Andorra la Vella.- El Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs d'empara que la família Cachafeiro, en nom de les societats mercantils Execo i Cori, va interposar contra la sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i que els obligava a abandonar el Punt de Trobada i tornar a la part propietària, la societat Cosp SA, el terreny i també satisfer una indemnització de més d'un milió d'euros per "l'ocupació indeguda" d'aquest espai des de la finalització del contracte de lloguer. Cal recordar que quan aquest recurs d'empara es va acceptar es va suspendre el desnonament i que ara, un cop s'ha desestimat, aquest procés ha de seguir endavant.

Els Cachafeiro havien presentat un recurs d'empara al davant del Tribunal Constitucional al·legant la vulneració de drets que creien que s'havia comès en el marc d'aquesta causa. Així, creien que s'havia vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, a un procés degut i a la defensa. Bàsicament, argumentaven que se'ls havia aplicat la llei d'arrendament de finques urbanes del 1999 "tant en l'àmbit material com en l'aspecte processal" i que això no era correcte. En concret, argumentaven que el contracte de lloguer datava del 1982 i que per tant l'aplicació de la llei del 1999 era "inadequada" i a més, afegien que el judici s'havia fet aplicant el procediment que deriva d'aquesta llei d'arrendament i que, per tant, tampoc s'havia procedit processalment de la manera adequada.

La sala civil del Tribunal Superior s'oposava als arguments d'Execo i Cori i argumentava que s'han respectat els drets de la part arrendatària en relació al seu dret de preferent arrendament i que l'aplicació de la llei d'arrendament no suposava cap vulneració de drets. També exposava que l'arrendament finalitzava el 31 de desembre del 2015 i l'arrendatari va refusar l'exercici de preferent arrendament i que, malgrat això, es resisteix a abandonar els llocs arrendats. Des de Cosp SA al·legaven que el recurs d'empara havia de ser desestimat, bàsicament perquè els tribunals ordinaris han raonat i motivat la idoneïtat de l'aplicació de la llei d'arrendament i perquè la part apel·lant "no concreta en què l'hauria afectat aquesta vulneració, ja que ha pogut al·legar, presentar proves, concloure i apel·lar". Al seu torn, la fiscalia també demanava que no es tingués en compte un recurs d'empara que titllava de "dilatori".

Un cop avaluats els parers de les parts i tot el procés, des del Constitucional es recorda que no són una tercera instància i constaten que les sentències tant de la Batllia com del Tribunal Superior "es manifesten amb contundència" i considera que no s'ha produït cap vulneració drets ja que era d'aplicació la llei d'arrendaments.