A mitjans de juny la Cambra de Comerç va presentar el nou Tribunal d'Arbitratge del Principat (TAPA), amb l'objectiu de convertir Andorra en un referent mundial en el camp de la mediació de conflictes empresarials. Tot i que el seu objectiu són els litigis entre grans multinacionals, el cert és que la majoria de problemes laborals que hi ha al país es produeixen en petites i mitjanes empreses, la majoria d'elles familiars. Precisament per això, des de l'ANA Economia conversem amb Ricard Agustín, consultor expert en empreses familiars i soci fundador de Family Business Solutions.

Vostè deu haver vist famílies tirant-se els plats pel cap en més d'una ocasió...

Com jo ho vaig viure en primera persona, entenc aquestes situacions. El meu avi va tenir una empresa metal·lúrgica, que va continuar el meu tiet i no la va portar bé i al final el negoci va tancar. I el meu pare va tenir una empresa de maquinària per joieria amb un altre soci, i eren dues famílies portant-la. Com l'empresa era petita i els fills de les dues famílies no hi cabíem, la meva branca familiar es va mantenir fora del negoci i finalment el meu pare li va vendre la seva part a l'altra família...

Això li devia donar una experiència privilegiada per, en un futur, fer-se consultor expert en empreses familiars, oi?

Vaig veure que l'empresa familiar, especialment la petita i la mitjana, estava molt deixada de la mà de Déu i que no hi havia un assessorament clar per a aquest tipus de negoci, més enllà del que es podia obtenir a les escoles empresarials. Si no, l'altra opció era recórrer a les grans consultores que es dedicaven bàsicament a les empreses familiars grans, les que són "mediàtiques".

Sembla que si és un negoci petit, i a més, familiar, es pugui portar entre pares i fills, o germans i cosins...

Ho podria semblar, però és un error. Al final el pes econòmic de l'empresa familiar és enorme i representa la majoria de l'activitat econòmica del país. Nosaltres ens dediquem a assessorar-les per garantir la continuïtat del negoci. En alguns casos, les consultes tenen a veure amb qüestions empresarials, temes estratègics, sobre el model de negoci... però moltes vegades tenen a veure amb el que serien les relacions de la família amb l'empresa, tot el que estaria més vinculat a la part emocional, com per exemple el relleu generacional, les normes que han de regir l'empresa que es porta a mitges...

Ja ho deia sempre el meu padrí: "les mitges, per les cames"!

El que ens agradaria és que les empreses vinguessin de forma preventiva, abans que esclati el conflicte. De la mateixa manera que la gent va al metge per evitar que un refredat vagi a més, però malauradament moltes vegades la gent ve quan ja han tingut problemes dins l'àmbit familiar i l'empresa es ressent. Algun cas andorrà recent que hagi assessorat? Recordo que vam portar el cas d'una família del sector legal i els vam ajudar en línies estratègiques i de model de negoci, però no puc dir res més. Una de les màximes del nostre negoci és mantenir l'anonimat de les empreses que recorren als nostres serveis, tot i que a la nostra web hi ha clients que voluntàriament hi apareixen.

Quina seria la principal diferència de funcionament entre un negoci familiar i un que no ho és?

Doncs que si jo tinc una baralla amb el meu cap i és divendres, me'n vaig a casa, miro de desconnectar el cap de setmana i dilluns ja el tornaré a veure, però això en l'àmbit de l'empresa familiar no passa, perquè si jo m'he enfadat amb el meu cap i el meu cap és el meu pare o el meu germà, i avui és divendres i demà ens hem de reunir tots perquè és l'aniversari de la mare, es barregen les emocions i fa que moltes vegades les decisions no es prenguin amb l'objectivitat que caldria.

Precisament el que intenten vostès és que les decisions no es prenguin amb el cor o l'estómac sinó amb el cap.

I que les facin de la manera més professional possible. Al nostre equip tenim advocats i psicòlegs, aleshores la nostra feina moltes vegades es troba una mica a cavall del que seria la gestió del negoci, amb la part legal i fiscal, i la gestió emocional.

Si dos germans no s'avenen i han de portar un negoci plegats... mala peça al teler.

Nosaltres els ajudem a buscar les sinergies i les complementarietats que facin viable el negoci, a reduir tensions... És una feina molt maca, però complexa.

Què els recomanaria a aquests germans que s'estimen tan poc dins i fora del despatx?

És important tenir normes, perquè les coses passen i cal saber com hem de reaccionar davant les adversitats. Crear protocols familiars per preveure circumstàncies com: què passa si un dia ens barallem? Què passa si algú algun dia ens vol comprar l'empresa? I si vol entrar al negoci un dels nostres fills? Quan ens jubilarem? Tot aquest tipus de coses, si es tenen regulades, el dia que passen seran més fàcils de superar.

I ja ho tindríem?

Amb això que ens ha passat de la Covid-19, jo també els recomanaria contractar personal especialitzat. Moltes vegades ens pensem que ho sabem tot, les empreses familiars són molt endogàmiques i ho volen fer tot entre ells i a vegades no estan capacitats per fer-ho. Cal professionalitzar les empreses familiars i deixar-se ajudar per gent de fora. I el talent extern és clau perquè el negoci creixi.

Les empreses familiars són les que pitjor ho estan passant aquests dies...

Jo també els aconsellaria que, davant de moments d'incertesa com els viscuts, deixar-ho tot al terreny de la intuïció és un error. Abans, sobretot en el cas de les empreses familiars, les portava un emprenedor que tenia un gran olfacte pels negocis, i avui en dia estem amb escenaris completament imprevisibles i canviants i les empreses estan lluitant amb monstres, com les grans plataformes de distribució. Tots aquests reptes, si no s'afronten amb una certa estratègia prèvia serà molt difícil. Ara mateix, no sabem què passarà a l'octubre, al desembre... i l'empresa familiar petita s'ha d'acostumar a saber adaptar-se i a estar preparat per lluitar.