Andorra la Vella.- La crisi econòmica conseqüència de l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha posat en evidència la necessitat de poder accedir als fons europeus. Així ho ha expressat aquest dilluns el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant la inauguració dels actes que commemoren els 30 anys de la signatura de l’acord duaner entre Andorra i la Unió Europea (UE). Segons Riba, “Si bé fa quatre mesos l’accés a línies de crèdit de la UE era un dels punts secundaris de les negociacions de l’acord d’associació, ara s’ha tornat prioritari i passarà a un primer pla dins les pròximes reunions que mantinguem. En cas d’una falta de liquiditat, el Govern voldria accedir al fons del Banc Central Europeu com a última instància, però actualment no hi ha un marc jurídic per estructurar aquest tipus de col·laboracions”. “Complint amb la totalitat de les regles del joc i estudiant quin tipus de contribucions econòmiques hauria de fer el país a la UE”, ha afegit, “hauríem de poder tenir accés a aquest tipus d’ajudes”. En aquest sentit, ha admès que “preveiem treballar tot això en un horitzó més llunyà, però després de la pandèmia, es fa més urgent definir el rol de cooperació entre totes dues parts en cas d’una situació sobrevinguda”.

El secretari d’Estat d’Afers Europeus ha lamentat que mecanismes temporals com l’accés al fons del Banc Europeu d’Inversions, no permet préstecs sobirans que vagin directament als pressupostos de l’Estat, ja que aquest organisme en concret, “s’especialitza en finançar projectes d’infraestructures amb facilitats de retorn en el crèdit”. L’interlocutor d’Andorra en les negociacions considera que el futur acord permetrà “diversificar l’economia del país, ja que fins ara els convenis que tenim són sectorials i el d’associació ens permetrà tenir una relació econòmica més global”. Riba també ha afirmat que “és difícil saber si ens queden 24 o 34 mesos de negociacions”, tenint en compte el retard general causat per la pandèmia, els possibles rebrots i el ritme que posarà el nou negociador, Stefano Sannino, i creu que caldrà esperar fins a finals d’any per poder fer-se una idea de quan es trigarà en tenir l’acord a punt.

Pel que fa al calendari previst, l’emergència sanitària només va anul·lar una de les reunions marcades a l’agenda; el 10 de juny es va celebrar la que hi havia prevista però de manera telemàtica, i la propera es farà el 13 i 15 d’octubre, la qual s’espera que es pugui fer de manera presencial. Riba ha assegurat que malgrat la situació, totes dues part han seguit intercanviant documentació i mantenint el contacte. En relació amb això, el Govern manté la voluntat d’arribar a un pacte d’Estat amb totes les forces polítiques i descarta que la pandèmia hagi fet canviar l’opinió de l’executiu sobre una possible adhesió d’Andorra a la UE. Tal com ha remarcat Riba, “aquesta és una qüestió que ja es va plantejar i es va arribar a la conclusió que l’acord d’associació era la millor opció per al país”.

30 anys de l’acord duaner

El secretari d’Estat d’Afers Europeus ha explicat que, de fet, l’acord d’associació és la culminació de les relacions que Andorra va iniciar fa tres dècades amb la comunitat econòmica europea. “Aquella signatura va suposar que el Principat tingués un rol internacional de ple dret i fos reconegut com un interlocutor legítim, ja que fins aleshores havia estat representat per França”, ha recordat Riba, i ha puntualitzat que “va ser el primer acord que la comunitat econòmica europea va signar amb un país tercer; després va venir San Marino i Turquia”. El conveni dels anys 90 va substituir el que hi havia vigent i que datava del 1867, i “ha establert durant aquest temps un sistema de franquícies extremadament avantatjós per Andorra, ja que el volum que un particular es pot endur és tres vegades més elevat que el permès en d’altres països tercers”.

Per a recordar aquell acord, s’han instal·lat diversos plafons explicatius a l’exterior i l’interior de l’edifici administratiu del Govern que romandran durant dotze mesos. També s’està treballant en la producció d’un documental que inclourà entrevistes de tots els actors que van participar en la negociació del 1989, la signatura del 1990 i l’entrada en vigor de l’acord al 1991; es preveu l’aparició de diversos articles relacionats a mitjans de comunicació i una publicació editada per Crèdit Andorrà que farà una retrospectiva dels darrers 30 anys. Riba ha confessat que estava previst un cicle de xerrades organitzades pel Consell General però s’han posposat fins que la situació sanitària permeti celebrar-lo.