Hi ha una dita xinesa que diu, ‘Tot el que camina, neda o vola, va a la cassola’, i és que menjar carn d’un animal o un altre és una qüestió cultural. Al Japó, per exemple, mengen balena, a Colòmbia tortugues, i a Austràlia cangurs, mentre als Pirineus, tradicionalment sempre s’ha consumit carn de poltre, una delícia que alguns encara els costa d’acceptar al seu plat. Però si se superen algunes reticències, la carn de poltre és extremadament saludable. “La gran quantitat de ferro que conté, el poc greix i la presència d’omega-3 són arguments suficients per vèncer els prejudicis”. Així ho ha explicat Sílvia Cava, gerent de Poltrand, al programa ‘A l’alça’. La seva és una empresa ramadera que fa més de cinc anys va decidir centrar-se en la comercialització de la carn de poltre. A França i especialment a Itàlia, la carn de poltre és un menjar exquisit i molt estès entre la població. Per cada poltre que els demanen a Poltrand, se’n poden arribar a pagar uns 600 euros, tot i que l’objectiu d’aquesta família d’Ordino és la consolidació del mercat nacional. “Nosaltres, per exemple, a Andorra estem fent un consum d’un poltre per setmana, entre carnisseries i la nostra venda directa. El poltre no és com els vedells que neixen tot l’any, és molt estacional; normalment neixen a la primavera i s’han de mantenir durant un any. Més o menys l’engreix del poltre comença als 7 mesos, i està 3 mesos en engreix, però si tots neixen a la primavera, els has d’anar mantenint perquè durant un any hi hagi poltres”, ha explicat Cava.

Poltrand s’ha convertit en l’empresa de referència al país per trobar aquest tipus de producte gastronòmic. Compta amb el segell de Carn de qualitat controlada d’Andorra, i adaptada als nous temps, fa la seva venda per internet. “Normalment tenim un dia en el que preparem la carn i quan acabem de preparar-la sortim immediatament a repartir perquè el producte arribi el més fresc possible a casa de la gent. Tenim alguns restaurants també però ara amb la Covid, han baixat molt i gràcies a Déu hem pogut equiparar la venda amb els particulars perquè amb el confinament tot es va aturar però nosaltres vam poder seguir portant la carn a casa de la gent”, ha detallat.

A l’horitzó hi hauria la possibilitat de demanar el distintiu europeu d’Indicació Geogràfica Protegida, com ja el té la carn de vedella d’Andorra, però són tan pocs els ramaders del país dedicats a l’engreix de poltre que es fa difícil impulsar la iniciativa. “Es podria fer igual que es fa amb la vedella, però és un tema de Ramaders d’Andorra que són els que ho haurien de fer, però jo crec que no hi hauria cap problema perquè fins i tot ens marquen quin pinso han de menjar els vedells i els poltres també, així que la diferència en aquest sentit és poca i serien els mateixos passos”, ha conclòs la responsable de l’empresa.