Hi va haver un temps que només es parlava de ‘fracking’. Semblava que aquesta nova tècnica per extreure gas i petroli salvaria el món de l’esgotament –a curt termini– d’aquest recurs, però els moviments ecologistes i l’experiència d’alguns episodis polèmics (el cas Castor a València, per exemple), van allunyar la fracturació hidràulica de la Península Ibèrica i els Pirineus. I ara, el ‘fracking’ sembla encara menys viable després de la fallida de l’empresa que el va inventar: la nord-americana Chesapeake Energy. La que va arribar a ser la segona major productora de gas dels Estats Units, s’ha acollit a la llei de fallida i ha declarat un deute de 9.000 milions de dòlars.

Per salvar la companyia, el seu consell executiu s’ha compromès en un comunicat a fer una reestructuració per a sanejar els seus comptes i eliminar 7.000 dels gairebé 9.000 milions de dòlars que deu. L’entrada d’altres empreses rivals en el negoci, juntament amb la crisi financera i un excés de demanda van portar la companyia a la ruïna, i segons el document publicat aquest dilluns, la pandèmia ha acabat donant l’estocada final.

L'energètica va ser fundada el 1989 pel magnat Aubrey McClendon, impulsor del ‘fracking’ als Estats Units. Aquesta tècnica consisteix en injectar aigua, sorra i compostos químics a gran pressió per a causar fractures a la roca i alliberar així el gas natural i el petroli que jeu en ells, amb un gran impacte ambiental en l’entorn. Chesapeake, que continuarà operant amb normalitat durant el procés de fallida, té un valor de mercat de 116 milions de dòlars després d'haver perdut pràcticament el 93% des del començament de l'any, però en el seu millor moment va aconseguir més de 37.000 milions de dòlars de capitalització.