El món es troba en permanent canvi. Aquests canvis solen ser modestos, però a vegades són d'una amplitud desmesurada i comporten fortes implicacions econòmiques. També canvia la velocitat a la qual se succeeixen. Si en el passat eren necessaris segles per a culminar aquests canvis, avui a penes es necessiten alguns anys, un lustre o una dècada, per a forjar un nou escenari global. Per sort, la gran majoria dels canvis són per a bé. Per exemple, a la fi del segle XVIII (no fa tant), en la societat moderna de París tothom esperava amb atenció el gran esdeveniment d'un naixement real, però entre totes les persones, una en particular, l'esperava amb especial interès. Qui? El llevador real, a qui li esperava una pensió de 40.000 lliures en cas de néixer un hereu, i només 10.000 lliures en cas d'una delfina. Aquesta desproporció arribava també a les celebracions del naixement. El canó real tronava 101 vegades per a saludar el naixement d'un hereu, però només 21 vegades en honor al naixement d'una princesa. El rei repartia almoina per tot el país i treia els presos del calabós, però el feia en proporcions de 3 a 1 en funció de si qui naixia era nen o nena. El carrusel de celebracions es convertia en una cosa incommensurable si naixia un home, amb interminables focs artificials, vi i embotits brollant des de tots els racons del regne, i fins a lliure accés a la Comédie Française, amb accés a la llotja real per a carboners i pescateres. Però només si qui naixia era un nen. Amb una infanta, les celebracions eren molt més modestes. Com els deia, els canvis del món solen ser per a bé, i m'alegra veure com totes aquestes conductes formen part d'un passat ja oblidat.

Tornem al món d'avui; que continua canviant. Avançant. I pot ser que de manera important, encara que una immensa majoria encara no ho percebi. I és que amb el llançament de la iniciativa 'Build Back Better World' (B3W), les democràcies riques del món pretenen, ni més ni menys, que desplaçar al 'Belt and Road Initiative' (BRI) de la Xina, i el seu 'debt-trap diplomacy'. Per què? Bona pregunta. Mitjançant el BRI, Pequín ha anat teixint importants programes de finançament per a infraestructures en països pobres. Finançament que en molts casos amaga clàusules abusives (denominades 'anticlub de París'), per les quals els països deutors no poden sol·licitar una reestructuració o un allargament del termini en cas d'ofec financer. Els països receptors del crèdit no poden tampoc revelar l'existència d'aquest crèdit, ni molt menys compartir els termes d'aquests. El finançament d'aquests projectes, a través dels dos bancs polítics xinesos, sol comportar a més el compromís que l'obra ha de ser executada per un gran contractista xinès. Com als hotels de platja. Un pack de tot inclòs.

En què es diferencia el B3W del BRI xinès?

Haig d'assumir com a objectiu del B3W el que Biden va remarcar en l'última reunió del G7. Segons el mandatari nord-americà el B3W "proporcionarà una alternativa de finançament més just, neta, sostenible i de qualitat per a projectes d'infraestructures als països de rendes baixes". En clara al·lusió al BRI de la Xina, Biden va concloure que "el món necessita una forma més equitativa i justa de proporcionar finançament als països pobres". Sens dubte, tota una declaració d'intencions.

La resta de països del G7 també es va fer sentir a través d'un 'communiqué' en el qual s'expressaven en la mateixa línia: "el B3W no és només un programa de finançament d'infraestructures, sinó que constitueix un programa de desenvolupament global i ampli". Desenvolupament ... per a qui? Òbviament per als països pobres. I és que el G7 té avui un nou (i diferent) enfocament per als països pobres. Juntament amb l'OCDE, entenen que els nivells elevats de deute als països en vies de desenvolupament els han estigmatitzat, i veuen com totes les seves fonts de finançament estan avui sota estrès, sense possibilitat que surtin del parany de la pobresa. En una anàlisi elaborada per l'OCDE, les democràcies riques conclouen que "fa falta canviar l'enfocament cap al finançament d'infraestructures bàsiques dels països estigmatitzats". Crec entendre, a partir d'això, que el G7 desplega la seva iniciativa B3W com un vehicle per a realimentar el desenvolupament global (que va quedar ferit de mort amb la pandèmia), presentant-se com una alternativa al BRI xinès, precisament per a reduir unes certes pràctiques que enfonsen encara més en el parany del deute a aquests països.

És el B3W una mera promesa, o és un projecte ja en marxa?

