Dissabte 23 de novembre de 2024
|
15:00 H
La consellera de Finances d'Andorra la Vella, Maika Nin.
La consellera de Finances d'Andorra la Vella, Maika Nin. (Foto: M. F.)
La cònsol major, Conxita Marsol, conversa amb consellers comunals mentre Miquel Canturri conversa amb els consellers del grup parlamentari demòcrata Marc Ballestà i Carles Jordana.
La cònsol major, Conxita Marsol, conversa amb consellers comunals mentre Miquel Canturri conversa amb els consellers del grup parlamentari demòcrata Marc Ballestà i Carles Jordana. (Foto: M. F.)
La subsíndica general, Mònica Bonell; el president del grup poarlamentari liberal, Jordi Gallardo i els consellers del grup parlamentari demòcrata Marc Ballestà i Carles Jordana, que han assistit a la sessió de consell de comú al qual se'ls ha convidat.
La subsíndica general, Mònica Bonell; el president del grup poarlamentari liberal, Jordi Gallardo i els consellers del grup parlamentari demòcrata Marc Ballestà i Carles Jordana, que han assistit a la sessió de consell de comú al qual se'ls ha convidat. (Foto: M. F.)
Les conselleres de PS + I Dolors Carmona i Lídia Samarra durant la sessió de consell de comú.
Les conselleres de PS + I Dolors Carmona i Lídia Samarra durant la sessió de consell de comú. (Foto: M. F.)
Sector públic

Andorra la Vella tanca el 2017 amb un superàvit de 3,8 milions

Andorra la Vella

El comú d’Andorra la Vella ha aprovat aquest dimecres, amb els vots en contra de l’oposició, el tancament de comptes corresponent al 2017. L’any s’ha tancat amb un superàvit de 3,8 milions fruit d’unes despeses de 35,3 milions i uns ingressos de 39,1. Un dels aspectes que la majoria ha volgut destacar és que, a més, l’endeutament de la corporació s’ha rebaixat en cinc milions i que, en dos anys, s’ha passat de 42,2 a 32,4, és a dir, deu milions menys, la qual cosa representa que l’endeutament de la corporació estigui al 90,5%. Un dels aspectes més criticats per l’oposició ha estat que la liquidació de la inversió real se situï a 31 de desembre del 2017 vora el 40%, concretament al 39,62%.

Precisament sobre aquesta liquidació d'inversions reals, la consellera de Finances, Comptabilitat, Administració i Noves Tecnologies, Maika Nin, ha concretat que s’han executat inversions per un valor d’11,43 milions però que els procediments administratius fan que “sempre hi hagi reconduïts” perquè les obres no s’acaben executant en l’any natural i, per tant, no es paguen en aquell moment. D’aquesta manera, ha recordat que el 2016 n’hi va haver dos milions de reconduïts i ha afegit que, a més, hi ha tresoreria suficient per anar fent front a aquests imports, per anar pagant les obres a mesura que es vagin finalitzat. També ha assenyalat la dificultat de gestionar una partida d’inversions d’onze milions, ja que en anys anteriors se situava vora els dos o tres milions.

Des de l’oposició es considera que no hi ha hagut una bona planificació en la realització de les obres. D’aquesta manera, la consellera del PS + Independents Dolors Carmona ha destacat que s’està parlant de “liquidació i això vol dir que s’han previst uns projectes que s’han d’haver tancat” i considera que si no s’han dut a terme i, per tant, no s’han pagat, el resultat de 3,8 milions de superàvit que es reflecteix és una “il·lusió òptica”. També ha valorat que els reconduïts condicionen el pressupost del 2018 ja que, juntament amb la inversió que ja hi ha prevista, se sumarà uns 22 milions i “potser sí que la bola s’anirà fent cada vegada més grossa”. Ha conclòs que hi ha hagut “manca de planificació i de coherència” sobre el pressupostat inicialment. De la seva banda, el conseller de Cd’I + Liberals d’Andorra Víctor Pintos ha posat en relleu que “les coses van lligades” ja que, si hi ha hagut una rebaixa de l’endeutament, no s’han fet servir pòlisses i hi ha tresoreria perquè “no s’ha gastat” allò que hi havia previst i ha conclòs que els reconduïts són “conseqüència” de no haver complert el pressupost. 

Des de la corporació s’ha defensat que, més enllà d’inversions reals, la majoria dels capítols de despesa s’han executat per sobre del 90% i, de fet, insisteixen en què les inversions adjudicades, d’11,43 milions, suposen el 92,5% del pressupostat. Quant a les crítiques de Carmona que no s’hagi recorregut a d'altres fórmules per no reconduir partides, per exemple els plurianuals, Nin ha remarcat que això seria “desvirtuar el pressupost” i també ha recordat que ja hi ha diferents inversions que es faran a través d’aquest sistema, com la rehabilitació de la façana dels Serradells.

Quant als ingressos, es posa en relleu que s’han recaptat 39,1 milions, la qual cosa suposa gairebé 1,6 milions més en relació als 37,5 milions que s’havien pressupostat inicialment. Cal destacar, entre d’altres, que el capítol d’impostos directes creix gairebé en 300.000 respecte del previst, en part per l’increment de l’obertura de nous negocis i, d’altra banda, Nin ha destacat també que es recupera l’activitat immobiliària, tal com prova que s’hagi recaptat 359.000 euros més en transmissions patrimonials o que creixi el recaptat en llicències urbanístiques. També s’ha posat en relleu que el fet que el comú pugui procedir a l’embargament directe per sancions ha suposat que en circulació i zona horària s’hagin recaptat 426.000 euros més dels previstos.

Notícies relacionades