Andorra la Vella.- “Si es reprèn l’activitat en tres setmanes, en uns mesos podrien tornar a estar en la mateixa situació en la que ens trobàvem abans que comencés la pandèmia”. Així d’esperançador es mostra el president de l’AGIA, Jordi Galobardes, quan se li pregunta sobre una possible caiguda dels preus del lloguer. El sector immobiliari considera que si la seva predicció es compleix, la Covid-19 hauria estat un “parèntesi econòmic” que no afectaria ni els arrendaments ni la compra de pisos. “Les persones que fa dos mesos estaven interessats en adquirir un habitatge, no hauran canviat de parer”, assegura Galobardes, que no té gaire en compte l’elevat nombre de persones que estarien afectades per un ERTO. “Si la crisi sanitària ha de durar més, potser sí que ens hauríem de plantejar alguna mesura, però confiem que això no passi i anem recuperant l’activitat en poc temps”, admet.

Malgrat que a Espanya auguren una caiguda del lloguer del 13% segons el Banc d’Espanya (una baixada similar a la que es preveu amb el seu Producte Interior Brut), des de l’AGIA no es comparteix aquesta previsió. “Malgrat que el sector ha hagut de quedar-se a casa fent teletreball, l’activitat no s’ha parat completament, hem rebut demandes de taxacions i alguna petició més”, detalla Galobardes, i afegeix que les immobiliàries no tenen “aquella sensació de crisi tan profunda que hi va haver al 2009”. De fet, aquesta apreciació també la comparteixen a Espanya que, tot i apuntar a una baixada important dels lloguers, no preveuen que arribi a nivells de la crisi econòmica de la passada dècada.

De tota crisi en surt una oportunitat

Els que més es podran beneficiar d’una hipotètica caiguda de preus -especialment en la compra d’habitatges- són els inversors. Segons els experts financers, molts d’ells preferiran apostar pel totxo que no pas mantenir els diners en una borsa ara mateix inestable. Fins i tot alguns auguren que, al ser més difícil per a les famílies la compra d’un pis, el mercat del lloguer tindria una tendència a créixer i hi haurà una demanda més alta d’habitatges disponibles.

Malgrat l’interès que puguin mantenir les persones interessades en l’adquisició d’un habitatge, tal com s’assegura des de l’AGIA, les vendes estan ara mateix paralitzades. Deixant de banda que pràcticament ningú es queda un pis sense abans veure’l, la seva compra no es fa d’un dia per l’altre, sinó que és un procés més aviat llarg. A més, els venedors, si no estan molt necessitats, no volen vendre per un preu inferior al de compra o sense obtenir els guanys que havien previst.