Broox, una ‘start-up’ de recent creació ubicada a Andorra que ofereix experiències interactives, va guanyar recentment el ‘Repte Covid-19’ d’Actua amb el millor projecte per controlar l’aforament als establiments. Però més enllà de comptar de manera intel·ligent els clients, aquesta empresa arriba al Principat per revolucionar l’experiència vinculada a les compres. Albert Minguell, soci fundador de Broox, ens dibuixa el camí cap al màrqueting sensorial.

Abans amb un cartell que posés ‘ofertes a dins’, n’hi havia prou…

Ja no es tracta només d’oferir rebaixes... la nostra plataforma de màrqueting d’experiències busca fascinar el comprador mitjançant noves eines digitals que l’emocionin i, alhora, permetin als establiments recollir dades per entendre millor el comportament i les preferències del client. Li donem una utilitat a les experiències perquè no es quedi només en l’efecte ‘wow’.

Posi’m un exemple.

Acabem de fer una acció amb illa Carlemany, on hem creat una experiència de realitat augmentada a través de les pantalles que tenen a l’entrada. A grans trets, una càmera detecta quan passa algú i fa que t’endinsi en una jungla amb uns animals al teu voltant... i en realitat, el que aconsegueix la companyia és una lectura de trànsit de persones que entren i surten i fa una captació de direccions de correu electrònic per poder enviar informació a aquests clients.

Fins ara, veure pantalles digitals en establiments de menjar ràpid ens semblava molt modern. Cap a on anem?

Les empreses s’estan adonant que ja no n’hi ha prou amb això. Estem provant sistemes de digitalització que, a través d’una càmera, detecti el perfil de persona que hi ha davant la pantalla i li suggereixi un producte o un altre, amb l’objectiu de personalitzar al màxim el missatge. Una altra opció és que les estanteries detectin quin producte has agafat i la pantalla del davant automàticament t’ofereixi informació d’aquell producte amb valoracions, vídeos... o si has agafat dos productes, que et faci una comparativa.

És com donar-li una empenteta al client perquè es quedi el producte?

Exacte, es tracta d’incidir en el moment més important de la compra, que és la presa de decisions. Al final les experiències que creem han de fer que al client li vingui de gust tocar i provar aquell producte. Un estudi de la Universitat de Chicago diu que si un client toca un producte, hi ha entre un 40 i un 60% més de probabilitats que l’acabi adquirint; o la Universitat d’Ohio, que ha demostrat que si tens més de 30 segons una cosa a la mà, inconscientment ja ho consideres teu i t’ho vols emportar. D’altra banda, les noves generacions han nascut totalment connectades i el 60% d’aquests consumidors fan servir els seus dispositius quan són dins una botiga. No alinear-se amb aquests consumidors és automàticament perdre’ls.

Esperen posar en pràctica tot això al país?

Al 2018 vam decidir que Andorra era un lloc idoni per la proximitat amb Barcelona, sinó també pels plans del Govern d’establir el país com un laboratori tecnològic per desenvolupar i testejar la lectura de dades. Encara que Barcelona té un ecosistema molt potent d’’start-ups’, aquesta massificació va ser precisament el que vam considerar contraproduent per agilitzar les coses. Hi ha molt de tot, però al final el que buscàvem era fugir de tant i buscar la proximitat dels sectors que tenen ganes de fer coses.

Llàstima de la Covid-19 que ho ha aturat tot...

Quan va començar la pandèmia estàvem arrencant coses amb la Cambra de Comerç i altres sectors del Principat... però el que ha passat farà que es deixi de veure la digitalització com un luxe i passi a ser una necessitat. Serà complicat que el petit comerç adopti tecnologia com la nostra, perquè no tenen la necessitat –ni la capacitat– per gestionar un gran volum de dades, però sí que ho faran les cadenes comercials.

Fa temps que Andorra veu la necessitat de replantejar el seu turisme de compres. Quines recomanacions els hi faríeu a les botigues?

La tendència és evolucionar al ‘showrooming’, és a dir, establiments on la gent va a veure el producte i acaba comprant-lo a través d’altres canals com internet. Això, a les botigues multimarca els hi suposa una pèrdua important perquè són ells els que no ingressen la compra. En canvi, a Nike o Zara, que acabis comprant aquella peça per un canal o altre els hi és igual. Per tant, les botigues multimarca hauran de buscar la manera de generar un vincle amb les persones, molt més enllà del mateix descompte.

Un vincle digital?

Podria ser a través de la connectivitat dels seus dispositius mòbils quan entrin a la botiga o generar algun tipus d’experiència que els faci anar a la botiga. Les grans marques el que estan fent és tancar botigues mitjanes i crear de molt grans on es puguin viure experiències com, per exemple, córrer amb unes bambes que t’has emprovat i et diuen a quina velocitat has corregut i quant has corregut... Busquen generar marca perquè parlis d’ella i per una banda o altra, acabis comprant el producte.

Però i les multimarques, doncs? Perquè a Andorra n’hi ha moltes.

Jo crec que al final, les marques acabaran pagant un cànon a les botigues per poder exposar els seus productes. D’alguna manera, s’haurà de canviar el model de negoci i entendre que, gràcies a l’exposició en aquella botiga del seu producte, la marca ha acabat venent aquella peça per algun altre canal.

https://broox.io/