Dissabte 23 de novembre de 2024
|
17:28 H
Edifici del Tribunal Suprem espanyol a Madrid on s'ha emès la sentència sobre l'impost de successions.
Edifici del Tribunal Suprem espanyol a Madrid on s'ha emès la sentència sobre l'impost de successions. (Foto: Tribunal Supremo)
Internacional

Els habitants d'Andorra podran tributar l'impost de successions amb la normativa autonòmica espanyola

Andorra la Vella

Els residents de països com Andorra que no pertanyen a la Unió Europea (UE) que rebin herències o donacions a Espanya ja no tindran un tracte fiscal diferent als espanyols i comunitaris en l'impost sobre successions. La sentència del Tribunal Suprem espanyol de febrer 2018 ha posat fi a la discriminació que patien els residents de fora de la UE.

Es condemna Espanya per no permetre a un no resident, concretament un resident en un país no pertanyent a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu (EEE), tributar per l'impost de successions aplicant la normativa de la comunitat autònoma de residència del causant, persona física que per causa de la seva mort provoca la successió legal o testamentària dels seus béns. L'advocat Albert Folguera, especialista en dret tributari, posa l'exemple d'una família andorrana que va rebre una herència de 1 milió d'euros i que li tocava pagar 250.000 euros. Ara en pagarà només 1.000. "En el cas d'herències declarades de causant amb béns a Andorra i a l'estat espanyol, si els hereus són residents fiscals a la Seu d'Urgell, estava obligat a tributar a Espanya i ara ho podrà fer a Catalunya".

La sentència conclou que la norma vulnera la lliure circulació de capitals i persones entre estats membres de la Unió Europea i tercers països. Aquesta sentència permetria a aquells no residents que haguessin liquidat una successió o una donació amb la normativa estatal, iniciar un procediment de sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts en relació amb l'excés pel que s'hagués tributat en no poder aplicar la normativa autonòmica. I seria d'aplicació a les liquidacions no prescrites (el termini de prescripció és de quatre anys a comptar de la finalització del termini de presentació de les liquidacions corresponents: sis mesos en el cas de successions i trenta dies en el cas de donacions).

Ja l'any 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar il·legal l'impost de successions i donacions de l'estat espanyol. La sentència deia que l'impost viola la legislació comunitària ja que diferencia entre residents i no residents a l'hora d'aplicar les reduccions fiscals. El veredicte respon a un recurs interposat contra Espanya el març del 2012 per la Comissió Europea, que va considerar que alguns aspectes de la legislació de l'impost eren incompatibles amb Tractat de Funcionament de la UE perquè afectaven la lliure circulació de persones i de capitals.

El Tribunal de Justícia va acceptar les al·legacions d'Espanya respecte a la lliure circulació de persones, perquè la CE no ha demostrat que la legislació espanyola pugui influir en aquesta llibertat, però confirma que l'impost "restringeix la lliure circulació de capitals". A Espanya, l'impost sobre successions i donacions s'aplica a tot el territori espanyol menys al País Basc i Navarra, però està cedit a les comunitats autònomes, que poden aprovar normes pròpies per substituir les de l'estat espanyol. Per això, la CE creu que les comunitats autònomes poden establir diverses reduccions fiscals que s'apliquen només en cas de connexió exclusiva amb el territori i que, si exerceixen les competències, els contribuents de les comunitats suportaran una càrrega fiscal inferior a la imposada per la llei.

A més, la CE considera discriminatori que una persona no resident o que posseeixi un immoble situat fora del territori espanyol no pugui beneficiar-se de les reduccions fiscals. El tribunal de la UE diu que, "si no poden gaudir dels beneficis fiscals, el valor de la successió o la donació es reduirà" i que "aquesta reducció constitueix una restricció de la lliure circulació de capitals".

Com es dedueix sense dificultats del que ja s'ha apuntat, la normativa espanyola de l'impost de successions seguia sent contrària al dret de la UE. I emparant-se en aquesta legislació, l'administració espanyola va seguir negant la devolució dels impostos sobre les herències o donacions pagats pels ciutadans residents a Suïssa, a l'Argentina, a Andorra, o a Dubai enfront dels pagats pels seus residents a Espanya.

Ara, i segons el Tribunal Suprem, els subjectes passius que resideixin fora de la UE i de l'EEE també poden beneficiar-se de les mateixes bonificacions autonòmiques de l'impost de successions i donacions que ja gaudeixen els residents a Espanya. Segons el tribunal, el contrari suposa una vulneració de la llibertat de circulació de capitals que, com el tribunal europeu ha manifestat reiteradament, arriba també a països tercers. Aquest matís és important ja que, tot i la claredat de les disposicions del tribunal europeu, la norma espanyola segueix dispensant un pitjor tractament als extracomunitaris en altres situacions que fan referència a l'àmbit de la lliure circulació de capitals (la tributació dels fons d'inversió, per exemple).

Notícies relacionades