Una modificació del calendari laboral d'aquest any permetrà el treball en dies festius de manera excepcional en sectors no relacionats directament amb el turisme. Així ho ha anunciat aquest dimecres el ministre Jordi Cinca. El decret d’establiment del calendari laboral per a l’any 2018, que es va aprovar el mes d’octubre del 2017, preveu el treball en dies festius únicament per als sectors relacionats directament amb el turisme. El Govern ha constatat, però, que per a la resta de sectors és necessari un mecanisme que permeti el treball en dies festius, de manera excepcional i per motius de necessitat justificada. Així, la modificació preveu que amb l’autorització prèvia del ministeri competent en treball, les empreses dels rams de la construcció, les indústries, les oficines, establiments bancaris, perruqueries, transport i distribució de mercaderies i els serveis no relacionats directament amb el turisme poden treballar en dies festius.
També es preveu que quan sigui impossible demanar l’autorització, per motius d’urgència, es pugui seguir un procediment de comunicació posterior. En aquests casos, els dies festius treballats s’han de compensar sempre segons el previst al decret. A més, s’estableix que els dies de festa s’han de traslladar a un dia diferent de la festa setmanal habitual de l’empleat. Aquesta modificació serà vigent per tot el que queda d'any.
Treballadors extracomunitaris
El consell de ministres també ha aprovat aquest dimecres una modificació del reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de treball fronterer. La modificació té com a objectiu flexibilitzar els requisits per acreditar l’experiència en el cas dels extracomunitaris.
El reglament de quota general es va aprovar el 25 d’abril, i ja va preveure una sèrie de mesures adaptades a la situació socioeconòmica del país per donar resposta als agents productius nacionals en relació amb la contractació de personal. Concretament, es va flexibilitzar la contractació de treballadors estrangers simplificant els tràmits d’acreditació de l’experiència professional i suprimint, en alguns supòsits, l’obligació de l’empresari de recórrer prèviament al Servei d’Ocupació.
No obstant això, s’ha constatat que per a alguns treballadors que no són d’estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu pot ser impossible aportar el document de vida laboral oficial que corrobori l’experiència professional requerida. Per això, es modifica el reglament de forma que per motius justificats es puguin admetre altres documents acreditatius de l’experiència professional requerida. Es manté, però, l’obligació d’aportar la documentació legalitzada o postil·lada quan el país formi part del Conveni de l’Haia.