Per als qui segueixen tant els mercats com les comèdies romàntiques, tinc una recomanació interessant: la pel·lícula ‘Un bon any’, del 2006, en què Russell Crowe, un trader/inversor de molt èxit rep en herència una vinya francesa; al principi, vol vendre-la de seguida i tornar a dedicar-se a les seves inversions, però acaba passant-s’ho d’allò més bé a la província francesa, s’enamora d’una noia, decideix restaurar el ‘château’ i —com no!— produir vi.

Doncs, veient el comportament de molts fons dins de diferents categories, dubto que els gestors puguin parlar d’’un bon any’. Per a la majoria serà més aviat ‘un any per oblidar’, en què la gran excepció són els gestors de fons ‘growth’ i del sector tecnològic. O, almenys, així és la situació en el tancament de setembre: l’S&P 500 acumula un 10,5% (amb dividends inclosos), i d’aquest retorn, un 6,8% (o millor dit, 6,8 punts percentuals), és a dir, gairebé dos terços els aporta el sector IT + Amazon + Netflix. O dit d’una altra manera: sense aquests valors, l’S&P estaria, en comptes de +10,5%, a +3,7% YTD. Mentre que les tecnològiques han pujat un 21% en l’any, altres sectors s’han quedat molt enrere: Indústria està a +5% i els bancs, directament, estan plans. Invertir fora del sector tecnològic resulta frustrant, fins i tot més frustrant que l’any passat, quan IT + Amazon + Netflix van contribuir amb ‘només un 41%’ al 22% que va registrar l’S&P. Us sona familiar?

Potser com allò que passava durant la bombolla puntcom, quan el 1999 l’S&P va pujar un 20% i el Nasdaq un 100%? De fet, hi ha poques inversions que puguin competir aquest any amb Apple, Amazon i companyia: les empreses que fabriquen cànnabis medicinal (+29%), el petroli (+24%), el Moex rus (+22%), el Nikkei  (+7%), el dòlar (+6% de mitjana). El bitcoin ha caigut un 50%; l’or, la renda variable europea i emergent, les treasuries i la majoria del crèdit estan en negatiu, i el deute alemany rendeix zero. En aquest entorn, la diversificació, el concepte bàsic en gestió d’actius, considerada l’única barra lliure en inversions, surt molt cara. Diversificar i batre el 'benchmark' (índex de referència) al mateix temps és molt difícil. És per això que l’any no està essent tan bo com per al nostre afortunat Russell Crowe.

Destacaria dos esdeveniments que encara poden afectar la qualitat de l’anyada 2018. Primer, la temporada de resultats que engega ara i ens podrà contestar a la pregunta de si les tecnològiques realment governen el món; i segon, les eleccions mid-term als EUA (el 6 de novembre), que, en cas que els republicans s’apoderin d’ambdues cambres, podrien provocar un efecte semblant al de la victòria de Trump fa dos anys (un rally dels bancs i del 'value').