Andorra la Vella.- El Govern ha donat a conèixer aquest dimarts les conclusions de la segona enquesta sobre les condicions de vida que es duu a terme al país. Les grans conclusions que es poden extreure d’aquest document que fa referència al 2019 és que els ingressos mitjans a les llars van augmentar un 2,9%, si bé aquest augment va ser més important en els quintils (segments) més benestants de la societat “en detriment” de les classes mitjanes. També creixen les persones que es troben en risc de pobresa (un 0,2%), si bé davallen les que estan en pobresa severa i relativa. I també cal destacar el “repunt” que es dona del risc de pobresa entre les persones que treballen (creix un 0,7%).

Així, segones les dades fetes públiques aquest dimarts pel secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director del departament d’Estadística, Joan Soler, si bé els ingressos mitjans han crescut des del 2018 al 2019, un 2,9% ho han fet de manera més important en els quintils superiors així, en el sector de la societat amb uns ingressos anuals de 13.808 euros han augmentat 0,03 punts percentuals, mentre que en el segment per sota dels 18.308 euros cau 0,45 i el que es troba per sota de 23.411, davalla un 0,90. En canvi, el quintil amb uns ingressos anuals de 35.413 euros creix 0,11 punts i el que es troba per sobre d’aquest import ho fa 1,10. Cal destacar, també, que malgrat el creixement global dels ingressos les persones de més de 65 anys els han vist decaure especialment per l’evolució dels ingressos financers, tal com ha subratllat Galabert. A més, es dona una disminució dels ingressos en les llars formades per un sol membre o les monoparentals. Si es comparen els ingressos d’Andorra amb la mitjans europeus es dona que és similar a la mitjana per als quintils més baixos però, en canvi, ocuparia el tercer lloc del rànquing per al quintil de les classes més benestants. En definitiva, Galabert ha explicat que de l’enquesta es desprèn el fet que l’any 2019 la mitjana d’ingressos per unitat de consum és de 26.245 euros, la qual cosa representa un augment del 2,9% en comparació amb el 2018. I si es té en compte la mediana se situa en els 20.370 euros, una xifra que representa un increment de l’1,9% en relació amb l’any anterior.

Pel que fa a la desigualtat, tal com ha explicat Soler, el fet que augmentin els ingressos dels quintils superiors, és a dir de les classes més benestants, “en detriment de les classes mitjans”, fa que aquest indicador, anomenat Gini, creixi un punt respecte del 2018. Ha incidit, però, que l’efecte de les prestacions socials i les pensions fa que aquest increment sigui inferior al que podria ser sense tenir en compte aquestes ajudes socials. Andorra té un coeficient Gini de 35 (tenint el zero com a igualtat i el 100 com a desigualtat màxima) quan el 2018 era de 34 i cal destacar que és més elevat que la mitjana europea. En canvi, si es té en compte l’indicador que analitza la comparació entre els més i els menys afavorits el Principat està més a prop de la mitjana europea.

Pel que fa als indicadors sobre la pobresa, cal destacar que creix el percentatge de la població que es troba en risc de pobresa que passa del 12,8% del 2018 al 13% del 2019. En canvi, davalla el percentatge de població en pobresa relativa (passa del 8,9% del 2018 al 7,2% del 2019) i la població en pobresa severa, que baixa del 4,4 del 2018 al 4,1% del 2019. En aquest apartat cal destacar que els grups més afectats són les persones sense feina (24,7%); els jubilats (21,2%) i les famílies monoparentals però també cal destacar el fet que el percentatge en tots els casos davalla respecte del 2018 i, en canvi, creix la població en risc de pobresa que té feina, que passa del 8,7% al 9,4%. En aquest sentit, Galabert ha destacat el fet que l’increment del salari mínim aprovat per l’executiu tant l’any passat com aquest “impacta” de manera directa en l’ajuda a aquest col·lectiu i ha afegit que en base a les conclusions d’aquesta enquesta es té una eina per definir les polítiques socials. En aquest sentit, ha manifestat que caldrà “una valoració més acurada” per decidir si cal més atenció en algun aspecte. En tot cas, el secertari d'Estat ha volgut recalcar que “l’augment de la desigualtat no vol dir augment de la pobresa” i que així ho confirma el fet que la taxa de pobresa és molt més baixa que la de l’entorn.

En base a les dades anteriors cal destacar que al Principat el llindar de risc de pobresa se situa en 12.222 euros, el 60% de la renda mediana. La proporció del risc de pobresa (el 13%, tal com s’ha indicat) és menor que la resta de països de l’entorn europeu (17%). Pel que fa al llindar de pobresa severa se situa en 8.148 euros, el 40% de la renda mediana. Andorra (4,1%) presenta una pobres severa inferior a la Unió Europea (6%).

Privacions materials

L’enquesta també té en compte les privacions materials i en aquest sentit cal destacar, tal com ha assenyalat Soler, que hi ha hagut un canvi en la metodologia marcat per l’Eurostat (l'oficina estadística de la Comissió Europea). Així, s'han eliminat criteris que es tenien en compte el 2018, com no tenir una rentadora, i en canvi se n’han afegit de nous, com disposar d’un ordinador. Els resultats donen que la privació material severa creix i passa del 3,5 al 5,7%. Però si es tenen en compte els mateixos criteris entre el 2018 i el 2019 es dona una davallada, passant del 4,7 del 2018 al 3% del 2019. Si es té en compte la percepció subjectiva el resultat denota que les llars amb certes o moltes dificultats materials passa del 51,3 del 2018 a 43,9 del 2019. En canvi, cal destacar que subsisteix la sobrecàrrega dels costos de l’habitatge, especialment en aquelles llars que viuen de lloguer del primer quintil. En termes generals, la població amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge passa del 13,9 del 2018 a 14,3 del 2019. En definitiva, cal destacar que la proporció de llars amb privació material severa (més de quatre privacions) és inferior a la dels països veïns. En l'apartat de sobrecàrrega dels costos de l’habitatge, Galabert ha volgut incidir en el fet que les ajudes del Govern a l’habitatge van augmentar el 2019 un 17%.

A l’últim, cal assenyalar que si es té en compte la combinació dels indicadors de risc de pobresa, privació material i baixa intensitat laboral, que conformen l’anomenat indicador Arope (per les sigles en anglès de risc de pobresa o exclusió social), augmenta en dos punts, fins el 17,5%, un fet que ve donat per l’increment del barem de la privació material severa, que, tal com s’ha indicat, ha canviat de metodologia. A Andorra aquest indicador és inferior a la resta de països europeus, un fet que s’explica en part per la baixa intensitat laboral.

L’enquesta també conclou que les prestacions socials permeten reduir la taxa de risc de pobresa inicial de 21,6% al 13%. En aquest sentit, Galabert i Soler han subratllat que la despesa pública en protecció social el 2019 va créixer un 8,1% en relació amb l'any anterior, arribant als 208,7 milions d'euros.