El pròxim 1 de maig serà el segon que se celebrarà en pandèmia. L’any passat els treballadors no van poder manifestar-se en massa i tot pinta que aquest tampoc. I és que el coronavirus no només ens ha tret les reunions multitudinàries, algun dret laboral també s’ha perdut pel camí. Almenys, així ho ha afirmat al programa 'A l'alça', el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach. "Andorra és una societat molt individualista, no estem acostumats a ajuntar-nos tots per poder fer una reclamació i l’Estat andorrà tampoc ajuda en res perquè sempre ha fet unes lleis que són contràries a desenvolupar el dret a manifestació i que la gent pugui traslladar a l’Estat els neguits en aquests moments", ha assegurat.

Segons Ubach, la dimensió del país i la influència de la patronal, fa difícil que un treballador destaqui entre els altres per liderar una demanda laboral. Ningú vol jugar-se la feina pels altres i penjar-se el cartell de treballador ‘conflictiu’ en el sector on desenvolupa la seva tasca. "Aquí a Andorra no hi ha la figura del comitè d’empresa, tal com l’entenem a Espanya o a França, aquí no n'hi ha. La llei diu que totes les empreses de més de 22 treballadors han de tenir un delegat d’empresa. Primer, si el delegat d’empresa no té un sindicat al darrera, no serveix absolutament per res perquè aquesta persona estarà completament sola, al contrari, es fica en una línia de foc perquè els treballadors li exigiran exposar les seves reivindicacions davant l’empresari, però tampoc tindrà ningú que el podrà assessorar i ajudar si té un conflicte davant l’empresari", ha recalcat.

La manca de comitès d’empresa o representants sindicals impedeix als treballadors establir un diàleg d’igual a igual amb la patronal i l’administració pública, alhora de decidir qüestions tan importants com els ERTO. "M’he trobat moltes vegades amb empresaris pel carrer i em diuen ‘escolta jo no vull anar en contra de la llei, a qui hi poso?' Hem arribat a aquest extrem perquè no hi ha ningú que vulgui ser-ho. Sap que si en un moment donat de proposar o enfrontar-se en un conflicte col·lectiu laboral o de seguretat i gènere del treball, estarà sol. I si no hi ha delegat d’empresa, tampoc hi ha delegat de seguretat i gènere del treball, és a dir, hi ha dues lleis que no s’estan complint, què està fent l’Estat? Res, perquè tampoc li interessa".

En els darrers deu anys, es calcula que han passat per Andorra entre 80 i 90 mil treballadors que no s’han quedat, una alta rotació que ha fet impossible crear una tradició sindicalista sòlida. En aquest sentit, Ubach ha recordat que "al 2008 va haver una crisi important a Espanya, el 25% de la població es va quedar sense feina, és molt, i no van venir a Andorra perquè els que s’informaven veien que cobrarien 1.200 o 1.500 euros al mes i havien de pagar gairebé 1.000 euros de pis, doncs a la gent els números no els hi surten, però no només el que ve sinó el que està aquí". Només la meitat de la població resident a Andorra té dret a vot, el que significa que una part molt important de la massa salarial no queda representada per les institucions de l’Estat. Fer-los partícips del creixement econòmic i empresarial del país, és un repte pendent de l’administració.