Andorra la Vella.- La professora d'Economia a la Universitat de Harvard i fundadora de la Social and Economics Lab, Stefanie Stantcheva, ha esdevingut la guanyadora del setè Premi Internacional en Economia Calvó-Armengol. Un premi internacional que atorguen el Govern d'Andorra i la Barcelona School of Economics (BSE) cada dos anys a un economista o científic de les ciències socials de menys de 40 anys per les seves contribucions a la comprensió de l'estructura de la societat i les seves implicacions amb l'economia.

La guardonada recollirà el premi, dotat amb 30.000 euros, en una cerimònia del lliurament que tindrà lloc a Andorra l'any vinent i posteriorment participarà en un seminari acadèmic a Barcelona. Aquesta setena edició també compta amb el suport del Programa de Excelencia en Investigación Severo Ochoa.

El treball de Stantcheva s'emmarca en l'estudi de les polítiques públiques en l'economia, l'economia del treball, macroeconomia i organització industrial. La seva recerca es basa en dues grans àrees: els efectes dinàmics de la política de taxes a llarg termini i l'economia social, que permet interpretar la manera que les persones veuen les polítiques econòmiques basant-se en fenòmens socials concrets.

El jurat del premi Calvó-Armengol d'aquesta edició l'han format els professors Salvador Barberà (UAB i BSE), Antonio Cabrales (UC3M) i Melissa Hell (Harvard).

El guardó va néixer com a homenatge a l'economista andorrà Antoni Calvó Armengol, qui va traspassar l'any 2007 a l'edat de 37 anys. Va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la BSE i va deixar contribucions acadèmiques molt destacades en l'àmbit de l'economia social.

Entrega del premi de l'edició anterior el 8 de novembre

El guanyador de l'edició anterior, Benjamin Golub, rebrà el seu premi el 8 de novembre. El jove professor d'economia de la Universitat de Harvard havia de rebre el reconeixement l'any passat, però la irrupció de la pandèmia de la Covid va obligar a ajornar l'entrega.

Golub centra el seu treball a explorar com les distribucions del poder i les connexions socials fan que una societat pugui arribar a una opinió consensuada sobre un tema determinat, com ara el canvi climàtic, el valor de les vacunes o la política exterior.