Aquest estiu Airbnb, la plataforma nord-americana de lloguers turístics, va llançar un concurs molt interessant, en què es podia guanyar una estada d’una nit a la torre de vigilància de la Gran Muralla xinesa (més un sopar, un concert de música tradicional i una classe de cal·ligrafia). El concurs consistia a redactar un text sobre l’abolició de les barreres culturals. Doncs sort que me’n vaig assabentar tard, perquè potser m’hauria llançat a escriure! Resulta que Airbnb va retirar el concurs una setmana després d’anunciar-ho, a causa —segons la mateixa empresa— de les crítiques que havia aixecat. Aparentment, el concurs incrementava el risc de la degradació de la fortificació xinesa.

Hum… el premi s’oferia a quatre viatgers més un convidat per guanyador, o sigui, vuit persones en total. Em costa considerar-ho com una amenaça per a la Gran Muralla, que porta aquí més que dos mil anys amb dotze milions de visitants l’any. Llavors, cap altre motiu? Doncs sembla que sí: les autoritats xineses van informar en un comunicat que no havien donat permís a Airbnb per dur a terme aquesta campanya. Automàticament vaig pensar que és força lògic que Beijing, en resposta a les tarifes, compliqui la vida a les empreses nord-americanes instal·lades al país (o a les que volen instal·lar-s’hi). El cas d’Airbnb en seria un exemple graciós i inofensiu, però hi ha moltes més companyies picant a la porta xinesa; n’hi ha prou amb mirar les grans: les tecnològiques (Facebook, Google) o els serveis de pagament (Visa, Mastercard), i a part d’aquestes, les que ja són aquí: Apple, que munta a la Xina la majoria dels iPhones, o General Motors, que fabrica aquí més cotxes que als Estats Units. Què passa si el gegant asiàtic comença a posar-los traves?

Per això crec que l’S&P 500, de moment sostingut per una brillant temporada de resultats, en cas d’una escalada del conflicte no quedarà immune. Tornant al cas d’Airbnb, una altra opció és que la guerra comercial em té obsessionada i que aquesta història no hi tingui res a veure (simplement Airbnb es va passar pensant que podia convertir la Muralla Xinesa en un hotel). És totalment possible, atès que és la disputa comercial que ens està perjudicant l’estratègia per a aquest any. Em costa recordar un període semblant en la història financera: l’economia en expansió i els mercats a la vora d’un atac de nervis, condicionats per un sol tema.

Fins i tot així, els fonamentals ens continuen dient "compra!". Ens aferrem als actius que han patit excessivament (Europa, emergents, crèdit), completant-los amb alguns refugis (or, ien). Continuo pensant que la guerra comercial pot finalitzar en un inesperat tractat de pau, igual que va passar amb el conflicte amb Corea del Nord. 'Timing'? Possiblement, prop de les eleccions midterm (el 6 de novembre) és quan els emergents puguin tornar a gràcia dels inversors. Perquè des de l’any passat, quan ho van fer tan bé, els fonamentals tampoc no han canviat tant —el PMI ha retrocedit de 52,2 a 50,8, és a dir, 1,4 punts. En cas contrari (una escalada de tensions), haurem de fer-nos una pregunta incòmoda, encara que necessària: "Pot la guerra comercial acabar amb el cicle actual?".

Continuo pensant que la guerra comercial pot finalitzar en un inesperat tractat de pau, igual que va passar amb el conflicte amb Corea del Nord.