Andorra la Vella.- Els assalariats de 15 i més anys guanyaven de mitjana 2.130 euros nets al mes el 2020. Pel que fa a la distribució de les remuneracions, el 40% de la població guanya entre 1.497 i 2.402 euros (35,8% de la massa salarial), el 30% de població guanya menys de 1.497 euros (16,7% de la massa salarial), i el 30% restant guanya més de 2.402 euros (47,5% de la massa salarial). En base a aquestes dades fetes públiques per Estadística tenim que en la seva feina principal, les dones assalariades guanyen de mitjana 1.903 euros nets al mes i la mitjana dels homes suposa 2.340 euros, cosa que representa una bretxa aproximada de 440 euros.

Els homes tenen una concentració relativa més elevada en remuneracions altes que les dones. Així, el 37,2% dels homes ingressen més de 2.402 euros nets al mes, enfront del 22,2% en el cas de les dones. En les remuneracions més baixes passa el contrari, el 39,6% de les dones obtenen una remuneració inferior a 1.497 euros nets al mes, respecte al 21,1% dels homes. Una de les raons principals d'aquestes desigualtats en la mitjana i la distribució de les remuneracions és que les dones treballen més sovint a temps parcial i en sectors d'activitat menys remunerats que els homes, indiquen les dades d'Estadística.

Quant a la remuneració mensual mitjana en el sector públic i parapúblic se situa en 2.618 euros nets l’any 2020, mentre que en el sector privat s’estima en 2.012 euros, derivat de l’elevada heterogeneïtat que hi ha al sector privat. Al sector públic i parapúblic s’evidencia un menor desequilibri salarial entre homes i dones. Respecte a la remuneració mensual mitjana en el sector públic i parapúblic i el nivell d’estudis, destaquen els assalariats amb estudis terciaris on la bretxa es redueix al 7,1%.

Entre els assalariats que reben remuneracions superiors a 2.402 euros destaca el 52,4% del sector públic i parapúblic. Per contra, el 34,9% dels assalariats del sector privat tenen una remuneració inferior a 1.497 euros al mes.

Com es constata amb caràcter general en els estudis sobre mercat laboral, la remuneració mitjana mensual s’incrementa progressivament amb l’edat, aconseguint els màxims entre 45 i 54 anys. Així, els ocupats més joves es concentren en les remuneracions més baixes, mentre que els treballadors de més edat tenen un pes relatiu més gran en les remuneracions més elevades, exceptuant els grups d’edat propers a la jubilació. Les remuneracions més elevades dels assalariats de més edat estan determinades per una proporció més gran de contractes indefinits, una antiguitat més elevada en el lloc de treball i més experiència laboral. Igualment, les remuneracions més baixes entre els grups més joves s’expliquen per una proporció més gran de treball a temps parcial i de contractes temporals, així com per una antiguitat més baixa. Així, el 74,2% dels assalariats menors de 25 anys han rebut una remuneració inferior a uns 1.497 euros al mes durant l’any 2020. Entre els assalariats de 45 a 54 anys, el 42,9% se situa en el tram més alt de la remuneració mensual (més de 2.402 euros).

S’observa que a mesura que augmenta el nivell d’estudis, més elevades són les remuneracions netes. Aquesta relació es constata tant per als homes com per a les dones.

Disminució de les hores treballades

D'altra banda, cal destacar que dels assalariats de 15 anys i més, el 7,6% tenen un contracte de durada determinada o temporal (-1,0 punt respecte a l’any 2019). L’any 2020 la població ocupada va treballar 31,1 hores setmanals efectives, el que representa un 10,9% menys d’hores treballades que a l’any 2020 com a conseqüència del confinament per la Covid-19 i les reduccions de jornada laboral. Respecte als treballadors per compte propi han fet unes 35,2 hores setmanals mentre que els assalariats han treballat unes 30,5 hores setmanals.

El 91,4% de la població ocupada de 15 anys i més treballen en una jornada a temps complet i han fet 32,5 hores setmanals efectives durant la setmana de referència. La proporció d’ocupats a temps parcial ha augmentat 2 punts respecte al 2019 i se situa en el 8,0%. Cal destacar que el percentatge de dones assalariades a temps parcial és tres vegades superior al dels homes.

