El cultiu de maduixes, nabius i altres fruites del bosc és un negoci que Andorra explora des de fa anys com una alternativa al tabac. Però més enllà d'aquesta possibilitat, hi ha una empresa de Sant Julià de Lòria que s'ha convertit en tot un referent en el desenvolupament d'aquest sector agrícola: Casa Gendret. La seva propietària, Antònia Parramon, ha explicat al programa 'A l'Alça' que són molts els agricultors que s'animarien a provar aquest tipus de cultiu si tinguessin una ajuda econòmica del Govern, perquè, especialment els joves, han de començar de zero tota la inversió.

Per exemplificar el cost que pot arribar a tenir la producció de la maduixa, ha recalcat que "només el cost de l'hivernacle han estat 9.000 euros, i el plàstic s'ha de canviar cada cinc anys". Tot i això, ha reconegut que "s'ha de treballar en alguna cosa ràpida que substitueixi el cultiu del tabac, i els nabius i fruits vermells és una opció perquè aguanten molt bé el fred, o més ben dit, necessiten 900 hores de fred a l'hivern per després poder treballar bé. Seria qüestió d'anar fent coses en funció de l'alçada on ets, perquè a dalt no pots fer el mateix que a Sant Julià, per exemple, si els tingués avall, tindria el doble de producció. També penso que no podem omplir el país d'hivernacles, s'ha de buscar alternatives, però avui en dia amb l'ajuda dels enginyers agrònoms es podrien fer meravelles". Meravelles com el cultiu de poma d'alçada que està arrelant a la seva terra que, si funciona, es convertiria en el més alt d'Europa, i que comparteix espai amb els gerds i les maduixes que els excursionistes poden collir durant les visites guiades que organitzen.

En aquest sentit, ha detallat que l'estudi que s'està fent a la seva terra "és capaç de dissenyar unes pomeres que aguanten el fred, -2 graus, i amb una poma d'una mida acceptable a la venda i unes qualitats brutals, i està tot pensat de manera natural, igual que feien els nostres padrins que empeltaven un cirerer i deies 'ara per què fan això' i sortien unes cireres estupendes".

El seu cultiu orgànic, inspirat en el model francès, fa créixer les plantes en sacs i en alçada, per facilitar la recollida de les maduixes i controlar millor la seva evolució. I no obstant el que digui la llei, no tots els conreus, per ser ecològics, han de sortir de terra. Els productes agrícoles i artesans d'Andorra són sinònim de territori, de muntanya i de treball rigorós. Cada mossegada té el gust de l'esforç de l'Antònia i el seu fort vincle amb la natura.