Fa unes setmanes indicàvem que una de les magnituds macro que seguiríem més de prop era la de les peticions setmanals de subsidi d’atur als Estats Units. Aquesta dada es divideix en dues rúbriques, una és la de peticions inicials de subsidi d’atur i la segona és la de peticions continues de subsidi, és a dir treballadors que fa “temps” (més d’una setmana) que es beneficien d’aquests subsidis. Així fins a 5,245 milions de treballadors han demanat per primera vegada beneficiar-se d’un subsidi d’atur en la darrera setmana, la xifra cau respecte a la de la setmana precedent quan van ser fins a 6,615 milions de persones les que van sol·licitar un primer subsidi. Pel que fa a les peticions continues de subsidi d’atur s’incrementa fins als 11,976 milions de persones, respecte als 7,455 milions de peticions de la setmana anterior.

Aquesta segona magnitud continuarà deteriorant-se i fins que no veiem una estabilització i posteriorment una reducció d’aquesta xifra no constatarem una represa de l’activitat econòmica. D’aquí que el president Donald Trump vulgui reobrir el país el proper dia 1 de maig, conscient que li va la reelecció al novembre. Si ens fixem en països del nostre entorn que fins a mitjan maig mantindran el confinament vigent sembla força optimista que els Estats Units es plantegin avançar-se gairebé 15 dies, més encara quan la pandèmia ha afectat més tard als Estats Units i que les xifres de morts ja superen els 31.000. Estarem atents aquest vespre a l’anunci que farà el president Trump sobre l’estratègia a seguir per a la reobertura del país. Com ahir, la tònica als Estats Units en el vessant macro continua tendint al deteriorament.

En el sector de la construcció forta caiguda en el nombre d’habitatges iniciats al març (-22,3%) a un ritme anual d’1,216 milions d’unitats. Al districte de Filadèlfia les condicions econòmiques es deterioren fortament fins a -56,6 a l’abril, són els nivells més baixos dels darrers 40 anys. I com hem de seguir tirant d’hemeroteca i d’història, s’espera veure una contracció del PIB al primer trimestre de 2020 del 10,8%, el que representa la caiguda més important des del 1947. Dades macro que no conviden a l’optimisme, tanmateix no són cap sorpresa i esperem una recuperació a comptar del mes de juny si no s’allarguen encara més les suspensions d’activitats no essencials. I en aquest entorn de quasi paràlisi del món, l’OPEP rebaixa les previsions de demanda per l’any en curs d’un 6,9%, el que equival a 6,9 milions de barrils diaris. Aquestes previsions són molt diferents de les anunciades un més enrere quan aquesta organització esperava un modest creixement de la demanda de 60.000 barrils diaris per aquest any.

Pel que fa a la campanya de publicacions de resultats avui torn per Morgan Stanley, també en aquest cas forta caiguda dels beneficis en aquest cas -30% respecte al primer trimestre de 2019 i es situen en 1.590 milions de dòlars. Per divisions, com era d’esperar bon comportament de la divisió de 'trading' gràcies a la forta volatilitat observada al llarg del primer trimestre; en canvi, la divisió de Wealth Management ha observat una caiguda dels seus ingressos d’un 8%, i la d’assessorament els ha vist reduïts en un 11%.

Jornada d’avui molt similar a la d’ahir amb unes magnituds macro que es continuen deteriorant, els resultats empresarials també recullen aquesta debilitat, tot i això els principals índexs de renda variable han aconseguit salvar-se dels números vermells i pel que fa al deute de govern poques variacions en les rendibilitats. Continua la travessia per aquesta pandèmia que segur, segur superarem. S’admeten apostes!