Andorra la Vella.- El programa Renova ha experimentat en la convocatòria d'aquest 2021 un creixement que supera el que s'havia donat en edicions anteriors. D'aquesta manera, s'ha donat per tancat en esgotar la partida disponible amb un total de 366 sol·licituds, la qual cosa representa un 133% més que les que havia aprovades al setembre del 2020 i un 28% més si es tenen en compte les dades que es van donar al tancament del programa, que es va situar en 286. Tant la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, com el director de l'Oficina de l'Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, han subratllat "el creixement molt gran" experimentat aquest any i ho atribueixen al fet que els ciutadans estan "cada cop més conscienciats" tot i que també admeten l'impacte que hagi tingut la pandèmia i que la gent s'hagi adonat de la necessitat de confort dels habitatges. Les novetats que incloïa aquest any el programa han tingut una bona acceptació i així 87 sol·licituds tenien a veure amb els canvis en el sistema de calefacció per equips d'alta eficiència, 31 estaven relacionades amb les millores per posar els habitatges al mercat de lloguer (es calcula que 50 han entrat o entraran en aquest mercat) i altres quatre demandes han estat relacionades amb reformes a edificis anteriors al 1980.
Calvó ha recordat que la convocatòria es va obrir al mes de gener i que era previst tancar-la al novembre o quan la partida s'hagués esgotat. L'alt volum de sol·licituds ha fet que s'hagi hagut de donar per closa l'edició d'aquest any per a la qual es comptava amb una partida d'1,8 milions després que s'ampliés la inicial d'1,5 milions, que ja era superior als 1.215.000 euros que es va destinar l'any 2020. Com s'ha esmentat, la xifra de peticions s'eleva a 366 per un import de 2,8 milions.
Tal com ha comentat el director de l'Oficina de l'Energia i el Canvi Climàtic en les demandes d'aquest any predominen les que tenen a veure amb les energies renovables i l'eficiència energètica. Miquel ha subratllat que les novetats que s'havien incorporat aquest any al programa han tingut una bona acollida. Així, la bonificació de quinze punts percentuals si la rehabilitació de l'habitatge anava destinada al mercat de lloguer ha rebut 31 peticions, de les quals 21 són d'habitatges individuals i deu d'edificis, dels quals quatre unifamiliars i sis plurifamiliars. Tal com s'ha detallat, Medi Ambient calcula que 50 habitatges entraran al mercat de lloguer gràcies a aquesta mesura. Una altra de les novetats consistia en una bonificació addicional del 10% per a la rehabilitació d'un petit edifici plurifamiliar d'abans del 1980. El Govern ha rebut quatre peticions. Pel que fa a les calefaccions, que era una altra de les novetats de la convocatòria d'aquest any, hi havia dues branques, una per a la instal·lació d'equips d'alta eficiència per substituir els equips tradicionals i una segona destinada a la instal·lació de sistema d'energies renovables com ara la biomassa o l'aerotèrmia. Entre les dues branques hi ha hagut 87 sol·licituds, 57 de les quals han estat per a instal·lacions renovables: 51 d'aerotèrmia, tres de biomassa i tres de plaques solars tèrmiques. En aquest sentit, Miquel ha subratllat la gran aposta per les energies renovables en aquest ajut. És a dir, una de cada quatre sol·licituds han tingut a veure amb el canvi de calefacció.
Cal recordar, també, que el programa compta amb una branca destinada a la instal·lació d'equips d'aprofitament de l'energia solar fotovoltaica. Gràcies a aquests ajuts se n'han instal·lat 41 amb una potència de 1.000kW. Tenint en compte aquestes xifres, tenim que al país ja hi ha 110 instal·lacions fotovoltaiques de 2,2 MW instal·lats i amb una producció estimada de 2,6 GWh, la qual cosa representa el consum equivalent de 752 llars.
En definitiva, Miquel ha subratllat que el programa és "el principal instrument per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica i per a la implantació d'energies renovables en l'edificació" i ha donat resposta a 35.655 llars en els deu anys de vida. De fet, ha rebut més de 2.200 sol·licituds i s'han demanat tretze milions en ajuts i 16,6 en préstecs; finalment s'han concedit 10,8 milions en ajudes i 13,6 en avals. També es calcula que s'ha contribuït a la generació d'activitat econòmica per valor de 86 milions d'euros.