Aquest 2018 els comuns preveuen invertir en obra pública 35,8 milions d'euros, segons dades recollides per l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda). Es tracta d'una xifra positiva tenint en compte que es ve d'uns anys de molta contenció per part de les administracions, a causa de l'esclat de la crisi del 2008, on en alguns exercicis ni se superaven els 10 milions entre les set corporacions. Andorra la Vella és la parròquia que lidera aquest canvi d'actitud en les finances públiques, amb una previsió d'inversió de gairebé 12,9 milions per al 2018. La segueix Escaldes-Engordany, amb prop de 8 milions; Encamp amb 4,9, Canillo amb 4,5, la Massana amb 2 (tot i que recentment ho ha ampliat a 4,6), i Ordino amb 2,6 milions. La única parròquia que queda més despenjada en aquests sentit és la de Sant Julià de Lòria, que preveu invertir menys d'un milió d'euros en obra pública al llarg d'aquest any.

L'Acoda es mostra satisfeta amb aquest canvi de tendència, tot i avisar que és un any "atípic" i que tot apunta que serà una situació temporal. Tal com exposa Víctor Filloy, gerent de l'associació, la inversió pública els propers anys es veurà "fortament condicionada" per la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d'estabilitat pressupostària i fiscal (més coneguda com la regla d'or), que limitarà la capacitat d'inversió de les corporacions. Amb tot, Filloy confia que finalment el Govern opti per modificar la legislació tal com s'estaria estudiant.

Als gairebé 36 milions d'inversió comunal se li ha de sumar els 39 milions que ha previst el Govern per a aquest 2018. Caldrà veure, ha exposat Filloy, quina serà l'execució final, tot i que el ministeri d'Ordenament Territorial ha tingut "els darrers anys un grau elevat d'execució", ha celebrat el gerent de l'Acoda.

El que no celebra tant és que aquesta xifra de 39 milions estigui en la línia de la dels anys anteriors, tenint en compte que el Producte Interior Brut (PIB) del país manté una línia ascendent, així com també els ingressos de l'Estat, sobretot per l'entrada en vigor de nous impostos com l'IRPF o la inversió estrangera. Els ingressos "no segueixen el mateix ritme de creixement" que la inversió en obra pública, ha lamentat. En d'altres paraules, aquest increment "no s'està materialitzant en inversió, sinó un en funcionament" de les estructures de l'Estat. I aquest fet, al parer de l'Acoda, és un "risc" per quan vinguin èpoques en que els ingressos siguin més baixos que els actuals.

Actualment el pes del sector de la construcció es troba al voltant del 6% respecte al PIB, quan en èpoques de bonança, el 2006 per exemple, va arribar a ser del 13%.

Finalment, i tot i que estem parlant de prop de 75 milions pressupostats en obra pública entre comuns i executiu, des del sector s'estan agafant les dades amb "cautela" i tampoc s'estan "sobredimensionant" les empreses. Per una banda, pel condicionant de la regla d'or i per altra, perquè el 2019 serà any d'eleccions (generals i comunals si no hi ha canvis) que, ha indicat Filloy, molt probablement aturaran el ritme actual d'inversió.