Un total de 300 persones vinculades a l'àmbit polític, econòmic, social i cultural del Pirineu, tant del vessant català com d'Andorra i del territori occità de l'Arieja, s'han adherit a un manifest en favor de la creació d'una 'àrea econòmica especial Andorra-Pirineus'. L'objectiu, segons han explicat els seus impulsors, és el "d'explorar el seu potencial a partir del treball conjunt de les diverses administracions que el representen". Per aquest motiu, la voluntat és que tant la Unió Europea (UE) com el Govern d'Andorra –que actualment estan negociant un acord d'associació– tinguin en compte aquesta possibilitat que passaria, afirmen, per establir un "marc jurídic" que avali les relacions que històricament ha tingut aquest territori.

La proposta es basa en la idea que Andorra, que té uns 80.000 habitants i una extensió que no arriba als 500 quilòmetres quadrats, "col·labori activament amb una àrea que multiplica per deu la seva superfície i per tres la seva població, sense que això impliqui una pèrdua d'autonomia per part de les institucions que administren cada part d'aquest territori pirinenc".

Un dels impulsors del manifest, l'exalcalde de la Seu d'Urgell, Joan Ganyet, ha explicat a l'ACN que consideren que així s'aconseguiria establir unes bases per un creixement equilibrat d'aquesta zona en els propers decennis. Ganyet ha citat les àrees de col·laboració transfronterera que recentment s'han establert entre França i Alemanya com a exemple del projecte que volen tirar endavant al Pirineu. Tot i això, ha remarcat que en aquest cas "hi ha un pol econòmic, social i demogràfic que és Andorra", el qual està envoltat per zones amb una menor densitat de població i una inferior generació d'activitat econòmica. En aquest sentit, Ganyet considera que tot plegat serviria per "fer alguna cosa" que tregui el Pirineu "de la marginalitat" amb què tradicionalment s'ha vist des de les grans àrees urbanes més properes: Barcelona i Tolosa de Llenguadoc o bé des de les capitals estatals, Madrid i París.

Antoni Pol, també impulsor del manifest, ha afirmat que la proposta representa "fer una nova constitució econòmica" per al Principat, perquè opina que l'actual model econòmic andorrà "està arribant a un final d'etapa". Pol creu que amb el procés de negociació per tancar un acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea, ha arribat el moment per fer aquest tipus de plantejaments, i que s'ha d'aprofitar aquest pacte per "establir una relació especial" amb els habitants de les comarques i territoris que limiten amb Andorra i facilitar-hi la "lliure circulació econòmica i d'activitat". L'arquitecte ha fet èmfasi en el caràcter històric de les relacions que s'han establert en el conjunt d'aquesta zona, motiu pel qual veu necessari aconseguir un "marc jurídic" que les afavoreixi. "Avui ens toca –a Andorra– ser el motor d'aquesta àrea, com ho havien estat abans els altres territoris veïns", ha explicat. Segons Antoni Pol, la Unió Europea hauria de rebre amb bons ulls la iniciativa perquè "va en el sentit de més relació, cosir les fronteres, equilibrar-les i fer-les més fàcils de passar". Tot i això, reconeix que no hi ha antecedents a l'aplicació d'una proposta d'aquest tipus, amb la qual cosa "no és una realitat que existeixi en altres models".

Pels impulsors del manifest, el paper de la UE davant la nova àrea hauria de ser el de "contribuir al seu desenvolupament, aportant-hi recursos amb els quals el territori es pugui dotar de les infraestructures, serveis i comunicacions que necessita". El text ha arribat a mans de diversos responsables polítics del Principat andorrà i la intenció és sumar l'adhesió d'ajuntaments, associacions econòmiques i empresarials, col·legis professionals i sindicats de l'Alt Pirineu i l'Aran, Andorra, Catalunya Nord i el departament de l'Arieja.