Certament, l'èxit del B3W depèn d'alguna cosa més que declaracions d'intencions o promeses que, per cert, avui dia, encara no compten amb un pla concret de finançament. Així mateix, el G7 pot patir, o fins i tot fracassar, en l'espinós intent de gestionar un projecte multinacional tan complex sota una sola direcció. No obstant això, i malgrat totes les dificultats plantejades, estimo avui una sèrie de passos prometedors que em fan pensar que el B3W, potser, hagi pogut començar a caminar en la forma d'una suma d'iniciatives coordinades i amb un mateix propòsit. Vegem quins són aquests passos prometedors:

1. DEGs: El G7 ha promogut que els països rics canalitzin alguns dels seus Drets Especials de Gir (DEGs) cap al FMI i el seu 'Fons per a la Reducció de la Pobresa i el Creixement'. Addicionalment, els països rics han ordenat a l'FMI que ampliï els DEGs i destini fins a US$600bn a ampliar les reserves internacionals dels bancs centrals de països pobres. Una bona font d'estabilitat que pot obrir portes a la inversió exterior.

2. US Development Finance Corporation (o DFC): Aquesta entitat es crea el 2019 per a contrarestar l'activitat financera dels bancs polítics xinesos, i plantejar una alternativa de finançament als préstecs de Pequín (que solen comportar el que es denominen 'hidden string attached' –és a dir, grans condicionants). Es considera al DFC com a part integrant de l'esquema B3W, i està orientat a desplaçar el BRI. Els EUA van crear aquest nou banc de crèdit internacional (DFC) amb una capitalització inicial d'uns US$60bn, i l'ens planeja comprometre uns US$25bn fins al 2025, atraient amb ell uns altres US$50bn de capital privat, canalitzant un total d'entre US$75-100bn en els pròxims quatre anys.

3. Trilateral Blue Dot Network (o BDN): Es tracta d'una important iniciativa trilateral entre els EUA, el Japó i Austràlia per a crear un règim de certificació global que analitzarà la qualitat i la sostenibilitat de les infraestructures. L'objectiu del BDN és desincentivar qualsevol capital privat a involucrar-se en projectes d'infraestructura que no rebin aquest segell de qualitat global, perquè aquesta iniciativa persegueix jutjar i censura tots aquells projectes finançats i construïts per la Xina que no compleixin amb aquests estàndards. Aquest ens també estarà dotat amb capital inicial per a finançar projectes i atreure capital privat, i ha estat nomenat a Washington com a part integral de la iniciativa B3W. Ha de reconèixer-se l'escàs recorregut realitzat després de dos anys de la seva creació, però aquest juny el BDN ha demanat coordinació amb l'OCDE per a i implantar aquest règim de certificacions en les noves infraestructures en aquests països.

4. UE's 'Connecting Europe & Asia' o CEA: En línia amb la resta de les democràcies riques, la UE també ha llançat la seva pròpia iniciativa (CEA), que ha d'entendre's també com a part integrant del B3W. Europa pretén, amb aquest esquema, substituir al BRI de la Xina pel que fa a finançar infraestructures que uneixin totes dues regions, encoratjant una "connectivitat sostenible i basada en regles". El finançament d'aquesta iniciativa europea de connexió ha d'anar a càrrec del pressupost comunitari i crèdits de bancs europeus. No obstant això, s'ha de reconèixer que no hi ha cap esment d'aquest projecte de connectivitat dins de l'European Action Budget 2021-2027.

5. Japó i el seu programa 'Quality Infraestructure': Aquest país és el pare intel·lectual del programa B3W. El Japó continua sent avui el gran competidor de la Xina en la lluita per la influència regional a través de la 'diplomàcia del préstec'. Tant és així que el Japó ha ajudat a finançar projectes a les sis economies més grans del sud-est asiàtic (Indonèsia, Filipines, Malàisia, Singapur i Vietnam) per valor de US$367bn a data de juny 2019. Una xifra molt superior al finançament de la Xina a aquests països, que no supera els US$225bn.

6. WB i altres ens multilaterals: El G7 ha decidit cridar als ens multilaterals de desenvolupament a desbloquejar més fons i destinar-los al finançament de projectes en països en vies de desenvolupament, mitjançant esquemes publicoprivats. La idea és canalitzar diners públics com seed money per persuadir capitals privats a invertir en aquests projectes. El WB ja hauria canalitzat US$80bn en garanties per a la inversió privada a l'Àfrica.

7. Una direcció institucional: Respecte a les dificultats de gestionar una iniciativa multilateral sota un interès comú, el G7 pretén posar al capdavant de la iniciativa B3W als bancs de desenvolupament multilateral, al US International Development Finance Corp, i a l'UK's CDC Group.

Aconseguirà el B3W desplaçar el BRI de la Xina? Pot suposar això el principi de la fi de la Xina tal com l'hem conegut en les dues últimes dècades?

