La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el cap de l'Oficina de l'energia i el canvi climàtic, Carles Miquel, han donat a conèixer aquest dijous al matí els detalls del Pla sectorial d'infraestructures energètiques d'Andorra. Un document on es recullen les infraestructures de producció d'energia que es construiran fins al 2030, amb l'objectiu d'ampliar, concretament de "triplicar", tal com ha explicat Miquel, la producció nacional actual. Així, i un cop aquestes instal·lacions estiguin en funcionament, es passarà d'una producció de 53 GWh/any a una de 174,6 GWh/any. I en conseqüència, es passarà a produir el 33% de la demanda del país, quan ara se'n produeix només el 17%, ha recordat la ministra. També destaca la presència de l'energia solar en tota aquesta transició: ara és del 0% i es vol arribar fins al 17%, superant fins i tot el percentatge de producció d'energia hidroelèctrica. 

En línies generals, i per aconseguir fer augmentar els percentatges de producció nacional, s'han projectat fins a dinou infraestructures. Cinc centrals hidràuliques, una de les quals ja està en funcionament a Arcalís (totes elles treballades des de les mútues elèctriques); tres instal·lacions d'energia fotovoltaica; tres centrals de cogeneració (la que ja està en funcionament a Soldeu, una a la Comella i una al Pas de la Casa); una de producció de calor (a Canillo); sis xarxes de calor (al Pas de la Casa, Canillo, Soldeu, Ordino, Escaldes-Engordany i a Andorra la Vella); i una de pretractament de biomassa. Aquesta darrera estarà ubicada a la zona sud de Sant Julià de Lòria, i tractarà tot el que s'aprofiti dels boscos del país, ha explicat Miquel. Precisament aquest pla també inclou informació sobre totes les zones boscoses amb possibilitat de ser explotables per a l'aprofitament de la biomassa. 

El que fa el pla, ha explicat Calvó, és reservar els espais urbanísticament on aniran les instal·lacions, amb la intenció d'anar-los desenvolupant i, si cal, fer ús del que es preveu a la recent aprovada Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, on aquests han de cedir gratuïtament els terrenys destinats a projectes d'interès nacional i a plans sectorials. 

Pel que fa a la manera de finançar totes aquestes instal·lacions, Calvó ha recordat que la llei de FEDA preveu dues opcions: a través de societats participades majoritàriament per FEDA, o a través de concessions, perquè participi al màxim el privat. En qualsevol cas, Miquel ha recordat que la compra d'energia a França i Espanya representa 30 milions d'euros anuals, i que l'estalvi que se'n generi pel fet de produir més internament ha de permetre invertir-ho en aquests projectes. 

Així mateix, també han destacat que, un cop estiguin totes les instal·lacions en funcionament, augmentarà la presència de les energies renovables dins del consum total. Comptant també el que es compra a l'exterior, ara s'està a gairebé el 50%, i es passarà fins al gairebé 68%, tal com ha informat Miquel.

Calvó també ha recordat que aquest pla deriva del recent entrat a tràmit parlamentari projecte de llei d'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, que planteja que al 2030 s'ha de produir el 33% de la demanda energètica del país, però al 2050 aquesta xifra ja ha de ser del 50%. Per tant, caldrà desenvolupar una segona fase del pla a partir del 2030, en la qual sí que està contemplada la producció d'energia eòlica, ha assegurat Calvó.