La Comissió territorial d'Urbanisme de l'Alt Pirineu ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de la revisió de sòls no sostenibles en aquest àmbit. El Govern ha examinat 160 àmbits d'extensió urbana de 26 municipis pirinencs. Aquests sectors, amb 648 hectàrees tenien un potencial de 17.100 habitatges de nova construcció. El pla proposa que 58 àmbits tornin a formar part de la xarxa d'espais naturals. Sumen un total de 210 hectàrees de superfície i, si s'arribessin a construir, tindrien un potencial de 4.706 habitatges. Us cas emblemàtic, és el d'Espui, a la Vall Fosca, on s'havia de construir una estació d'esquí. Amb aquesta aprovació s'ha extingit un àmbit amb un potencial de construcció de 300 habitatges i s'ha modificat un segon sector amb una superfície urbanitzable de 500 habitatges i hotels. El sostre edificable d'aquest àmbit s'ha reduït en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un hotel, sense habitatges. A la Vall Fosca, deixant a banda el cas concret del nucli d'Espui, s'han extingit àmbits d'un total de deu pobles on es podia construir fins a 352 habitatges.

Pel que fa al volum d'habitatges que es podien construir i que ara amb el nou pla s'han extingit destaca també el cas del municipi de Rialp. A indrets pròxims a la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Port Ainé, concretament als àmbits de Baürsos i Sant Miquel, s'hi podien arribar a construir 1.136 habitatges; 635 (Baürsos) i 501 (Sant Miquel). Ara amb aquesta aprovació s'ha extingit aquest creixement urbanístic. El mateix ha passat a l'àmbit del nucli de Roni, el darrer abans d'arribar a Port Ainé, on es podien construir 216 habitatges.

Del municipi de Rialp destaca també les possibilitats de creixement de pobles amb tot just una vintena d'habitants on es podien construir més d'un centenar d'habitatges com a Beraní (137), Caregue (179), Escàs (104) o Surp (133).

La Vall de Cardós, al Pallars Jussà, és un dels municipis amb un volum d'àmbits extingits força significatiu; un total de 581 habitatges de 5 pobles (Ainet de Cardós, Bonestarre, Lladrós, Ribera de Cardós i Surri). A la Cerdanya, al nucli de la Molina, s'han extingit els àmbits de Font Moreu i la Solana, on es podien construir 100 i 140 habitatges, respectivament.

El pla contempla àmbits a modificar i aposta per canviar les condicions de desenvolupament de 56 àmbits, que sumen 250 hectàrees i tenen un potencial de 6.120 habitatges. Aquesta modificació pot consistir en un canvi o ampliació dels usos permesos, de la tipologia dels edificis que s'hi poden construir, de la densitat d'habitatges, la reducció de la superfície de l'àmbit, el canvi en els terminis d'urbanització o al fet de condicionar-ho a l'elaboració prèvia d'un estudi paisatgístic.

L'àmbit més significatiu és el d'Espui, al Pallars Jussà, on es podien construir 522 habitatges. Ara el pla redueix la seva superfície i sostre edificable en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un petit hotel, sense habitatges.

A Espot, al Pallars Sobirà, a peu de pista de l'estació d'esquí es preveia un gran desenvolupament i aquest pla el redueix molt, deixant-lo només per construir un petit hotel i alguns apartaments que complementin l'estructura del peu de pista sense sobredimensionar. En aquest àmbit es podia construir fins a 700 habitatges.

Pel que fa als àmbits que es podran urbanitzar amb les mateixes condicions que determina el planejament municipal n'hi ha un total de 46 amb una superfície global de 188 hectàrees i un potencial de 6.275 habitatges. En aquest apartat sobresurten pel volum d'habitatges Puigcerdà amb 1.673 i la Seu d'Urgell amb 1.026. Al Pallars Jussà són significatius els 297 que es poden construir a Xerallo (Sarroca de Bellera) i els 380 de Sorpe (Alt Àneu). Aquest últim municipi veí de l'estació d'esquí de Baqueira Beret per la part pallaresa.

No obstant això, el PDU estableix a cadascun dels àmbits directrius i recomanacions. Per exemple, tenir compte de l'existència de torrents o cursos hidràulics o bé possibles riscos geològics a l'hora d'urbanitzar els sectors. Tot i que el PDU no modifica les condicions d'aquests àmbits, quan es desenvolupin se sotmetran a una valoració particularitzada, de la qual es poden derivar criteris restrictius.