Qui diria que el títol d’una pel·lícula sobre la persecució d’un submarí nuclear seria el més adequat per descriure el que estem fent a la gestora aquests dies: identificant els valors i actius més atractius després del 'sell-off' d’octubre. Quant al motiu d’aquesta correcció, si s’ha de buscar, molt possiblement no n’hi ha, de manera que crec que les caigudes d’octubre no són més que un ajust sa, força habitual en els mercats de renda variable, i a la vegada una oportunitat. Algunes notícies han estat fins i tot millors, com les eleccions al Brasil, l’estabilització a Turquia i l’Argentina, la guerra comercial, que ha desaparegut dels titulars…

Cert és que el panorama ha canviat força. Primer, l’S&P està pràcticament pla en l’any, malgrat el creixement de beneficis d’un 24%. En conseqüència, el PER ha caigut –força més raonable– a 16,5 vegades, la valoració més baixa en gairebé tres anys. Europa i emergents, simplement, estan més barats que abans, però el fet que la borsa nord-americana comenci a posar-se atractiva em sembla un argument molt fort per comprar accions, sobretot amb l’economia nord-americana en plena expansió i una altra temporada de resultats per sobre de les expectatives (en el tercer trimestre, un 80% de companyies de l’S&P han batut el consens en EPS). Segon, el sector tecnològic ha tornat a brillar en aquesta temporada de publicacions, amb un 93% de les companyies que han superat les estimacions de beneficis, el nombre més alt de tots els sectors.

Aparentment, són raonables les altes expectatives que tenen els inversors sobre aquest sector. L’anàlisi de les companyies tecnològiques també s’ha posat més complicat a l’octubre, des que es va crear un nou sector serveis de comunicacions, en què, a part de les telecomunicacions, hi ha, per exemple, Facebook, Google o Netflix. En aquest context, i mentre no es dissipi la guerra comercial, crec que és raonable tenir en la cartera una certa exposició a valors 'growth', menys afectats per les inquietuds globals, també més cars, però fins ara infal·libles, i ara una mica rebaixats. Per cert, després de la correcció de l’octubre, el sector tecnologia ja no és el millor a l’S&P, l’ha destronat la sanitat.

Tercer, el PMI europeu publicat a l’octubre va ser realment decebedor, a causa sobretot d’unes dades alemanyes sorprenentment fluixes, i com que va coincidir amb nombrosos –també sorprenents– 'profit warnings' del sector automòbil, sembla que és l’efecte disputa comercial + la nova norma d’emissions WLTP el que ha llastat les dades macro i micro a Europa. Els mercats no han tingut pietat ni per a aquestes companyies ni per a les industrials relacionades, amb la qual cosa sembla que el sector automòbil està descomptant la prohibició total d’emissions, la meitat de la guerra comercial i la substitució del cotxe pel patinet elèctric. És que no és massa?

I finalment, l’enfonsament del petroli, iniciat a l’octubre, en línia amb les caigudes d’altres actius i amb la fortalesa del dòlar, ara sembla més propulsat per la increïble decisió d’eximir vuit països de les sancions nord-americanes contra l’Iran, el mateix dia que van entrar en vigor! Això significa que la producció del cru iranià pot tornar a pujar en el mateix moment en què els saudites estan produint a màxim de les seves capacitats; per això les caigudes dels últims dies.

Atès que les exempcions són temporals (sis mesos); el risc geopolític, alt, si no molt alt, i la demanda global es troba a màxims històrics, la caiguda del petroli em sembla un veritable regal per als caçadors de (nuclears?) oportunitats.