Diumenge 24 de novembre de 2024
|
02:12 H
El ministre de Finances, Eric Jover, durant la compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost.
El ministre de Finances, Eric Jover, durant la compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost. (Foto: A. S.)
Un instant de la compareixença del ministre de Finances, Eric Jover, davant la comissió legislativa.
Un instant de la compareixença del ministre de Finances, Eric Jover, davant la comissió legislativa. (Foto: A. S.)
Un instant de la compareixença del ministre de Finances, Eric Jover, davant la comissió legislativa.
Un instant de la compareixença del ministre de Finances, Eric Jover, davant la comissió legislativa. (Foto: A. S.)
Membres de la comissió legislativa de Finances i Pressupost.
Membres de la comissió legislativa de Finances i Pressupost. (Foto: A. S.)
Sector públic

El Govern preveu un dèficit global de 129 milions d'euros al final del 2021

Andorra la Vella.- L'executiu preveu acabar el 2021 amb un dèficit global de 129 milions, lluny dels 65 milions d'euros pressupostats inicialment a causa de la pandèmia. Vist que no es pot complir l'equilibri pressupostari, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, ha presentat un pla d'equilibri financer de sis anys per recuperar la situació davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost, que ja es va fer el 2020 i que enguany s'actualitza. En aquest sentit, Jover ha manifestat que les mesures excepcionals de la Covid-19 i els efectes de la pandèmia "han anat més enllà del que es va preveure quan vam tirar endavant el pressupost 2021", a banda de tenir uns importants menyscaptes en els ingressos de l'administració. Així, la revisió del pressupost del 2021 mostra una caiguda dels ingressos de 34 milions i un augment de les despeses de 27 milions d'euros.

Jover ha recordat que "ens trobem en una situació de pandèmia" i que al setembre quan es va presentar el pressupost no tenien "la capacitat de poder veure com finalitzaria la crisi sanitària, quan arribarien les vacunes o si a l'hivern podríem obrir les pistes". Per aquest motiu s'ha entrat a tràmit parlamentari un marc pressupostari actualitzat, un pressupost extraordinari pel 2021 i un pla d'equilibri financer pel 2020-2025 a causa de no poder complir amb l'equilibri pressupostari i no complir alguns dels màxims de la llei de sostenibilitat de les finances públiques, coneguda com la regla d'or. De fet, el ministre ha iniciat la seva compareixença reconeixent que l'hivern ha estat dolent i que hi ha hagut una disminució de la mobilitat en els primers mesos de l'any que han provocat "un impacte en els ingressos de l'estat". Com a exemple ha mostrat que els ingressos nets a la duana a finals de maig han estat de 48 milions d'euros, el que suposa uns 7 milions menys respecte el 2020 i 37 menys que el 2019. Pel que fa a les despeses addicionals de la Covid-19, enguany s'han destinat 13,5 milions d'euros a despeses sanitàries, 20 milions d'euros a despeses econòmiques i 5 milions a despeses socials.

Tot i així, l'executiu veu certs elements d'optimisme de cara al futur amb la bona evolució de la pandèmia, el bon comportament del sector turístic i de la mobilitat de l'estiu passat, amb un repunt de les importacions d'altres mercaderies al maig (8% més respecte al mateix mes de l'any anterior 2020) i també un augment del consum intern.

Amb aquestes perspectives, el ministre de Finances ha detallat la revisió del nou pressupost. En aquest es preveu una caiguda de 5 milions dels impostos directes, de 38 milions dels impostos indirectes i un augment de 3 milions dels ingressos patrimonials i de 7 milions de les transferències. Aquestes dades mostren una davallada de 34 milions dels ingressos. Quant a les despeses, el Govern preveu una caiguda de 6 milions de les despeses de béns i serveis tot i l'increment dels costos sanitaris i un augment de 41 milions en les despeses per transferències. Jover també ha comentat que les inversions es reduiran amb 8 milions, assegurant que els programes afectats són projectes "que per la mateixa evolució de l'any ja era complicat executar-los", però no ha detallat les inversions concretes que es veurien afectades.

