La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) s’ha reunit al llarg dels darrers dies amb el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, per fer arribar les propostes de la patronal respecte a la segona llei de mesures per pal·liar l’impacte econòmic de la pandèmia de la Covid-19. Les demandes de la CEA pel que fa a aquesta segona llei òmnibus inclouen tota una sèrie de mesures que, si s’aprovessin, reduirien el nombre d’empreses que s’acollirien a la suspensió temporal de contractes, una figura similar als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que existeixen en d’altres països. Així mateix, des de la patronal es proposen unes suspensions de contractes prou flexibles perquè siguin una opció preferent a les reduccions de plantilla.

Les mesures complementàries que poden ajudar a reduir el nombre d’empreses que opten per la suspensió temporal de contractes passen per un còmput horari que s’estengui, com a mínim, fins a la primavera del 2021. De tal manera que aquelles persones que en aquests moments no estan treballant, puguin compensar-ho amb més hores de feina durant el proper any. Es tracta d’una mesura que -a diferència de la suspensió temporal de contractes- no es tradueix en una reducció de salari ni en una despesa per a l’administració pública i que seria molt útil especialment en sectors com els transports, la construcció i el comerç majorista, entre d’altres.

A banda del còmput horari, la patronal proposa altres mesures que ajudin a fer front a les despeses de personal i a la gestió de la plantilla, com permetre consumir la totalitat de les vacances durant la suspensió de l’activitat o l’habilitació de permisos no retribuïts. També amb l’objectiu de reduir l’impacte de la crisi sobre els llocs de treball, la CEA demana la derogació del punt 1 de la disposició transitòria 4a de la Llei de relacions laborals, que permet als treballadors -que en el moment d’entrada en vigor de la llei tenien 65 anys o més- allargar la seva vida laboral contra la voluntat de l’empresa. La jubilació forçosa de les persones majors de 65 anys -excepte acord contrari entre les dues parts-, permetria descarregar una part de la plantilla i reduir possibles suspensions temporals o acomiadament.

En el cas d’aquelles empreses que hagin d’optar per la suspensió temporal de contractes, especialment les dels sectors més intensius en mà d’obra i més directament colpits per la crisi, com tots els relacionats amb l’activitat turística, la CEA proposa una configuració normativa prou flexible perquè la suspensió sigui una opció més atractiva que la reducció de plantilla de forma permanent. La patronal proposa unes suspensions a l’abast de totes les empreses que les necessitin, amb independència o no de la suspensió total o parcial de l’activitat; la possibilitat d’aixecar gradualment la suspensió un cop millori progressivament l’activitat econòmica, i la inclusió de pròrrogues que permetin allargar la suspensió en cas que fos necessari.

Així mateix, es reclama que les suspensions temporals de contracte siguin compatibles amb l’exempció del 15,5% corresponent a la part patronal de la cotització dels assalariats. Més enllà de les suspensions temporals de contractes, la patronal demana una solució específica adaptada per als autònoms, especialment per aquells que no tenen cap o molt pocs assalariats al seu càrrec; una solució que els permeti mantenir uns ingressos mínims i una mínima operativitat del negoci, però que no sigui generalitzada i es concentri en aquells negocis que la necessiten i que són negocis viables un cop superada la situació d’excepcionalitat.

En la mateixa línia, des de la CEA es demana que en el cas que es vulguin aplicar mesures per ajudar a mantenir el poder adquisitiu dels assalariats afectats per les suspensions de contracte com podrien ser les reduccions dels lloguers d’habitatges s’opti per mecanismes no generalitzats i tenint en compte les necessitats concretes de cada cas. La patronal recorda que cal, a més, preveure mesures de suport als propietaris de béns immobles que tinguin una alta dependència de les rendes de lloguer que s’hagin vist reduïdes.

Més enllà del contingut de la llei i dels reglament que els desenvolupen, la CEA demana prendre consciència que es tracta d’un marc normatiu excepcional i totalment nou, que requereix d’un esforç d’adaptació dels treballadors públics que l’han d’implementar, especialment en posicions clau com el departament de Treball o la CASS. En aquest sentit, des de la CEA es recorda que una aplicació flexible i àgil de la normativa permetrà salvaguardar empreses i llocs de treball.