L'empresa Neometal ha iniciat els passos per poder extreure wolframi (tungstè) i or al Parc Natural de l'Alt Pirineu, concretament a la zona de Salau. De moment estan en la primera fase de projecte, és a dir, la de demanar el permís per fer la recerca. Mentre, fan exploracions geològiques recorrent el territori a peu o mirant-lo per foto aèria per redactar una memòria ambiental. Aquest és el pas previ per obtenir el permís per la investigació minera en la qual ja es realitzarien sondatges per conèixer si hi ha reserves en profunditat. Un cop obtinguts els resultats i els permisos necessaris és quan es portaria a terme l'explotació de la mina. A l'altra vessant dels Pirineus s'està treballant en el mateix sentit, però l'empresa ja està més avançada donat que solament s'hauria de reobrir la mina de Salau que va estar en funcionament entre l'any 1971 i 1986, i va ser una de les de major concentració de wolframi a escala mundial. Actualment, el wolframi és un mineral estratègic per a la Comunitat Europea.

L'empresa ha d'obtenir encara el permís d'investigació minera de la direcció general de Mines de la Generalitat de Catalunya i abans ha de realitzar una memòria ambiental perquè es procedeixi amb el tràmit d'Avaluació d'Impacte Ambiental. Al Parc Natural de l'Alt Pirineu són conscients que aquesta empresa vol treballar en una zona ambientalment molt sensible, amb diverses espècies de flora i fauna protegides, com l'os bru, i per aquest motiu avaluaran detalladament el projecte abans de concedir els permisos. L'objectiu del parc natural és vetllar per la seva conservació. La preocupació és més per una futura explotació que pels treballs d'investigació que s'estan duent a terme ara i que no suposen cap impacte ambiental.

La zona del port de Salau és coneguda per la trobada occitano-catalana que se celebra cada primer diumenge d'agost per reivindicar els vincles històrics i veïnals dels dos territoris. Històricament la trobada servia per reclamar el túnel de Salau. L'ajuntament d'Alt Àneu, municipi on pertany la zona on es vol investigar la presència de wolframi, n'està al corrent però indica que han de ser altres organismes superiors els encarregats d'autoritzar els permisos com Medi Ambient o la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial. Aquestes recerques ja s'estan realitzant també a l'altra banda de la frontera, a la regió francesa de l'Arieja, on des de fa dies hi ha diverses protestes en contra de les explotacions mineres. El wolframi metàl·lic s'utilitza en bombetes, contactes elèctrics, electrodes i elements de calefacció.

També s'utilitza en aliatge amb l'acer per tal de millorar-ne la duresa. A la indústria electrònica es troba en microxips i en líquids per a pantalles. En la indústria química l'òxid de tungstè s'utilitza com a catalitzador en la refinació del petroli i per extreure el sofre i el nitrogen de productes bases del cru. El wolframi, també conegut com a tungstè, és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74. El tungstè només es troba a la Terra combinat en compostos químics. L'element pur té unes característiques físiques fortes, especialment el fet que té el punt de fusió més alt de tots els metalls sense aliar i el segon més alt de tots els elements després del carboni. També és remarcable la seva alta densitat, 19,3 vegades la de l'aigua. Aquesta densitat és lleugerament superior a la de l'urani i un 71% més que la del plom.

El wolframi ha estat un material molt específic i indispensable en les guerres. Sense anar gaire lluny, el fet que minvés (no que faltés) va comportar una reducció de la capacitat combativa de l’Alemanya nazi i va ser un element més que va contribuir a la seva derrota a la Segona Guerra Mundial. Una punta de wolframi en una granada antitanc li conferia una enorme capacitat de penetració. I si el blindatge d’un tanc contenia wolframi era molt més difícil de perforar. Durant la Segona Guerra Mundial tots els països en conflicte n’usaven, però per als alemanys es va convertir en un material indispensable, ja que no tenien substituts.