L'ajuntament de la Seu d'Urgell ha reduït en els darrers deu anys a la meitat el volum de deute municipal, ja que al 2008 era de 15,5 milions d'euros i al tancament de l'exercici passat es situava en els 8,2, segons les dades del balanç econòmic del 2018 que s'han presentat aquest divendres. A més, està previst que aquest mes d'abril es dugui a terme una amortització anticipada d'1,1 milions d'euros, amb la qual cosa l'any 2019 es podria tancar amb una xifra de poc més de 6 milions, 9 menys que fa una dècada. Pel que fa a les inversions directes, en el període 2008-2018 s'ha assolit la xifra de 21,5 milions d'euros, la meitat dels quals (10,7 milions d'euros) han arribat mitjançant subvencions i la resta, a parts iguals, per via del préstec bancari o mitjançant recursos propis.

Les dades econòmiques presentades per l'ajuntament de la Seu d'Urgell en el període que va del 2008 al 2018 mostren una evolució positiva pel que fa a la ràtio d'endeutament, que era del 120% fa deu anys i del 64,9 al tancament del passat exercici. A més, la previsió és que, entre l'amortització anticipada prevista per aquest mes d'abril a partir de fons del romanent de tresoreria i l'ordinària fins a finals d'any, aquest percentatge es redueixi al 47,2% el pròxim mes de desembre.

Per l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, les dades demostren que el consistori "ha gestionat bé els recursos", ja que ha afirmat que s'han generat "superàvits" que han permès reduir l'endeutament de forma "dràstica" sense haver d'aplicar retallades en els serveis ni apujar impostos. Per la seva banda, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Jesús Fierro, també ha destacat que les xifres són un símptoma de "la gestió responsable de les finances municipals", tal com ho indiquen, ha dit, el volum de romanent de tresoreria de 2018, que és de 3,8 milions d'euros, i l'estalvi net, que es situa en 1,6 milions.

Batalla ha volgut deixar clar que en aquesta darrera dècada no han "estirat més el braç que la màniga" i ha destacat que de cada 100 euros d'inversions municipals a la capital alturgellenca, 50 han provingut de subvencions, 25 de recursos propis i 25 més via préstec bancari. A més, ha assegurat que la seva gestió ha servit per "muscular" les finances de l'ens local per a poder afrontar amb "garanties" els reptes que es plantegi la ciutat en un futur. També ha afegit que una part de la inversió, com ara la del canvi de l'enllumenat, ha contribuït, a posteriori, a augmentar l'estalvi ordinari del consistori.