Respecte al tipus d’horaris i els dies festius, el 98,7% dels assalariats fan sempre els mateixos horaris cada setmana i el 72,8% fan dos dies de festa a la setmana (el 65,1% dels assalariats tenen els dies de festa en cap de setmana). Quant als horaris atípics, el 30,9% dels ocupats els fan (en cap de setmanes, a la nit, etc.), una xifra que mostra un disminució de 4 punts respecte al 2019. El 2020 el 8% de la població va treballar habitualment des del seu propi domicili.

Taxa d'ocupació

La taxa d’ocupació de l'any passat es va situar en el 60,4% de la població d’entre 15 anys i més, aquesta ràtio es manté (0,1 punts) respecte a l’any anterior. Cal tenir en compte que aquesta xifra inclou als afectats per una Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT) que, segons la metodologia de l'Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat) i de l'Organització Internacional del Treball (OIT) que s'aplica en l’enquesta de forces del treball, es consideren ocupats. Al seu torn, la taxa d’atur se situa en el 3%, xifra representa un increment d’1 punt respecte a l’any 2019, situant-se a nivell del 2016. Quant a la taxa d’inactivitat, disminueix 0,8 punts respecte a l’any passat, situant-se en el 28,6% de la població d’entre 15 anys i més.

Per sexe, la taxa d’atur de les dones ha estat més afectada a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma motivada per la pandèmia de la Covid-19, assenyalen des d'Estadística. Així, va augmentar 2,1 punts respecte a l’any anterior i se situa en el 3,7%, i la taxa d’atur dels homes registra un increment de 0,3 respecte el darrer any i se situa en el 2,6%. Per nacionalitats, destaquen les diferències en relació amb la taxa d’inactivitat, atès que en el cas dels nacionals andorrans hi ha una ràtio superior al doble de la dels no nacionals perquè una part dels darrers acostumen a tornar al seu país d’origen quan s’exhaureix la seva activitat laboral al Principat o bé participen del procés de nacionalització. Quant a la taxa d’atur de 15 anys i més, l’any 2020 es detecten diferències segon la nacionalitat, augmentant un 1,7% la taxa d’atur pels nacionals i un 0,5% per als no nacionals. Destaca la taxa d’atur corresponent al tram de 15 a 24 anys, que registra un fort augment respecte a l’any 2019. Així, es va situar en el 18% (7,8 punts més), això s'explica pels efectes de la pandèmia que han impactat en major mesura a la gent jove. En relació amb els països veïns i les economies de l’entorn, la taxa d’atur d’Andorra és la més baixa en tot el període analitzat. D’altra banda, la taxa d’ocupació i la taxa d’activitat del Principat són sempre superiors a les d’Espanya, França i el conjunt europeu.

En la població total, els ocupats representen la majoria (68,8%). La fracció de dones aturades (2,4%) és superior a la d’homes (1,8%), així com la proporció de dones inactives (32,8%) és major a la dels homes inactius (24,8%). Per edats, en el grup de 15 a 24 anys hi ha majoritàriament inactius (66,3%) pel fet d’incloure una gran proporció d’estudiants, augmentant 1,1 punts en relació amb l’any 2019. El mateix passa per a les persones de més de 65 anys, amb el 86,3% d’inactius perquè la majoria són jubilats o retirats de l’activitat laboral. Els grups d’edat intermedis són els que mostren un nombre d’ocupats més elevat (91,7% i 80,4% per als grups de 25 a 54 anys i de 55 a 64 anys, respectivament). Per nivell d’estudis, la proporció d’aturats és bastant similar per a totes les categories d’estudis, però es constata que, entre les persones ocupades, la proporció d’ocupats augmenta amb el nivell d'estudis. Per nacionalitats, la distribució dels grups ocupacionals és molt similar per als andorrans, els espanyols i els francesos. Pel que fa als portuguesos, el 85,8% estan classificats com a ocupats, la ràtio més elevada d’entre totes les nacionalitats presents al Principat.

Cal detallar que la taxa d’inactivitat corresponent al tram d’edat de 15 anys i més és del 28,6%, el que representa 19.274 persones. La població inactiva de 15 anys i més està formada majoritàriament per dones (55,9%) i la majoria té més de 65 anys (49,0%) o entre 15 i 24 anys (28,6%). Per nivell d’estudis, en la seva majoria tenen estudis obligatoris (56,1%). Per nacionalitat, són principalment andorrans (50,3%) i espanyols (34,7%). Quant a la situació actual, la majoria de la població inactiva són jubilats/ades (48,7%), seguits per alumnes o estudiants (31,9%) i mestres/esses de casa (11,4%).

