les mesures es traduiran en terme de més renda o menys despesa per un nombre significatiu d'habitants", ha dit.

Entrant al detall del paquet d'accions presentat per part de l'executiu aquest dimarts, ressalta l'augment dels salaris inferiors als 27.000 euros, d'acord amb sou mitjà avançat del febrer. D'aquesta manera, els empresaris es veuran obligats a incrementar en un 3,3% el salari d'aquells assalariats que cobrin menys de 27.000 euros anuals. Segons ha indicat el líder de l'executiu, aquesta mesura beneficiarà la capacitat adquisitiva de gairebé 25.000 treballadors, "bona part de la massa salarials del país".

També cal destacar un nou augment del salari mínim del 3,64% que situarà el sou base a la "línia dels 1.200 euros" i entre un 54,7% del salari mitjà a 31 de desembre del 2021 i apropa la xifra al 60% que recomana la Carta Social Europea. Aquesta acció també suposa un augment del Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS), el que suposarà un increment de les prestacions no contributives, com la desocupació involuntària, les familiars per fill a càrrec, entre altres, i suposaran que aquests contribuents rebran una quantitat addicional de prop de 600.000 euros. En la mateixa línia, també s'incrementaran les pensions contributives de jubilació, invalidesa i viudetat, sempre que l'import total de les prestacions no superi el salari mínim i compleixin els requisits, residir a Andorra de manera efectiva i haver cotitzat 25 anys.

Transport públic gratuït

Una altra de les apostes més potents del Govern és la implantació d'un transport públic gratuït al 100% amb la voluntat de fomentar al mobilitat sostenible i reduir el trànsit al país. D'aquesta manera, el titular de la cartera de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha avançat que es durà a terme una prova pilot de sis mesos al bus Jove i als abonaments mensuals i anuals de transport públic genèric, per la qual es destinaran 2,8 milions d'euros, sumats als 1,2 milions que s'han destinat fins al moment. Tot i que des de l'executiu s'està acabant de treballat en la logística d'implantació de la gratuïtat l'acció només serà vigent per a nacionals i residents, els quals hauran de presentar un document que acrediti que es troben al país.

En referència al transport escolar, Gallardo ha recordat que la setmana passada es van anunciar reduccions del cost dels abonaments, pel qual un viatge tindrà un cost de 90 euros, mentre que fins ara valia 107,88 euros i el cost de dos viatges seran 180 euros, contra els 215,76 euros actuals. El cost real del servei per alumne i curs és de 1.079,02 euros, que està subvencionat en un 83,32% per l'administració.

L'IGI, a l'1% en productes femenins de primera necessitat i reducció de l'impost d'hidrocarburs

Quant a altres mesures que afecten de forma directa a la ciutadania, el ministre de Finances, Eric Jover, ha anunciat una reducció de l'IGI en certs productes de primera necessitat com són els bolquers per a nadons i els productes d'higiene personal i íntima femenina com compreses i tampons. Fins ara, aquests productes estaven regulats amb un IGI del 4,5%, mentre que ara la xifra baixarà fins a l'1%. Per tal de fer efectiva aquesta compensació, el Govern destinarà fins a 65.000 euros.

A banda, i tenint en compte l'alt preu dels hidrocarburs propiciat per la inflació dels productes energètics arran del conflicte a Ucraïna, l'executiu ha acordat una aportació addicional de 800.000 euros adreçada als professionals del transport de persones o de mercaderies (transportistes, taxistes i maquinària d'obres), que permetrà abaratir-los els costos logístics. Així, està previst que es beneficiïn d'aquesta mesura -retroactiva des de l'1 de gener- uns 1.400 vehicles d'empreses.

Segons ha exposat Jover, per tal de compensar la taxa d'emissions de CO2, la devolució del cost dels carburants en els vehicles de més de 7,5 tones serà d'entre 0 i 3 cèntims el litre, i quant a la compensació d'aquests mateixos vehicles per l'increment del preu a causa de la crisi energètica, la devolució serà de 7 cèntims el litre. En el cas dels vehicles d'entre 3,5 i 7,5 tones, els taxis i els vehicles industrials, la devolució també serà de 7 ct/l sempre que tinguin un consum màxim anual de 3.000, 2.500 i 3.000 litres respectivament.

Nova convocatòria d'ajuts a l'habitatge amb una dotació de 340.000 euros

En matèria d'habitatges, el Govern impulsa una nova convocatòria d'ajuts a l'habitatge del lloguer amb criteris més flexibles. Així, es redueix de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d'ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s'incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població.

L'augment del LECS permetrà, d'entrada, que 65 famílies que fins ara no podien accedir a l'ajut ara ho puguin fer. A més, s'estima que unes altres 100 famílies addicionals es podran beneficiar de la nova convocatòria. Això suposarà una aportació addicional del Govern de 340.000 euros.

