La política agafa protagonisme després de l'anunci que França i Alemanya estaven d'acord en crear un fons per valor de 500.000 milions d'euros, amb l'objectiu d'ajudar aquells països i sectors més afectats per la pandèmia. L'anunci conjunt de les dos principals economies de l'Eurozona permetrà a la Comissió Europea gastar més diners en el pressupost que corre de 2021 a 2027. Els països que rebran aquests diners no els hauran de retornar, ja que no els perceben mitjançant un préstec sinó en forma d'increment de la despesa; una mena de fons de cohesió.

Tot i això, per poder beneficiar-se d'aquestes "ajudes", els països hauran de portar a terme reformes estructurals, seguint les directrius de la Comissió Europea, per transformar l'economia europea en una economia digital i sostenible. Per finançar aquest increment de la despesa, el Parlament Europeu proposa una sèrie de figures impositives com una taxa als plàstics, la taxa digital (que es va refredar per les tensions comercials amb els Estats Units i que afecten en essència a les grans empreses tecnològiques nord-americanes), la taxa sobre les transaccions financeres (que ja s'aplica en alguns països com França o Espanya) o l'increment dels aranzels pels productes que arriben de països menys compromesos amb el medi ambient. Aquest anunci va ser molt ben rebut pel deute perifèric que tancava la sessió d'ahir amb caigudes de les rendibilitats. El 10 anys espanyol des de divendres ha reduït la seva TIR en 10 punts bàsics a 0,73%, mentre que el seu homòleg italià ho ha fet en 20 punts bàsics a 1,65%. La passa endavant feta per l'eix Paris/Berlin ha provocat una alça de la moneda única que en la jornada d'ahir s'anotava prop d'un 1% enfront del bitllet verd, i aquesta tendència a l'alça encara persisteix en la jornada d'avui. Estarem atents a la cota de l'1,10, nivell que no ha pogut superar la moneda única en les darreres 6 setmanes. La menor aversió al risc hauria d'afavorir a l'euro, així com també el possible increment de la despesa als Estats Units. Els fons disponibles en el Coronavirus Aid, Relied and Economic Security (CARES) Act s'estan exhaurint, ja que podien cobrir despeses i salaris per unes 8 setmanes. Avui el Secretari del Tresor i el President de la Reserva Federal compareixeran davant del comitè bancari del Senat. Els senadors voldran saber on han anat a parar els 2,9 trilions de dòlars del CARES Act.

En el vessant macro, avui hem conegut la xifra de confiança dels inversors a Alemanya a través de l'índex ZEW. Aquest experimenta una forta recuperació passant de nivells de 28,2 a l'abril a 51 al maig. Una dada més que vindria a refermar que el pitjor ja queda enrere. Als Estats Units, en aquest cas ahir, també vam assistir a un repunt de la confiança dels empresaris del sector de la construcció. Així, l'índex NAHB es va situar al maig en nivells de 37 respecte al 30 de l'abril. Pel que fa als nivells d'activitat de l'abril, aquesta mateixa tarda hem conegut la xifra de permisos de construcció atorgats així com el nombre d'habitatges iniciats en el període. Les xifres han estat les següents: 1,074 milions amb una caiguda mensual del 20,8% i 891.000 amb una davallada del 30,2% mensual respectivament.