Qui s'imaginava a la fi del 2019 amb els Estats Units en plena ocupació, amb un creixement del PIB per sobre del 2% i Europa recuperant-se de la crisi i del canvi estructural que estava patint el sector automobilístic, que un cigne negre (Nassim Nicholas Taleb) trencaria amb tot. Des que va començar la crisi derivada de la pandèmia, ens hem anat movent al so de la seva evolució i dels moviments dels diferents governs i bancs centrals, a més d'altres factors de risc com el Brexit o les eleccions als EUA.

Durant tot el 2020 hem assistit a fortes caigudes de creixement arreu del món a causa de les restriccions de mobilitat, del consum i de la producció. Això ens va portar a veure caigudes del PIB per sobre del 30% trimestrals als EUA i del 20% a Europa, al seu torn i en concordança, fortes caigudes a les borses, elevant la volatilitat a màxims històrics per sobre del 53%.

A mesura que els efectes de la pandèmia han portat a aquesta recessió sense precedents, les respostes polítiques i econòmiques han estat de la mateixa tessitura, les intervencions dels bancs centrals i els governs, ha proporcionat un suport financer a llars i empreses que d'una altra manera hagués portat a una major profunditat i durada d'aquesta crisi mundial.

Aquest mes de desembre de nou aquests han mostrat ser el far en la tempesta. Finalment, als EUA, després de setmanes de bloqueig, Trump va subscriure el projecte de llei per valor de 2,3 bilions de dòlars, conegut com a òmnibus. Format pel segon paquet d'estímul fiscal de 900 mm dòlars que es posarà en marxa en el primer trimestre del 2021 i 1,4 bilions de dòlars per finançar l'administració fins al setembre. Al seu torn la FED anunciava que mantindria la flexibilització quantitativa i els tipus en el rang 0-0,25% fins que la inflació es mantingui de manera sostenible en o per sobre del seu objectiu del 2% i l'ocupació a prop de màxims.

En aquest mateix sentit a Europa comença el pla 'New Generation', un total d'1,8 bilions d'euros que ajudarà a reconstruir l'Europa posterior a la Covid-19. Al seu torn el BCE, mantenia els tipus sense canvis en el -0,5%, incrementava el programa de recompra d'actius (PEPP) en 500M M euros fins al març del 2022 i anunciava noves TLTRO's amb tres anys de venciment. D'aquesta manera la capacitat de compra del BCE se situaria entorn als 1,3 bilions d'euros durant els pròxims quinze mesos, el que dona al BCE la capacitat més que suficient per absorbir la totalitat d'emissió neta de deute que realitzen els governs de la zona euro.

I finalment aquest Nadal el Pare Noel també ens ha portat un acord de lliure comerç amb el Regne Unit sense quotes ni tarifes, aprovat ja pel ple de Parlament Europeu. Una ruptura ordenada amb la Unió Europea que permetrà a Londres i als 27 estats membres de la UE mirar cap a un horitzó més calmat, això sí, no sense pagar un peatge. Entre els més destacats tenim la fi del lliure moviment de persones, limitacions al transport o canvis en les quotes de pesca limitant l'accés a les seves aigües.

Mercats sostinguts amb la mirada posada en el 2021

Durant aquest fatídic any, en què hem viscut una de les majors crisis sanitàries i econòmiques que es recorden, el vaivé dels mercats ens ha fet navegar per diferents mars. Amb l'inici de la pandèmia la renda fixa, l'or i els sectors defensius i lligats a l'evolució de la crisi ens han servit de refugi i matalàs per esmorteir les fortes caigudes, amb alces significatives en el transcurs de l'any (Nasdaq> 45% YTD, Healthcare> 11%, Or> 23% YTD, IG Corp> 10% YTD).

Però ara després del renovat optimisme, les inversions cícliques, de valor i els valors de menor capitalització han començat a prendre el relleu. No obstant, i tot i que les alces han estat de dos dígits en aquests dos últims mesos, tanquen l'any en terreny negatiu. Com ha estat el cas del sector financer a Europa <-23% YTD, viatges i oci <-13% YTD o oil i gas <-19% YTD per exemple.

Desembre no ha defraudat, si novembre ens va donar un nou president als EUA i una vacuna efectiva per lluitar contra la Covid, en aquest últim mes de l'any 2020, pràcticament hem salvat tres dels últims grans riscos coneguts per a l'impuls de l'economia, el nou paquet d'estímuls als EUA i a Europa, així com un Brexit ordenat. Si a més li sumem que (encara que lentament) s'ha començat amb la vacunació en les principals economies del món, tenim com a resultat unes borses que continuaven amb la tendència alcista de novembre, obviant els efectes que deixaran en l'economia real aquesta nova onada.

En aquest sentit l'índex americà S&P 500 tancava l'any amb una pujada superior al 17%, mentre que, en aquest costat de l'Atlàntic, i malgrat les fortes alces vistes a finals d'aquest any, tancaven en negatiu entre el -1.5% i el -3%, a excepció del motor europeu, Alemanya, que tancava amb una pujada >4%. Mentrestant el selectiu espanyol, un dels índexs més castigats, ho feia amb una caiguda per sobre del -11%. Els mercats emergents que havien estat també molt penalitzats aconseguien recuperar les esperances d'un major consum i d'una recuperació del turisme a nivell mundial de cara a al 2021 i aconseguien tancar l'any prop del +15% (MSCI Emerging Markets).

El cicle econòmic va acabar amb una crisi de salut, però la lluita contra el coronavirus encara no està guanyada. Després d'un any amb elevats riscos, que a poc a poc s'han anat resolent, per ara l'èxit es basa en el fet que el programa de vacunes no trigui més del que s'espera i que de mica en mica aconseguim emergir de la profunda crisi que ens ha portat aquest 2020.

Ara tan sols ens queda desitjar-los un pròsper i feliç 2021.