A l'economia europea, i en particular a la Unió Europea, a curt i mig termini és preveu una desacceleració en la taxa d'activitat, la qual pot ser més profunda en funció de com evolucionin els principals factors de risc, els quals estan relacionats amb el Brexit i amb les tensions polítiques existents, tant dins dels països, com entre ells. Cal destacar al respecte el conflicte existent entre les polítiques comunitàries i les establertes per alguns països, com Polònia i Hongria.

Així mateix, i perquè l'Eurozona avançi cap a una major estabilitat i eficiència han de solucionar-se amb caràcter previ dos problemes que frenen i dificulten el funcionament de la Unió, tant a nivell polític com econòmic. Aquests problemes estan relacionats amb la Unió Bancària i amb l'harmonització d'una política fiscal per a tots els països de la Unió.

Pel que fa a la Unió Bancària, el primer que s'ha de fer és millorar el funcionament de les actuals institucions, i després, finalitzar la Unió Monetària i establir un sistema europeu de garantia de dipòsits, però, alguns dels principals països de la Unió mostren el seu rebuig a aquest sistema europeu de garantia.

Pel que fa a una possible harmonització de les polítiques fiscals nacionals en una política fiscal comuna, per a això és imprescindible que tots els països harmonitzin els seus sistemes fiscals, amb impostos similars i amb una pressió fiscal semblant. També és imprescindible l'existència d'un Tresor Comú i la possibilitat que la Unió pugui dur a terme emissions de deute.

No obstant això, perquè tingui èxit la Unió Bancària i la política fiscal comuna, és imprescindible que abans tingui lloc la convergència entre les diferents economies nacionals, ja que de no ser així serà molt difícil que aquestes mesures culminin amb èxit. En l'actual conjuntura, en què conviuen països amb elevats dèficits públics amb altres que mantenen superàvits pressupostaris, països amb plena ocupació amb altres que pateixen elevades taxes d'atur, grans diferències en productivitat, etc. serà molt difícil que pot aconseguir-se amb èxit una veritable Unió Bancària i una política fiscal comunitària, la qual cosa pot posar en perill la pròpia existència de la Unió tal com la coneixem, i la de la pròpia moneda comuna. L'auge i creixement d'organitzacions polítiques radicals i populistes, que en molts casos qüestionen la pròpia existència de la Unió és un exemple d'això.