Tot i reconeixent la posada en marxa coordinada de totes aquestes iniciatives, emmarcades sota una proposta coherent com ho és el B3W, i malgrat haver canalitzat prop de US500bn de fons públics de forma agregada, malgrat tot aquest esforç, tendeixo a pensar que les perspectives no són fàcils pel que fa al propòsit del B3W de desplaçar al BRI, i aïllar la Xina. Per tant, el volum de capital necessari sembla inassolible. Segons l'OCDE, seria necessari canalitzar l'1,1% de tots els actius financers mantinguts per institucions d'inversió, bancs i asset managers per a omplir aquest buit de finançament. Aquesta xifra podria situar-se entre els US$3-5trn, i és, sens dubte, una xifra molt alta, fins i tot per als països del G7, ateses les exigències fiscals del moment.

No obstant això, i malgrat aquestes dificultats, tres factors conflueixen en favor del bon desenvolupament del B3W i les seves possibilitats d'erigir-se en alternativa de finançament internacional, desplaçant a la Xina. Els enumero aquests factors:

1. D'una banda, els dos bancs polítics xinesos ja han dut a terme desemborsaments per uns US$ 282bn entre 2013-2019 (segons organismes a Pequín), arrossegant capitals privats per uns US$750bn des de 2013. Una xifra certament sorprenent. No obstant això, aquesta activitat de finançament de Pequín va fer el pic el 2016, i va col·lapsar el 2018, 2019 i 2020, la qual cosa suggereix un cert esgotament de Pequín en la seva estratègia per a "comprar" influència a través de crèdits ràpids.

2. Gairebé tots els països en vies desenvolupament ja estan profundament endeutats amb la Xina (que posseeix el 63% del deute que 68 països de rendes baixes deuen als països del G20). Tot i que aquest estoc de deute permet a la Xina exercir encara una forta influència sobre aquestes economies, deixa clar que ara hi ha menys espai per a continuar optant per la Xina com a via única de finançament. Considero això com un factor favorable per al B3W i el seu nou rol global.

3. A diferència del passat, les democràcies riques mantenen avui dos importants punts en comú que les uneix en l'esforç per desbancar a la Xina en la batalla per la influència internacional. Aquests punts comuns són: i) L'exigència de les societats democràtiques a augmentar els estàndards mediambientals, i ii) l'exigència social per la transparència i la responsabilitat en el governance. Avui, els governs i les societats avançades perceben que els grans programes de finançament xinès ofereixen un paquet únic: crèdit ràpid + construcció barata, però alerten de l'existència de comissions il·legals vinculades a aquests crèdits i l'exigència de contractes tancats que afavoreixin a empreses xineses. Els EUA denuncien obertament aquests contractes pels foscos fils associats i la falta de transparència, així com la corrupció associada. L'esforç del G7, i el seu B3W, està orientat a posar fi a aquestes pràctiques.

Conclusió

Sens dubte, un llarg recorregut ens espera abans de veure al B3W conquistant els seus objectius i desplaçant a la Xina en el rol de proveïdor de finançament d'infraestructures en països pobres. L'absència d'un pla més concret de capitalització i l'aclaparadora suma de capital necessària per a suplantar al BRI de Pequín motiven cert escepticisme. No obstant això, i per a la meva sorpresa, s'estan creant iniciatives de crèdit multilateral de manera coordinada amb els països del G7: DEGs ampliats del FMI, DFC de USA, BDN Trilateral, European CEA, o el Japan's Quality Infraestructure. Són programes que comencen a donar consistència a aquesta iniciativa del "Build Back Better World" o B3W. I encara que el seu èxit no serà fàcil, els països que el promouen tenen els seus interessos ben alineats gràcies a les exigències comunes de les seves societats quant al governance i transparència. Les democràcies riques semblen ara convençudes a encaminar els seus esforços per a desbancar la Xina, que comença a mostrar un cert esgotament en la seva estratègia de "compra" d'influències a través de crèdits ràpids però abusius. Tot això, em fa ser optimista i creure que un canvi important s'està materialitzant silenciosament. Un canvi que pot prostrar la Xina a un paper més secundari en el futur pròxim. Una Xina que, en la pròxima dècada, pot semblar-se molt poc a la Xina de l'última dècada.

Queda un últim escull per a l'èxit del B3W. I és saber si els països pobres acceptaran la iniciativa del G7 i el seu finançament. Per què no haurien d'acceptar-la? Sempre hi ha països que prefereixen ignorar els principis de les democràcies riques (també els seus diners), i opten per accedir a crèdits ràpids on el fiador no fa "massa" preguntes. Les raons poden ser diverses, però solen estar relacionades amb populismes, ideologies barates o simplement corrupció. Aspectes que fan que alguns països decideixin allunyar-se de l'òrbita occidental. Una broma (de molt mal gust) ajuda a entendre de manera gràfica això que dic. Diu que quan un home s'assabenta que la seva dona li és infidel, si és italià, mata a la seva dona; si és turc, la mata a ella i al seu amant; si és francès, se suïcida; però si és argentí, se'n va a tirar pedres a l'ambaixada dels EUA.