El plàstic s’ha erigit des de la meitat del segle XX en un dels materials més comuns en la vida quotidiana. La seva elevada funcionalitat i baix cost han fet que sectors com el transport, la construcció o l’alimentació el considerin un engranatge clau en la seva cadena de producció i distribució. Amb tot, la crisi climàtica ha evidenciat l’impacte mediambiental d’aquest derivat del petroli i ha posat sobre la taula la necessitat de reduir-lo. En aquest context, la Unió Europea ha aprovat una directiva per limitar els plàstics d’un sol ús abans del 2021. Empreses com Damm o Noel Alimentaria es plantegen canvis per retallar els plàstics no reutilitzables dels seus productes, tot conscienciant-ne els consumidors.

L’ONU alerta que cada any acaben als oceans uns vuit milions de tones de plàstic, un material que, de fet, representa entre el 80 i el 85% del total de deixalles marines. Del conjunt d’aquests residus, la UE apunta que la meitat corresponen a plàstics d’un sol ús. Per això, aquest juny va aprovar una directiva que, amb la mirada posada en una economia més circular, proposa limitar abans del 2021 els plàstics que no són reutilitzables.

Entre els productes afectats pel nou marc normatiu, hi ha els bastonets per a les orelles i els envasos per a menjar i begudes fets de poliestirè expandit –com els que utilitzen moltes botigues i marques de menjar ràpid–, a més dels coberts, els plats, els gots i les canyetes de plàstic.


La directiva comporta un cert compromís per part de les empreses i les administracions públiques. L’advocada catalana especialitzada en dret ambiental Judit Ligüerre atribueix a les institucions la funció de determinar quines mesures de recollida de residus plàstics es poden adoptar per tancar el cercle de reciclatge, mentre que les empreses hauran d’impulsar estudis tecnològics per identificar "productes innovadors" que funcionin com a alternatives als plàstics no reutilitzables.

En aquest sentit, el cap de Medi Ambient de Damm a la fàbrica del Prat de Llobregat, Francesc Valencia, explica que la companyia cervesera ha trobat dues opcions per als gots de plàstic d’un sol ús que reparteix en nombrosos festivals: uns gots 100% biodegradables o bé uns altres que són reutilitzables. "Les alternatives ja les tenim i en alguns esdeveniments ja s’estan implementant, ara cal que sigui en tots", expressa Valencia, que assegura que Damm complirà la directiva "molt abans" de la data que la UE ha fixat com a límit.

D’altra banda, l’empresa cervesera preveu estalviar 260 tones de plàstic substituint les anelles d’agrupació de les llaunes per unes de cartró de fibra natural. "Això implica uns anys per buscar aquestes solucions tècniques que ara encara no existeixen, a part de la inversió que això suposarà", apunta Valencia.

Per la seva part, el director corporatiu de comunicació de Noel Alimentaria, Jordi Port, indica que el grup carni ha llançat al mercat un envàs amb un 25% menys de plàstic i que ha començat a "explorar" el paper com a "vehicle de suport" dels productes en el lineal.


L’advocada especialitzada en dret ambiental Judit Ligüerre recorda que entre les mesures que inclou la directiva europea hi ha la responsabilitat ampliada del productor, ja que aquest "no només s’ha de fer càrrec dels productes que posa al mercat, sinó que també ha d'assegurar-se que aquests siguin gestionats de forma correcta quan es converteixin en residus", explica Ligüerre.

En relació a la qüestió de la corresponsabilitat entre empresaris i consumidors, l’advocada apunta que totes dues parts "s’han de posar les piles". "El problema que hi ha no és només la quantitat de plàstics d’un sol ús que es posa al mercat, sinó també el consum que nosaltres en fem", rebla Ligüerre.

Seguint aquest fil, Damm ha dedicat aquest any el seu tradicional anunci estiuenc a denunciar la contaminació dels oceans i ha apel·lat la societat a descobrir que hi ha una "altra manera de viure" més respectuosa amb el medi ambient.