La setmana passada comentava com l'Índia s'estaria sumant a aquest grup de països de la regió que reorienten la seva política d'aliances cap als EUA, allunyant-se de l'òrbita xinesa. Explicava com l'Índia ja ha prohibit algunes importacions des de la Xina, i ha il·legalitzat les descàrregues de 59 aplicacions tecnològiques xineses al país (entre elles, la popular Tik-Tok). Aquest cap de setmana va ser el torn de la UE i els EUA. Si bé Brussel·les no va passar de l’àmbit declaratiu, sense arribar a prendre cap decisió concreta, els 27 països membres de la UE van enviar un comunicat conjunt exigint a les autoritats de Hong Kong (és a dir, a Pequín) que reconsideri la seva decisió de retardar per un any les eleccions al Consell Legislatiu, així com la decisió de desqualificar (i deixar fora del procés electoral) a diversos legisladors pro-democràtics. El comunicat informava que “la UE continua monitoritzant la situació a Hong Kong” i apuntava que “la decisió de posposar les eleccions legislatives, mitjançant el recurs dels poders d'emergència, perjudicarà la renovació del mandat democràtic”. Respecte a la desqualificació de candidats pro-democràtics, la UE informa que aquesta decisió “afebleix la reputació de la ciutat i la seva consideració de ciutat lliure”. Segons la UE, la protecció dels drets polítics a Hong Kong estaria sent violada, i aquesta és una part fonamental del principi 'One country-two systems', i que la UE secunda.

Per la seva part, i amb un estil més contundent, Washington sí que va anar més enllà de l’àmbit declaratiu i va escometre noves accions contra Pequín mitjançant l'amenaça de prohibir la descàrrega de l'aplicació TikTok en territori nacional, i instant les empreses nord-americanes a prohibir les aplicacions xineses a les seves 'app stores'. Mitjançant aquestes accions, i com segurament ja saben, l'empresa matriu de TikTok (la xinesa ByteDance) es veuria forçada a vendre les seves operacions locals a una empresa nord-americana (probablement Microsoft). Però el veritablement important aquí no és que una empresa xinesa hagi de vendre les seves operacions als EUA. El més rellevant és que després que Washington restringís el 2019 el negoci d'Huawei (l'empresa xinesa de 'hardware' de més èxit), és cada vegada més evident que les accions de Washington estan encaminades a marcar la fi de l'expansió de la tecnologia xinesa. I és que, amb raó o sense, tant Huawei com ByteDance (o moltes d'altres empreses xineses) viuen sota la sospita permanent que la seva tecnologia pugui ser, de facto, un canal de recopilació d'informació per al govern de la Xina. Per descomptat, les empreses xineses afirmaran que mai accedirien a demandes d'informació per part del seu govern; però no hem de perdre de vista que la Llei d'Intel·ligència Xinesa obliga a totes les empreses (sense excepció) a cooperar amb l’aparell de l'estat, és a dir, amb el Partit Comunista de la Xina. Quelcom que justifica (abastament) els recels i la desconfiança de la resta de governs. Una exageració infundada? Bé. Una cosa és imaginar els interessos legítims de progrés d'un govern i el poble que representa. Però una altra cosa (ben diferent) és arribar a imaginar els interessos d'un organisme que es diu Partit Comunista de la Xina que s’autoerigeix com a representant del poble. Sol ocórrer (en política) que els interessos del partit estan “per damunt” dels interessos del poble, i és aquesta distància el que representa una amenaça.

Mirin. No es tracta que Washington no hagi pogut trobar evidències que cap empresa xinesa ha actuat en contra de la seguretat nacional. Es tracta de si el risc potencial existeix o no. Un exemple. Podria Huawei, seguint els ordes de Pequín, fer caure les comunicacions d'un país en un moment crític? Si es contempla això com una possibilitat, llavors es justificarien les restriccions. El mateix ocorre amb aplicacions com TikTok o similars. La seva àmplia popularitat i ús, combinat amb la complexitat dels algorismes que defineixen el seu funcionament, fan que sigui legítim pensar que podrien censurar unes certes informacions contràries als interessos de la Xina, i promoure altres més favorables a Pequín; arribant fins i tot a influenciar sobre processos electorals. Una altra exageració? No van ser els demòcrates del Capitoli els qui afirmaven tenir “proves irrefutables” de la ingerència de Moscou en el resultat electoral del 2016? Què els fa pensar que no es pugui tornar a repetir una intromissió des d'un país extern, especialment si aquest país és considerat com un 'Rival Estratègic' per l'actual administració? Un debat complex, sens dubte, però que de moment ofereix més interrogants que respostes.

Potser, com a solució, aquestes empreses tecnològiques xineses haurien d'oferir més transparència en el seu funcionament. Doncs han de saber que, fins al moment, aquestes empreses han entregat justament el contrari. Una junta de supervisió del Regne Unit va concloure, en un dur informe, que TikTok recopilava una “excessiva quantitat de dades dels seus usuaris”, i va afegir que “l’empresa no era prou eficient a l’hora de protegir aquestes dades”. El mateix va dir d'Huawei, de qui va afirmar que presentava “serioses vulnerabilitats en les seves pràctiques de privacitat”.

Així doncs, seguretat i privacitat són camps en els quals les empreses xineses suspenen.

Tampoc resulta d'ajuda per a les empreses xineses que les relacions de Pequín amb la resta del món estiguin avui en el punt més baix vist en dècades. El Regne Unit va fer marxa enrere i va bloquejar l'ús d'equips i tecnologia d'Huawei per al desenvolupament de la xarxa 5G. L'Índia ha prohibit les descàrregues d'unes 59 apps xineses, i inversions d’empreses xineses en qualsevol camp considerat estratègic. Europa (per fí) acaba de condemnar el maneig que Pequín està fent sobre Hong Kong. I els EUA han designat a la Xina directament com un 'Rival Estratègic', posant sota la lupa tots els moviments que el gegant asiàtic pugui fer i suposin una amenaça per a qualsevol país de la regió.

Sí. M'atreviria a dir que els vents bufen en contra per a les empreses tecnològiques xineses, i un exemple del que els pot succeir és precisament el que hem vist amb les vendes de Huawei, que s'han desplomat un 50% a Europa des que el Departament de Comerç dels EUA bloquegés l'accés de Huawei al conjunt d'aplicacions propietat de Google; fent que els seus telèfons fossin menys atractius. Fins ara, l'atenció de Washington se centrava en les empreses de 'hardware' xineses, però també estan ja en el radar de Washington les empreses de 'software', les operacions de les quals es veuran, probablement, molt més restringides a partir d'ara en els mercats estrangers.

Molt em temo que ni un sobtat canvi des de Pequín alteraria ja el rumb per a les empreses tecnològiques xineses, que podrien estar enfrontant la fi del seu cicle d'expansió global.