Andorra la Vella.- El Govern ha detectat una cinquantena de persones que han estat acomiadades de manera defectuosa. Així ho ha explicat el ministre portaveu, Eric Jover, en la roda de premsa habitual per actualitzar les dades sobre el coronavirus i en la qual ha concretat que 699 persones s'han inscrit en el registre governamental per informar sobre un acomiadament i que d'aquestes un 29% tenien un contracte indefinit, és a dir, 206. Jover ha detallat que del volum de persones inscrites s'ha contactat amb 537 i que en 43 dels casos la forma en què s'ha dut a terme l'acomiadament no va ser la deguda, tinguessin aquestes persones un contracte indefinit o temporal; en altres casos s'ha detectat que les causes objectives no es corresponien amb el que estipula la llei i en d'altres s'han detectat que s'al·legaven causes disciplinàries que tampoc no eren correctes. Jover ha recordat que el que el Govern avalua és si l'acomiadament s'ha fet de la manera correcta i que un cop verificat aquest extrem, si és improcedent, es recorda aquestes persones que tenen dret a indemnització o a recuperar el lloc de treball.
El ministre portaveu també ha manifestat que ja s'han rebut 1.487 sol·licituds per al programa de crèdits tous que es derivaven de la primera llei òmnibus, 568 de les quals han estat tramitades per autònoms i 918 per empreses. Aquestes peticions sumen un total de 392,6 milions d'euros i el ministre ha tornat a incidir en el fet que l'import demanat supera sempre de molt el que finalment s'acaba atorgant i, en aquest sentit, ha detallat que ja s'han resolt 1.086, 960 de les quals han estat estimades per un import total de 92,3 milions. Així, ha detallat que aquestes 960 empreses havien demanat 218 milions per cobrir despeses de funcionament dels quals s'han atorgat finalment 89, és a dir, el 41%; i en la línia per al retorn de préstecs n'havien demanat 59 milions dels quals s'han concedit 3,3 milions. Entrant més al detall d'aquestes sol·licituds, Jover ha remarcat que la tipologia de les empreses que han demanat aquestes ajudes és "molt diversa" i que així n'hi ha 62 que venen de grans grups que han sol·licitat ajuts per cobrir despeses de funcionament per sobre d'un milió d'euros, i altres 120 ho han fet per sobre dels 500.000 euros. A l'altre costat, hi ha les 446 petites empreses que volen ajuda per despeses de funcionament inferior a 20.000 euros. Quant als sectors, ha detallat que un 24% de les peticions són de serveis; un 23% del comerç; un 18% de l'hostaleria i un 13% de la construcció. Si es té en compte la massa salarial que suposen aquestes empreses que han demanat ajuda, tenim un percentatge del 43%. "El programa ha arribat a una gran proporció" d'empreses, ha emfasitzat Jover, que s'ha mostrat segur que aquests crèdits hauran servit per "ajudar a aguantar les plantilles" d'aquestes empreses. També ha manifestat que el programa que els empara ja està arribant a la seva finalització (de fet, ha remarcat que cada vegada hi ha menys demandes) i ha afegit que llavors es posaria en marxa el segon programa de crèdits tous que deriva de la segona llei òmnibus.
Aeroport
El ministre portaveu també ha celebrat que el sistema GPS de l'aeroport de la Seu d'Urgell ja hagi rebut els avals tècnics i ha agraït les autoritats espanyoles que els terminis marcats per a aquests treballs s'hagin complert en el calendari marcat malgrat la Covid-19. Jover ha manifestat que des de l'executiu consideren que aquest aeroport pot ser un "incentiu" quan es reprengui la normalitat tant des del punt de vista de fer arribar turistes com per potenciar els intercanvis comercials. Ha recordat que es tracta d'una notícia que s'esperava des de feia "molt temps" i ha reiterat que es tractava d'una acreditació amb moltes dificultats tècniques ja que és el primer aeroport d'Espanya amb aquest sistema. Quant a l'aeroport que la Cambra de Comerç proposa al país, s'ha mostrat prudent i ha recordat que encara falten estudis.
Jover també ha recordat que els Jocs dels Petits Estats que s'havien de celebrar a Andorra entre el 31 de maig i el 5 de juny de l'any que ve s'han posposat i que al mes de maig els diferents països que hi formen part d'aquesta cita es reuniran per decidir les dates en què s'haurien de celebrar. Tal com ha detallat, entre els factors que han intervingut en la decisió hi ha la "dificultat" en la programació dels diferents preparatius necessaris i, també, que el 2021 hi haurà altres cites esportives com els Jocs Olímpics que fan difícil la compaginació.