Les causes

El 48,4% de la població inactiva no busca feina perquè està jubilada; el 31,6% perquè cursen estudis o reben formació; el 7,1% perquè no necessita treballar; el 6,0% per malaltia o incapacitat pròpia; el 3,5% per responsabilitats familiars o personals; el 0,9% per cuidar nens o adults discapacitats i el 0,6% forma part dels actius desanimats en relació amb l’expectativa d’incorporar-se al mercat laboral i el 0,8% té altres motius.

Cal destacar que el 77,1% dels inactius han treballat anteriorment i, entre els darrers llocs de treball ocupats, destaquen els treballadors de serveis de restauració i comerç (27,8%); els treballadors no qualificats (14,6%) i el personal directiu (12,0%). En relació amb els sectors d’activitat, els inactius havien treballat principalment en el sector del comerç, hostaleria, transport, informació i comunicacions (40,1%), de l’administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals (29,7%), i del sector d’activitats financeres, immobiliàries, professionals i tècniques (15,5%).

La taxa d’atur de 15 anys i més per a l’any 2020 s’estima en el 3%, representant 1.369 aturats. Destaca la taxa d’atur juvenil, és a dir, la proporció de persones aturades de 15 a 24 anys respecte als actius d’aquesta mateixa franja d’edat, que se situa en el 18% per a l’any 2020, augmentant 7,8 punt en relació amb l’any anterior.

Pel que fa a la població aturada, el 55,5% són dones i tenen majoritàriament entre 25 i 54 anys (51%). Respecte al 2019, s’evidencien grans variacions segons el gènere i desequilibra la proporció d’homes i dones aturats. Per trams d’edat, disminueixen els aturats de 25 i 54 anys mentre que es presenta un increment dels aturats de 15 a 24 anys.

El 6,2% dels aturats són de llarga durada, és a dir, fa més d’un any que busquen feina. El 93,8% són de curta durada, dels quals el 49,1% dels aturats fa menys de tres mesos que busquen feina.

Buscar feina

Els mètodes més habituals per buscar feina són a través d’amics, parents o coneguts (56%), la presentació del currículum a l’empresa (52,4%), i amb contacte presencialment amb un conseller del Servei d’Ocupació (44,2%). Entre els aturats que no estan inscrits al Servei d’Ocupació, el 70% prefereixen buscar feina ells mateixos. El 84,1% dels aturats han treballat anteriorment i els motius per no tenir feina actualment són principalment haver perdut la feina involuntàriament, amb el 31,9% dels casos.

Les principals ocupacions buscades són: administratius i treballadors de serveis (57,1%) i treballadors qualificats (15%). La majoria de les persones aturades que han treballat anteriorment ho han fet en comerç, hostaleria, transport, informació i comunicacions (43,1%).

Entre les característiques principals, destaca que el 54% dels ocupats són homes, el 63,2% tenen almenys estudis secundaris i, entre les nacionalitats considerades, el 40% dels ocupats són andorrans, el 30,9% espanyols i el 18,2% portuguesos. La població ocupada està formada per un 85,5% d’assalariats (68% del sector privat i 17,3% del sector públic), el 13,9% són treballadors per compte propi i el 0,6% són observacions mancants.

Quant a les variacions de l’any 2020 respecte a l’any 2019 es destaca una disminució de la proporció d’ocupats de 15 a 54 anys, amb nivell d’estudis obligatoris i altres nacionalitats mentre que incrementa la proporció d’ocupats de 55 a 64 anys, de nacionalitat portuguesa i de nivell d’estudis superior als secundaris.

Les ocupacions (perfils professionals) amb una representació més gran corresponen als treballadors dels serveis de restauració i comerç (20,1%), tècnics i professionals científics i intel·lectuals (16%), i tècnics i professionals de suport (15,5%). El sector de més activitat (en el cas de la feina principal) és el de comerç, hostaleria, transport, informació i comunicacions (36,6%), en què destaca el comerç a l’engròs i al detall amb el 20%. Pel que fa a les variacions anuals destaca una disminució dels treballadors de serveis de restauració i comerç (3 punts) i per sector d’activitat destaca un increment en el sector de l'administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals.