Andorra la Vella.- Conxita Marsol, cònsol major d'Andorra la Vella, ha confirmat que el pla director del Centre Històric pretén que els clients i els turistes tornin a entrar per la zona alta de la capital, és a dir, "per on sempre havien entrat". La cònsol major ha insistit en el fet que estan buscant reorganitzar les zones d'entrada de la ciutat, ja que "en té dues o tres d'importants". També ha assegurat que el pla formarà part del programa electoral de cara a les eleccions vinents i que si parlem pressupostàriament, pot ser el pla principal. "El Centre Històric és molt important i potent i l'hem de continuar treballant" juntament amb l'Associació del Centre Històric que "ja fa temps que hi treballa" ha indicat.

"Estem buscant una ciutat per a tothom, ben connectada on cada vegada es vagi menys en cotxe". Aquesta és la idea que ha expressat Marsol en les conferències celebrades aquest dijous al Centre de congressos sobre diferents models d'èxit de convivència entre comerç i restauració, en les quals han participat les ciutats de Granollers, Terrassa i Pontevedra. La cònsol ha insistit en el fet que les ciutats "cada vegada més han de ser per a les persones" i més sostenibles, i ha posat d'exemple a seguir el model implantat l'any 1999 a Pontevedra, on es va buscar recuperar la ciutat per les persones.

Xaquín Moreda i Demetrio Gómez, regidors d'Urbanisme i Patrimoni Històric, i d'Obres i Transports de Pontevedra respectivament, van comentar aquest dimecres en una visita per Andorra la Vella, que amb els anys gairebé han expulsat els 80.000 vehicles que circulaven per la ciutat gallega, fent una conversió en zones per a vianants. També van destacar que la ciutat ha passat de ser decadent, a guanyar 10.000 habitats en els darrers anys i van assegurar que "els carrers estan plens d'activitat, de comerços i d'activitat hotelera".

En aquesta línia, el comú ja ha canviat perfils d'avingudes, ha ampliat voravies, i consideren que han de seguir en aquesta línia. "Hem de buscar més espais de lleure per les terrasses" perquè és el que està funcionant a totes les ciutats, ha comentat Marsol. D'altra banda, també ha volgut defensar les especificitats que té cada ciutat, i creu que s'ha de seguir treballant perquè "s'identifiqui l'espai com a propi o especial d'Andorra la Vella".

En aquest sentit, Maria Costa, presidenta d'honor de Terrassa Centre, també ha defensat que cada ciutat ha de buscar la seva personalitat per poder competir amb la resta. Costa ha explicat que des de l'associació, el que intenten és potenciar el patrimoni modernista que té la ciutat gràcies a la indústria tèxtil que hi va haver fa molts anys. "Busquem aquests atractius distintius que tenim", ha indicat Costa, qui a més ha confirmat que el canvi substancial que ha fet triomfar el model de Terrassa va ser "fer el centre per als vianants". Ha indicat que aquest canvi va provocar que en molts locals que estaven en desús, s'hi tornessin a obrir botigues i que, a més, gent jove anés a viure al centre. Des de l'associació "buscàvem potenciar el comerç, però també la vida al centre".

D'altra banda, el model que segueix la ciutat de Granollers, tot i tenir el mateix fi que el de les altres ciutats, té una especificitat i és que està impulsat plenament pels comerços de la ciutat, ha indicat Laura Sabatés, presidenta del Gran Centre de Granollers. "Tenim un benentès amb l'ajuntament però el projecte neix del comerç" ja que qui comença a tenir inquietud cap a la ciutat i s'implica en situacions on l'administració no ho fa, és l'associació, ha confirmat la presidenta. També ha explicat que pretenen recuperar la ciutat per a les persones i que es basen en quatre pilars que són la ciutat, la cultura, el comerç i la solidaritat. "Intentem fusionar-ho tot" i s'intenta donar un missatge de ciutat, ja que la gent "busca una experiència i no només en una compra".

Les dues ciutats catalanes han coincidit en la importància de professionalitzar les associacions. Per una banda, Terrassa té tres persones a jornada completa contractades i, per l'altra, el canvi a Granollers va començar quan l'associació va deixar de ser d'amics i "d'una festa barri", ha assegurat Sabatés.