Quant a la recuperació, abans de la pandèmia, el Principat tenia creixement econòmic del 3,4%, igual que el d'Espanya i superior al de França. "Dels països de l'entorn som el que hem tingut un major impacte el 2020" amb una caiguda de l'11% respecte del 6,2% que ha patit França i del 10% Espanya. De cara al 2021 la previsió de creixement és del 6% i "quan anem estirant a anys successius preveiem un procés de recuperació més positiu que no pas els països veïns".

La regla d'or es tornaria a complir el 2023

Una de les causes d'aquest pla d'equilibri financer és degut a l'incompliment d'alguns llindars màxims permesos com el de la despesa o el de l'endeutament que marca la regla d'or. Concretament, en la despesa s'espera estar dins els marcs legals el 2022, ha manifestat Jover. Pel que fa al llindar d'endeutament sobre el Producte Interior Brut (PIB), el qual el límit màxim establert és del 40%, per aquest 2021 es preveu estar en un endeutament del 53,7% sobre el PIB, i que baixaria fins al 40,5% el 2022. "De cara al 2023 ja ho estaríem complint i tots els llindars ja estarien a la seva normalitat", ha manifestat el ministre. Aquest endeutament elevat és causa que el pressupost extraordinari preveu 300 milions d'euros per poder avançar operacions de refinançament corresponents al 2022. Amb l'accés als mercats internacionals i per tal de guanyar flexibilitat, ha comentat que es reserven la possibilitat d'accedir als mercats, si el context internacional és favorable, i aquests diners es mantindrien en tresoreria només pel refinançament dels venciments del 2022. Per aquest motiu, si no es contemplessin aquests 300 milions, l'endeutament sobre el PIB el 2021 seria de 42,4% i no del 53,7%. Sobre la regla d'or, el Govern no preveu modificar-la perquè considera que estarà dins els llindars de les finances públiques, però Jover ha afegit que sempre hi ha elements imprevisibles i per tant, "no podem tancar-hi la porta mai".

Per la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha manifestat durant la comissió que "s'ha vist que els números del pressupost no quadraven per enlloc i que s'han hagut de fer adaptacions". Així, ha reiterat que era obvi que els ingressos no s'assolirien i que "es van vendre escenaris de màxims a futur". A més, també ha recordat que les despeses han estat tan elevades perquè hi ha hagut una manca de control en l'aplicació d'algunes de les mesures que s'han aplicat. "Hem de sortir d'aquí preocupats per un mal ús dels diners públics", ha dit.

Nova reforma fiscal

La compareixença del titular de finances també ha servit per anunciar que en els propers dies es presentaran els eixos d'una possible reforma fiscal, en la qual no s'incrementaran els tipus nominals de les figures impositives, sinó que es revisarà el funcionament del mateix impost. "Pensem que amb aquesta reforma podrem augmentar la capacitat de recaptació del Govern i mantenir la competitivitat fiscal que és molt important pel país", ha declarat.

D'altra banda, quant a l'emissió de deute internacional de bons verds sostenibles i socials de 500 milions a 10 anys, Jover ha comentat que permetrà tenir uns estalvis a llarga durada d'uns 35 milions d'euros per les arques de l'estat.

Avaluació del Fons Monetari Internacional


Finalment, Jover ha informat que aquest divendres es farà pública una roda de premsa conjunta amb el Fons Monetari Internacional (FMI), en la qual es presentarà el primer informe d'avaluació d'Andorra que ha fet l'organisme. En les conclusions, el ministre ha avançat que la valoració de l'FMI és que els nivells de deute que el Govern preveu són "sostenibles". De fet, ha indicat que l'FMI va fer unes 40 reunions a Andorra per entendre el funcionament de l'economia del país i que ha servit per millorar les estadístiques del Principat.

A més, ha explicat que a 30 d'abril es va tancar l'any fiscal de l'FMI i que les despeses que ha tingut Andorra per ser-hi membre han estat de 890 euros. En el cas de ser un any complert, "la previsió de cost anual amb les xifres que ens han facilitat es trobaria a 1.601 euros", ha indicat.

Notícies relacionades