La sentencia del Tribunal Suprem (TS) espanyol sobre l'impost de successions obre l’opció de reclamar l'impost pagat en excés en períodes ja prescrits per la via de la reclamació patrimonial a l’Estat, segons confirma l'advocat Albert Folguera, diplomat en Màster en Assessoria Fiscal i especialista en dret tributari. El TS reconeix la responsabilitat patrimonial de l'Estat espanyol per violació del dret comunitari, en haver permès diferències en el tracte fiscal de les donacions i les successions entre els drethavents i els donataris residents i no residents a Espanya, entre els causants residents i no residents a Espanya i entre les donacions i les disposicions similars de béns immobles situats en territori espanyol i fora d'aquest. D'aquesta manera, els residents de països com Andorra que no pertanyen a la Unió Europea (UE) que rebin herències o donacions a Espanya ja no tindran un tracte fiscal diferent als espanyols i comunitaris en l'impost sobre successions. La sentència del Tribunal Suprem espanyol de febrer 2018 ha posat fi a la discriminació que patien els residents de fora de la UE.

Aquesta diferència de tracte deriva de la regulació nacional en la qual s'aplica un criteri de connexió que provoca un tracte diferenciat; regulació que, de fet, ja va ser sancionada per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 3 de setembre de al 2014. La reclamació de responsabilitat que resol el TS porta causa en un Acord del Consell de Ministres que va rebutjar la reclamació per extemporaneïtat. No obstant això, en la mesura que les successions constitueixen moviments de capitals, i l'article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) prohibeix tota restricció als moviments de capitals entre Estats membres i entre Estats membres i tercers països, el Tribunal Suprem estima una relació de causalitat directa pel que fa al dany de caràcter econòmic que la recurrent invoca, derivat de l'aplicació d'una norma legal contrària al dret de la Unió Europea.

Així, no és admissible una normativa d'un Estat membre que fa dependre l'aplicació d'una reducció de la base imposable de la successió o de la donació del lloc de residència del causant i del causahavent en el moment de la defunció, o del lloc de residència del donant i del donatari en el moment de la donació, o del lloc en el qual està situat un bé immoble objecte de successió o de donació, quan dóna lloc al fet que les successions o les donacions entre no residents, o les que tenen per objecte béns immobles situats en un altre Estat membre, suportin una major càrrega fiscal que les successions o les donacions en què només intervenen residents o que només tenen per objecte béns immobles situats a l'Estat membre d'imposició. Quan això succeeix, la norma tanca una restricció de la lliure circulació de capitals.

Segons ha analitzat el portal noticias.juridicas.com, el Suprem fa descansar la responsabilitat de l'Estat en el fet que aquest havia de conèixer el criteri del Tribunal de la Unió Europea, plasmat abans de la meritació de l'impost, per la qual cosa hauria d'haver adaptat la seva normativa al dret europeu i no esperar que recaigués la sentència que el va obligar a fer-ho.

Finalment, l'estimació de la reclamació de responsabilitat suposa la condemna a l'Administració al pagament de la quantitat resultant de restar del que s'ha abonat per l'impost de successions el que s'hauria d'haver abonat en aplicació de la normativa autonòmica de Catalunya i alhora de la meritació de l'impost. Però el Tribunal rebutja, però, el dret a una indemnització al no haver justificat de manera expressa la quantitat a la qual ascendiria la diferència indemnitzable.