Andorra la Vella.- Andorra se suma al paquet de sancions financeres a empreses i particulars russos establerts al país que donin suport al conflicte bèl·lic iniciat dijous passat a Ucraïna. Ho ha manifestat aquest dimarts el cap de Govern, Xavier Espot, qui ha indicat que, coincidint amb la celebració del consell de ministres d'aquest dimecres, l'executiu aprovarà l'entrada a tràmit parlamentari d'un projecte de llei per dotar aquestes accions de "seguretat jurídica". Així doncs, serà debatut al Consell General divendres i, si s'aprova, permetrà que Andorra pugui bloquejar els actius financers, si s'escau, d'una cinquantena d'empreses i 700 particulars que des de la comunitat internacional es consideren fortament relacionats i interessats en la situació de guerra que viu el país de l'est d'Europa. "És una qüestió de convicció i fer el que toca, independentment de l'impacte econòmic que pugui comportar", ha asseverat.
D'aquesta manera, Espot ha exposat que tot i estar d'acord des d'un inici en l'aplicació de limitacions i sancions a Rússia, ja que "creiem que és el millor mecanisme per intentar asfixiar l'esforç del conflicte i que es posi fi a aquesta situació indesitjable com més aviat millor", però ha remarcat la necessitat de donar empara jurídica a l'aplicació de les mesures, tot remarcant que "el nostre ordenament jurídic només preveu que es puguin congelar actius i adoptar aquesta mena d'accions si hi ha una ordre judicial, que no és el cas, o si hi ha sospites de blanqueig o finançament del terrorisme, però tampoc és el cas que ens ocupa", per la qual cosa ha afirmat que "no tenim el suport legal suficient". Així, gràcies a un preacord han constituït un grup de treball on participa el gabinet jurídic del Govern, el ministeri de Finances i el d'Afers Exteriors per elaborar el projecte de llei.
Quant a les sancions, el cap ha detallat que es tracten de multes financeres, les quals aborden la congelació d'actius de les empreses i particulars vinculades amb "el règim rus" que estiguin establerts al país, i també hi figuren mesures de bloqueig de l'espai aeri i la possible eliminació d'exportacions cap a Rússia, les quals "per molt que les adoptéssim l'impacte seria nul" perquè no tindrien afectació. Tanmateix, ha posat de manifest que encara s'ha d'analitzar si alguna de les empreses o particulars que des de la Unió Europea, els Estats Units i altres països com el Canadà o el Regne Unit consideren que donen suport al conflicte armat es troba al Principat, un treball que es durà a terme tan bon punt s'aprovi aquest divendres el projecte de llei.
Qüestionat sobre l'acceptació de la iniciativa per part dels diferents grups parlamentaris ha indicat que "crec que hi donaran suport" i que aquells que no hi estiguis a favor, siguin grups parlamentaris o consellers no adscrits, "hauran d'explicar per quin motiu no ho fan", però, en tot cas, ha ressaltat que "no em vull centrar en opinions minoritàries que valen el que valen". D'altra banda, també ha notificat que malgrat que es tracta d'un projecte de llei que es tramitarà per extrema urgència i "potser no tindrem prou temps", una de les voluntats de l'executiu és "crear un marc jurídic que ens pogués servir per possibles pròximes ocasions futures", a banda de donar resposta a la realitat actual.
El líder de l'executiu també ha posat en relleu que es tracta de la primera vegada que Andorra se suma a les sancions, per la qual cosa "constitueix una novetat". Espot ha assenyalat que davant l'adhesió d'altres països, "no s'entendria que Andorra no fes el mateix". "Crec que aquesta unió que estem constituint entre tots els països, fins i tot alguns d'ells molt neutrals fins al moment, com Suècia i Suïssa, dona un missatge d'esperança que ens infon molt optimisme davant la situació que estem vivint aquests dies", ha asseverat. A més, el Govern ha convocat una manifestació pacífica per demanar la pau i el final de la guerra aquest dimecres a les 12.45 hores davant l'edifici adminstratiu, al carrer Prat de la Creu.
Ajuda humanitària
En referència a l'ajuda humanitària que el Principat pot oferir a les víctimes civils del conflicte entre Ucraïna i Rússia, ha apuntat que les persones afectades "han de saber que poden residir fins a tres mesos al nostre país en règim turístic sense cap mena d'autorització concreta", però també ha recordat que si a partir d'aquell moment no disposen d'una autorització "hauran d'abandonar-lo". "Tenim tres mesos de marge, la qual cosa ens dona una mica de temps per poder analitzar quines vies de solució podem aportar des de la perspectiva humanitària", ha dit. A més, ha afegit que l'ajuda humanitària "no només consisteix a acollir refugiats", sinó també a treballar sobre el terreny, per la qual cosa col·laboren amb la Creu Roja Andorrana, qui està en contacte amb l'associació d'Ucraïnesos al país. D'altra banda, ha destacat que també hi ha la possibilitat que les persones provinents del país de l'est d'Europa que tinguin família al Principat poden acollir-se a la reagrupació familiar.