Augment dels ajuts a l’educació

D'altra banda, el Govern també preveu ajuts a l'educació, una de les apostes de l'executiu, tal com ha destacat la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. D'aquesta manera, es farà una aportació addicional de gairebé 450.000 euros pels ajuts a l'estudi. Concretament, pel que fa als ajuts a l'ensenyament obligatori, s'augmentarà el llindar d'ingressos màxim per poder beneficiar-se dels diferents ajuts i passarà dels 14.763 euros als 18.720 euros. En aquest cas, l'aportació addicional del Govern serà de 176.000 euros i un total de 210 alumnes més, com a mínim, es podran beneficiar de l'ajut al material, al menjador, al transport escolar, a l'esquí extraescolar, a la manutenció i a la matrícula pels estudis necessaris fora d'Andorra.

Quant a la flexibilització de l'ensenyament superior obligatori, Vilarrubla ha explicat que l'aportació addicional serà de 273.000 euros i com a mínim 39 alumnes més se'n podran beneficiar. En aquest cas, el llindar d'ingressos màxim de les famílies per sol·licitar les beques passarà dels 16.502 euros als 18.720 euros. Aquestes beques a l'ensenyament superior inclouran ajuts al material, a la matrícula, als desplaçaments i a la residència o manutenció fora del Principat.

Pla Renova especial

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que s'ha creat un Pla Renova extraordinari amb un crèdit d'1,5 milions d'euros que s'afegeix a la convocatòria anual del pla renova de dos milions d'euros. Aquest nou pla està "destinat a ajudar a les famílies i reduir la despesa energètica de cara al pròxim hivern”, ha indicat Calvó.

Concretament, aquest programa especial està destinat a habitatges de residència principal i d'una superfície de fins a 130 metres quadrats i a edificis plurifamiliars amb un mínim del 70% dels habitatges de residència principal i d'una superfície de fins a 130 metres quadrats. Entre les accions concretes, hi ha el canvi a sistemes de calefacció més eficients, a la instal·lació de plaques fotovoltaiques (ajuts del 40%) i substitució de les finestres amb ajuts del 30%. El canvi de calefacció pot arribar a suposar un estalvi energètic del 30% del consum, mentre que la substitució de finestres pot implicar reduir despeses energètiques entre un 10 i un 21%. Finalment, la ministra ha afegit que els propietaris que vulguin optar a aquesta mena d’ajuts no podran incrementar l’import del lloguer.

Reaccions dels actors econòmics

Des de la Unió Sindical (USdA), d'entrada, estan d'acord amb totes les mesures que s'han presentat per augmentar el poder adquisitiu de la població, però consideren que són insuficients. El seu president, Gabriel Ubach, ha manifestat que aquestes mesures sempre són benvingudes "perquè afecten realment a la gent més necessitada" i els donarà aire per poder respirar "però pensem que són insuficients per al gran problema econòmic que travessa avui en dia la societat andorrana". De fet, ha remarcat que el Govern s'ha de posar les piles pel problema estructural que hi ha com el sistema impositiu, la situació de l'habitatge o els salaris. Concretament, Ubach ha destacat que cal veure quin és el salari necessari per poder viure dignament a Andorra perquè "la gent vingui sàpiga que es guanyarà la vida dignament".

El president de l'USdA també ha afegit que cal anar a l'arrel del problema i començar a plantejar si el sistema impositiu en aquest país és el més just i adequat, així com també veure si les polítiques d'habitatge que s'han portat a terme en els darrers anys ho són. "Nosaltres pensem que no", ha reiterat, assegurant que calen modificacions per revertir aquests problemes estructurals. De fet, ha comentat que s'ha de treballar conjuntament per trobar solucions efectives i no pedaços, ja que són problemàtiques molt greus que es porten arrossegant des de fa molt temps, ha afegit.

Respecte a la mesura de baixar l'IGI dels productes bàsics, Ubach ha declarat que hi estan d'acord, però que aquesta mesura al final l'acabarà pagant tots els andorrans, pel fet que per exemple, els ajuts a l'habitatge surten dels impostos. "És un peix que es mossega la cua", ha expressat, remarcat que cal un sistema impositiu més just on el que guanya més contribueixi més. Respecte a la problemàtica de l'habitatge, ha comentat que l'ajut és per a les famílies més desafavorides i actualment es pot trobar gent fàcilment amb aquesta dificultat per trobar un habitatge o per omplir el cistell de la compra. Com a exemple, ha indicat que en el darrer pont es veia poca gent comprant al Principat. "Això vol dir que a fora d'Andorra estan trobant preus més interessants".

Per la seva banda, el president de la Confederació Empresarial Andorrana, Gerard Cadena, ha comentat que des de la CEA valoraran les mesures en els propers dies i ha afegit que han posat sobre la taula altres mesures, com una bonificació del 50% de l'IRPF pels salaris entre 24.000 i 40.000 euros. Quant a l'habitatge, també ha manifestat que s'ha de trobar un just equilibri tant pels propietaris com pels llogaters. Tant des de l'USdA com des de la CEA s'han mostrat disposats a treballar conjuntament per trobar solucions efectives a la problemàtica actual.